Els Agents Rurals feia moltíssims anys que no veien una trampa com la trobada al puig de Sant Grau el passat dissabte pel corredor i ciclista del club Bikeno de Bescanó, Josep Lluís Fernández. El cap dels rurals a la província, Ignasi Dalmases, diu que el darrer cas és tan antic que gairebé el té borrós, per això ara hi ha tant interès a poder trobar el responsable de la col·locació d'aquest artilugi en el corriol que baixa de l'ermita de Sant Grau a la carretera de Constantins.
Fernández va acompanyar ahir membres dels Agents Rurals, dels Mossos d'Esquadra i l'alcalde de Sant Gregori, Joaquim Roca (CdC), fins al punt exacte on estava la trampa. Els investigadors necessitaven disposar de les coordenades exactes per determinar si es tracta d'un corriol públic o privat i, a partir d'aquí, estirar el fil de la investigació. Dalmases indica que seria estrany que un propietari forestal utilitzés aquest tipus de paranys quan té altres opcions per tancar els camins al bosc, com la col·locació d'un cartell de prohibit el pas o fins i tot barrar el pas amb una cadena. Encara que a Catalunya, generalment els propietaris «no han tingut una idea de tancament de totes les finques».
L'alcalde de Sant Gregori es mostra sorprès per aquest fet perquè «no havíem tingut cap conflicte a la zona» i encara que el puig de Sant Grau és un indret molt freqüentat per caçadors, ciclistes i gent que va a bosc a caminar o buscar bolets, el corriol on s'havi instal·lat la trampa de claus «tampoc és molt concorregut». De fet, fa poc més de mig metre d'amplada i és un recorregut bastant tècnic per fer amb bicicleta o corrents i on «una moto ho té difícil per passar». Per aquesta raó l'home que va trobar la peça coneix que estava posada amb tota la mala intenció del món ja que qui la va col·locar va procurar que es trobés al centre de la traçada, per on forçosament hi han de passar les bicicletes que, com a molt poc, haurien punxat roda.
Una troballa accidental
Si no arriba a ser perquè Fernández volia ensenyar a la seva parella i una amiga el nou corriol per on li agradava sortir a córrer, encara algú hauria pres mal amb la trampa. El dissabte al matí, el membre del club Bikeno va sortir a caminar amb les dues dones perquè observessin el camí quan la seva amiga es va entrebancar i va caure.
La dona pensava que havia sigut a causa d'una branca i quan es va apropar per apartar-la del camí es va adonar que era un trampa. Els tres la van desenterrar amb pals i pedres, perquè estava col·locada a consciència: era una peça de ferro amb cinc claus soldats encarats amb la punta cap al cel i dos claus de més d'un pam clavats al terra per deixar ben subjecte el parany i que no es pogués moure.
