ego rotundament que el govern d'Espanya va imposant el famós article 155 de la Constitució Espanyola, relatiu a la suspensió de l'autonomia, per la via de fet i en forma de pessigades al govern de la Generalitat. Per afirmar-ho no n'hi ha prou de dir-ho, sinó que manquen proves. Constituiria prova que, previ requeriment al president de la Generalitat, el Senat així ho acordés, i no està gens clar, més aviat el contrari, que, dissoltes les Corts Generals, la Diputació Permanent d'aquella institució parlamentària disposés de l'esmentada potestat. Per tant, menys mentir i més fer a favor dels ciutadans, que aquesta és la finalitat intrínseca a la política.

Per ara, l'única prova que s'ha aportat a aquest debat polític imaginari ha estat en forma de reclamació instada des de la Unió Europea: la Generalitat no ha comptabilitzat 1.300 milions d'euros que li va prestar el ministeri d'Hisenda per fer front a factures no pagades, atès que Catalunya no pot endeutar-se més i al cim no té cap credibilitat en el mercat financer internacional. En el llenguatge a l'ús, és un "bonus escombraria". No comptabilitzar equival a dir que ningú no sap on són els precitats 1.300 milions d'euros, ni en què s'han gastat, pel supòsit que s'hagi fet. Fins ara, cap explicació creïble, per aportació documental que l'avali, s'ha donat des del Govern català a l'objecte de restaurar el seu bon nom davant la Unió Europea i, sobretot, davant els ciutadans que volen transparència absoluta sobre on van els diners que paguen amb els seus impostos. Això no és una anècdota d'error comptable; és quelcom molt seriós, que posa en entredit la fiabilitat del mateix govern de Catalunya.

1.300 milions d'euros "desapareguts", el ministre Montoro ha enviat al Banc d'Espanya, la Intervenció General de l'Estat i a l'Institut Nacional d'Estadista a esbrinar-ho perquè Europa no està per punyetes i menys per jugar a cuit i amagar, com sembla ser l'infantil joc preferent del govern català en funcions.

Amb Europa no es juga i no se l'enganya. Agradi o no, aquest és l'únic fet objectiu que es troba damunt la taula i no pas si des del centre es va imposant a la Generalitat de Catalunya l'esmentat precepte constitucional en petites dosis, una mentida més dels milions de mentides amb les quals ens han despatxat des de l'arribada d'en Mas al Palau de la Generalitat, agradi o no llegir-ho.

Vaporitzats aquests 1.300 milions d'euros, ja que no es troben, el Govern espanyol ha decidit no fiar-se més del català i ha dictat una ordre ministerial per la qual es presten diners sempre que se sàpiga en què es gasten. Qualsevol banc faria el mateix i encara més si es trobés sota la tutela del Banc Central Europeu, cas d'Espanya. La disposició ministerial no és una intervenció en tota regla de les finances de la Generalitat, sinó l'aplicació d'una reforma constitucional primer i de l'aprovació de la llei que la desenvolupa després aprovada per...CiU! La prova es troba en els diaris de sessions de les Corts Generals, pel que fa al vot, i en el recurs anunciat pel president Mas, el qual no ho serà en seu del Tribunal Constitucional, sinó del Contenciós-Administratiu.

Això sol nega amb fets l'aplicació del ja esmentat article 155 CE que ens venen la colla de galifardeus que envolten el superb d'en Mas. En aquells 1.300 milions d'euros que ningú no explica en què s'han gastat, hi anaven molt més que els 330 milions que es deuen als farmacèutics, i molts més n'hi ha en els més de 3.000 milions d'euros concedits com a nou préstec, però sotmesos a control per part del Govern central a l'objecte que la Unió Europea no el torni a fer posar vermell pel que fa a la gestió dinerària de la Generalitat de Catalunya.

Mentre Catalunya es negui a complir la citada orde ministerial tot seguint l'esperpèntic pronunciament del seu Parlament, el de la desconnexió, els farmacèutics no cobraran i, en conseqüència, tindrà raó el número dos del Departament d'Economia i Coneixement: "Que posin una espelma a la seva patrona de referència!". Serà antològica la resposta donada i serà humiliant, com ha dit el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, com també demostra en mans de quina mena de personatges estem, però concorda perfectament amb allò acordat per JxSI i la CUP en seu parlamentària. Au, visca l'estelada, visca els votants de JxSí i visca els electors de la CUP!

Els farmacèutics? Doncs enviats a l'espai sideral de la santa paciència, invocació patronal inclosa.