Dilluns passat, Diari de Girona ens informava que les sancions de trànsit imposades en un any i mig en els radars de tram de la nostra província sumen gairebé 6.500. Se'n diuen radars de tram aquells que controlen la velocitat mitjana de tot vehicle a motor en un recorregut de diversos quilòmetres i que, per tant, si el promig supera el màxim de velocitat permesa, per res no serveix fer la sobtada frenada davant el segon radar. En tenim tres d'instal·lats i s'espera que se n'instal·lin dos més a la primavera de 2016.

Això vol dir algunes coses. Per exemple, que la important xifra de les gairebé 6.500 sancions recaigudes sobre els conductors resten lluny del total de multes imposades que són fruit d'altres molts més radars fixos, dels nombrosos radars mòbils o de maniobres errònies detectades pels Mossos d'Esquadra que patrullen per les nostres carreteres.

A quant pugen? No se sap; sembla un secret d'Estat. La segona cosa que pot indicar la xifra de sancions més amunt anotada és que els gironins (i els que no ho són, però transiten per les nostres vies) no sabem respectar el codi de circulació i fem l'ase amb els nostres cotxes i les nostres motos. La tercera, que, malgrat l'antecedent, els radars, tots ells, tenen ànim de lucre i que les multes no són altra cosa que impostos encoberts que recapta el govern de la Generalitat de Catalunya.

Tots aquells que hem transitat dins d'Espanya, però fora de Catalunya, podem dir que són dos els canvis notables que hem pogut veure: Un, que per moure't pel nostre petit país has de pagar i ben pagar en bona part -la més arterial- per usar les carreteres; i, l'altre, que el desplegament de radars és aquí infinitament major a l'existent fora d'aquí. Potser sí que som uns conductors pèssims que cada tres metres trepitgem les normes de circulació, però també és possible que estiguem dins la mitjana espanyola pel que fa a defectes i virtuts, però som els més sancionats de l'Estat per la simple raó que aquí posar una ballesta surt més a compte que el cèntim per litre de benzina. El «tot per la pàtria», excepció feta que en Mas se'n vagi a casa per facilitar la investidura d'un president i conformar un govern amb totes les de la llei, potser comporta això: Ésser els més multats d'Espanya i endemés sense que Madrid hi faci res per ser-ho. Sancionats, ei!, per la Generalitat, que quedi clar.

Quan es varen posar els primers radars, se'ns va dir que tenien per missió aconseguir una millor circulació. Era una aposta a favor de la no sinistralitat i de la seguretat viària, ens varen pregonar. Avui això no es comptabilitza així sinó per sancions, i a més a més, se'ns informa que, malgrat els més radars posats, fixos, mòbils i de trams, a la província de Girona ja s'han produït 33 accidents mortals en aquest any.

Diuen els experts - oh, els «experts»!- que les petites reduccions de velocitat comporten notables disminucions d'accidentalitat i mortaldat. No aporten cap prova per sustentar aquesta afirmació que amaga la total i absoluta discrecionalitat, per tant manca de rigor, en la plantació de rètols de velocitat màxima permesa. Perquè sense negar que vetllen pel codi de circulació i per les nostres vides, també es pot dir que nombrosos radars es troben instal·lats (i com!) amb finalitat exclusivament recaptatòria.

Dic més: No hi ha el mateix tractament de limitació de velocitat en revolts que disposen d'idèntic radi i tampoc suporta cap explicació raonada que en cinc o deu metres de distància hagis de rebaixar entre 10 i 20 quilòmetres/hora de velocitat quan venies a 100 o a 120.

Per tant, el Servei Català de Trànsit i els seus experts poden anar a plantar patates mentre no unifiquin criteris i renunciïn a ser mers recaptadors d'impostos via sancions. Mentre callen, podrien revisar els protocols o, millor, anar-se'n a casa i no viure del pressupost públic. País modern? País de mentides!