DIETARI

21.12.2015 | 07:18
DIETARI

Dissabte. Ser metge 
En un CAP de Girona un pacient insulta el recepcionista i amenaça esperar el metge al carrer per "cantar-li la canya". Vol un medicament que no li cal.
No fa ni tres dècades, els metges eren uns professionals molt respectats. Diria que en excés. Res del que deien es qüestionava, encara que fos qüestionable. El senyor doctor tenia una aura d'infal·libilitat quasi divina. Ara hem passat d'un extrem a l'altre.
Malgrat que continua essent, al meu modest entendre, l'única professió important de veritat, no sé si paga la pena dedicar-s'hi. Els hospitals s'han convertit en una mena de fast food sanitari i els metges, en professionals que passen massa hores preocupant-se de l'economia. Cada any pateixen centenars d'agressions verbals i físiques i, amb raó o sense, sempre hi ha algú disposat a presentar una querella per una suposada negligència.
El talent requerit per estudiar medicina i les hores que hi esmercen són absolutament desproporcionades en relació a altres oficis, encara que la recompensa per la feina d'un metge, que és retornar el ?benes?tar o fins i tot salvar una vida, continuï essent superba i una emoció suposo que inigualable.

Diumenge. Aventures polítiques
Molts polítics espanyols s'han passat una setmana criticant la mala gestió de la política francesa envers la immigració perquè això ha portat el Front Nacional (FN) a tenir possibilitats de governar regions. Novament, però, la República ha demostrat en aquesta segona volta que té anticossos molt forts.
La diferència entre França i Espanya és que a França la política és quelcom seriós i previsible. Anys enrere, un grapat d'alcaldes francesos m'explicaven que, al seu parer, la política a Espanya és massa amateur i té poca altura. El cas és que els polítics francesos tenen molt poc respecte pels seus col·legues. Els consideren gent poc preparada, poc sòlida i creuen que si Espanya ha aconseguit arreglar-se la dentadura fosca i corcada és pels diners que durant dècades ens ha injectat Europa, la majoria dels quals han estat mal invertits en infrastructures més polítiques que no pas necessàries. Diners que, al mateix temps, han servit per crear una classe política molt corrupta. La classe política francesa és molt elitista però al mateix temps infinitament més preparada que la nostra. D'aquí que les aventures com l'FN costi molts anys que evolucionin. A diferència d'aquí, on les estranyes aventures polítiques emergeixen a una velocitat supersònica.

Dilluns. Mor un tren
Cada vegada que se suprimeix un tren internacional s'apaga una apassionant història d'anades i vingudes, d'experiències i records irrepetibles. Ho saben els entusiastes i amants dels viatges pausats sobre rails. Sobretot quan se suprimeixen trens de llegenda.
L'alta velocitat està posant fi a quasi un segle i mig d'història de trens de passatgers de la línia ferroviària Barcelona-Portbou-París. La companyia francesa SNCF ha suprimit avui l'Intercity diürn que unia Cervera amb París. I el 2017 suprimirà el nocturn. Fa dos anys va ser RENFE qui va prendre aquesta decisió retirant el Talgo entre la capital catalana i la francesa.
Milers d'històries s'esvaeixen com el fum d'aquell primer exprés que a principis de 1900 va començar a fer el recorregut París-Portbou-Barcelona.

Dimarts. Ciutadans de dretes
Ciutadans perd fuel a mesura que avança la campanya electoral. És lògic. C's és un partit que a Catalunya ha sabut monopolitzar bona part dels supremacistes. Per això ha atret molts alts funcionaris, militars i part de persones desplaçades per l'Estat des d'altres punts d'Espanya.
A Catalunya, el partit d'Albert Rivera ha aconseguit atraure gent de dretes i d'esquerres amb un únic denominador comú: no ser independentistes. En canvi, a la resta d'Espanya Ciutadans està perdent la pintura de camuflatge que aquí li permet semblar de dretes o d'esquerres segons conveniència electoral.
A Espanya, Ciutadans és només un partit de dretes i només atrau els desencantats del PP

Dimecres. Jornada de reflexió
Avui és per a mi jornada de reflexió. Demà votaré a l'oficina principal de Correus a Girona. Porto a la motxilla les paperetes per votar al Congrés i al Senat. Els mitjans de comunicació incompleixen la Llei perquè, en plena jornada de reflexió meva, em demanen al vot, puc escoltar entrevistes als candidats i veig a la televisió publicitat dels partits. Com n'és, d'absurda, la jornada de reflexió! Per què no li diuen jornada de desconnexió?
A la nit, a casa, no tinc cap dubte amb el meu vot al Congrés i de seguida introdueixo la papereta blanca. Per al Senat, en canvi, m'assec al sofà i em miro atentament el llençol de paper sèpia ple de noms mentre pelo lentament una mandarina i penso. Després trenco un parell de nous de pecaner i continuo mirant el llençol i pensant. No conec quasi cap dels aspirants a senadors i els pocs que conec i em cauen raonablement bé representen una ideologia que en aquest moment no comparteixo. Sovint s'elogia el sistema del Senat que permet votar tres candidats de partits diferents. Absurd si tenim en compte que els partits d'aquí són milícies que sempre voten "a toc de pito".
Finalment no faig cap creueta. En lloc d'això dibuixo a la papereta una caricatura de Groucho Marx i la introdueixo dins del sobre.

Dijous. Vot per correu
Avui he pogut votar, després d'anar en dues ocasions a fer cua a l'oficina de Correus de Girona. Primer perquè em lliuressin el rudimentari kit de vot per correu i avui pròpiament per votar. El sistema és molt pesat i em fa molta mandra haver d'omplir papers a mà perquè tinc una cal·ligrafia terrible que fins i tot em costa de desxifrar a mi.
He de dir, en honor a la veritat, que el personal de Correus a Girona posa les coses fàcils i és molt diligent. Però resulta incomprensible que en un temps que podem aprendre a fabricar una bomba gràcies a un tutorial de Youtube d'un nicaragüenc, que introduïm a la xarxa totes les nostres dades personals per comprar des de taronges a cotxes, els governs siguin incapaços d'articular un sistema de vot telemàtic segur i senzill.
No sigui que es dispari la participació! No sigui que després es demani votar per moltes més coses, per fer referèndums o per prendre decisions importants.
 
Divendres. Inquisició electrònica
Bernat Serdà, president del col·legi de veterinaris de Girona, ha causat una erupció a les xarxes socials a causa de les seves opinions poc ortodoxes, tractant-se d'un metge d'animals. Opinions sobre gossos i gats de companyia als quals diu no estimar, de la mateixa manera que "els metges no estimen els seus pacients sinó que simplement els curen". Serdà considera que mantenir un gos en un pis és una forma de maltractament animal. En molts casos hi estic d'acord. Estic tip de sentir gossos somicant i bordant perquè fa hores que estan sols en un pis diminut sense oxigenar-se i sense menjar. Tenir cura d'un gos o de qualsevol animal ha de ser un acte de responsabilitat que pocs amos assumeixen.
Serdà està essent linxat per dir allò que pensa. Les xarxes socials s'han convertit en la inquisició del segle XXI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema