Un gestor d'una assessoria ha acceptat una condemna de dos anys de presó més el pagament d´una multa de 580 euros per estafar un client i quedar-se amb totes les seves propietats. Per cometre l´estafa, es va concertar amb un amic informàtic, que també ha estat condemnat a un any de presó i una multa de 1.080 euros. A aquestes quantitats, s'hi haurà d'afegir la corresponent a responsabilitat civil, que decidirà el jutge

L´assessor, J.T.G., i el seu amic informàtic, J.A.V., van aconseguir sostreure a la víctima dues finques a Sant Feliu de Pallerols, una a la Cellera de Ter i una altra a Lloret de Mar. L´assessor coneixia els problemes de liquiditat del seu client i va treure partit d´això, aprofitant que es tractava d´una persona en extrem vulnerable a causa d´un recent divorci i el trastorn bipolar que patia, el qual el va obligar a ingressar temporalment en un centre psiquiàtric l´any 2002.

L´advocat Sergio Aguilar, que representava la víctima, va pactar amb el fiscal i la defensa la pena que ha dictat la secció quarta de l´Audiència Provincial de Girona. L´ara condemnat va engegar el seu pla el 2004, quan el seu client li va revelar que no podia fer front a uns danys a conseqüència d´un accident de trànsit.

El gestor li va oferir un préstec de 7.000 euros a un interès anual del 8% i el va convèncer perquè, com a garantia de devolució, signés un contracte de compravenda d´una finca de 135 àrees que tenia a la Cellera de Ter per 18.000 euros.

Aquest va ser el primer parany. El 10 de setembre de 2004 la víctima va signar davant notari el contracte de compravenda de la finca de la Cellera manifestant que havia rebut els 18.000 euros per part del gestor -cosa incerta- i s´establia que en el termini d´un any es produiria una retroventa de la finca.

Paral·lelament, el mateix dia ambdós van signar un contracte privat a través del qual el gestor li prestava els 7.000 euros però, en cas que en els pogués tornar en un any, la clàusula de retroventa de la finca de la Cellera quedaria sense efecte. El gestor sabia que el client no podria tornar els diners.

No tenint suficient amb això, el va entabanar amb un altre ardit per fer-li constituir una societat limitada dedicada a la gestió del seu patrimoni. D´aquesta manera, el 23 de novembre de 2004 van constituir una empresa -el gestor va aportar 897 euros- i el client-víctima una finca urbana de Sant Feliu de Pallerols, una altra finca rústica de la mateixa localitat, una finca rústica de La Cellera de Ter i una finca urbana de Lloret de Mar. El gestor va ser nomenat administrador únic.

El gestor havia fet creure a la víctima que havia aportat 31.900 euros de capital per constituir la societat perquè inicialment va transferir aquesta quantitat però després va ordenar al banc que li retornés 31.000 euros al seu compte. Mentre es tramitava la constitució de l´empresa, l´assessor va reclamar al seu client el pagament de les despeses però com que aquest no era solvent li va proposar firmar un nou contracte de prèstec que l´obligava a pagar el 90% de les despeses. La garantia del pagament eren les participacions de la víctima en la societat.

La confiança que la víctima tenia en el seu assessor el va dur a entregar-li els poders de la nova empresa i, a partir d'aquí, l´estafador ho va tenir més fàcil per desposseïr el seu soci, client i víctima de tots els seus béns. L´assessor sabia que hi havia una empresa que li reclamava al seu client 190,29 euros. De fet, al Jutjat de Primera instància 1 d'Olot s´estava tramitant una demanda al respecte però l´estafador s´ho va fer venir bé per fer-li creure a la víctima que havia acumulat amb ell un deute de 290.000 euros.

D'aquesta manera el va convèncer perquè firmés un reconeixement de deute que suposava entregar-li totes les seves participacions a l´empresa en el termini de sis mesos o quan hi hagués una ordre d´embargament. L´ordre es va produir el 7 de març de 2006. La quantiat reclamada eren 190,21 euros més 55 euros d´interessos, però l´ara condemnat va aprofitar-ho per presentar-se davant del notari i requerir la venta de les participacions.

Per simular que aquestes les comprava una tercera persona, l´estafador va concertar-se amb l´administrador d'una empresa informàtica de Banyoles de tal manera que aquest es quedava amb les participacions de l´empresa que van acabar trasvassades a una altra societat, propietat de l´assessor fiscal