diumenge DIETARI

13.12.2015 | 00:00
diumenge DIETARI

Dissabte cafè royal
Com a antic client del Royal de Figueres, on vaig assaborir els primers carajillos d'anís mentre esperava per entrar a les classes de nocturn a l'institut Ramon Muntaner, em declaro un fervent defensor de la seva reobertura i hostil a la rica propietat, que vol clausurar el vell i republicà cafè per, segurament, cobrar un lloguer milionari a una botiga d'Amancio Ortega, de Thomas Meyer o d'Isak Andic, convertits en els paisatgistes dels nostres carrers amb els seus edificis i aparadors de roba més o menys llampants i xarons. L'homogeneïtzació dels nostres carrers i la falta d'establiments singulars és imparable. La rància atmosfera del vell Royal, impregnada d'olors agres del fum de vells havans i carajillos vessats damunt del marbre, substituïda per insuportables ambientadors.

Diumenge Generals a les generals
Una de les grans curiositats d'aquestes eleccions és veure com generals de l'exèrcit concorren a les eleccions. És el cas de l'antic cap de l'estat major de la defensa espanyola, Julio Rodríguez amb Podem o, més a prop, el candidat de Girona per Ciutadans, el general Fernando López de Castro, que ha aparcat el seu retir a Roses per encapçalar la llista del partit unionista.
El que a qualsevol país amb tradició democràtica és del tot normal (militars a les eleccions), aquí encara és una curiositat perquè a l'Espanya contemporània els militars mai han considerat que hagin de passar per les urnes per governar. En farien prou amb una guerra i matant centenars de milers de persones. Fins fa poc, les cròniques polítiques del país sempre tenien un ull posat al Congrés i un altre a les casernes. El famós "ruido de sables". És una bona notícia que els generals utilitzin la política i no les bales.

Dilluns 20 decibels
Diu l'Ajuntament de Girona que la seva política ha aconseguit que, en dos anys, el sorolls provocats pels clients dels establiments nocturns i les seves terrasses hagi disminuït en 20 decibels en alguns indrets del Barri Vell. Al mateix temps afirmen haver aconseguit reduir a la meitat les trucades dels veïns de la ciutat que denuncien sorolls. L'administració de Carles Puigdemont ha aplicat un règim sancionador sever.
Les nits són per dormir quan et fas gran i ho necessites i per gaudir-les quan ets jove i en tens necessitat. Equilibrar els decibels d'una ciutat perquè no sigui ni un cementiri ni una gran sala de festes ha de ser complicat... però 20 decibels equival al brogit que fan les fulles a l'aire lliure.

Dimarts "Garrulos" i banderes
L'Ajuntament de Figueres denunciarà uns militars del Sant Climent Sescebes per robar dues estelades de l'espai públic. Els Mossos van enxampar els joves soldats just després de robar-les.
Abans que Aznar suprimís el servei militar convivien, durant un any, joves amb grans capacitats (aquests eren esclavitzats pels militars professionals) amb ases. Ara intueixo que intel·ligència no s'acosta massa a l'exèrcit, malgrat que episodis com el robatori de banderes independentistes, d'altra banda freqüents, ens en dóna una pista molt sòlida. No pel fet sinó per l'execució. Militars entrenats però incapaços de robar unes banderes sense que els enxampi la policia. Hi ha una paraula col·loquial que els defineix a la perfecció: garrulos.

Dimecres Propaganda
La política ens diu que ens estem recuperant econòmicament. La recuperació no significa el mateix per a la política i el poder econòmic que per a les persones reals. Recuperar vol dir tornar a la situació anterior. Cada vegada que surt alguna dada independent, com la de l'augment de la pobresa a les comarques de Girona que ens descriu Creu Roja, queda demostrat que la recuperació és una fal·làcia. Segons aquesta institució, aquest any hi ha 1.000 pobres més que l'any passat. En total, 9.000. La meitat estan a l'atur i la majoria ja no cobren cap prestació. Possiblement el que caldria és recuperar el rigor i la dignitat.

Dijous Els mobles puzle
De nou s'activa el fulletó sobre la suposada voluntat de l'empresa nòrdica de mobles puzle d'obrir una botiga a Girona. Fa 15 anys que periòdicament apareix aquesta notícia. I certament els directius han negociat en diferents ocasions amb els alcaldes de Girona, Salt i Vilablareix, sense que mai hagi fet el pas. Sembla que sigui una estratègia publicitària per no haver de posar anuncis als mitjans de comunicació. Ja en parlen igualment.
Personalment m'importa un rave si obren o no una botiga a Girona perquè ja he perdut massa temps a la meva vida interpretant plànols i collant milers de cargols. L'última vegada que vaig muntar un llit d'Ikea vaig arribar a la conclusió que els maleïts mobles aquests no són cap república, sinó una tirania que et fot quelcom més valuós que els diners: el temps i la ronyonada.
 
Divendres Plataforma de l'odi
Llegeixo que Plataforma per Catalunya a Salt es nega a assistir al ple extraordinari de dilluns vinent perquè el considera "una presa de pèl per al poble". La plataforma racista diu que el ple val uns diners que es podrien destinar a la gent que ho necessita. Llençar els diners és que personatges com els que integren aquesta plataforma de l'odi i de la demagògia ocupin llocs en institucions democràtiques.
És incomprensible com amb els antecedents de pallussos i totxos que té PxC a Salt, encara hi hagi gent que els voti. La desinformació i el fanatisme continuen essent els principals ?ene?mics de la democràcia i de la persona.
No crec que ningú els trobi a faltar al ple de dilluns. Ni a cap altre dilluns, si fessin el favor de prendre la decisió de no assistir-hi mai més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema