La cimera del clima de París, que es va celebrar entre el 30 de novembre i el 12 de desembre, es va tancar amb un acord entre els 195 països participants contra l'escalfament global. El pacte es va qualificar -per part dels governants- d'històric, ja que es va fixar una reducció d'àmbit global de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Ara bé, no tothom veu l'acord igual d'ambiciós. "És un acord que ens vincula, als països desenvolupats, a reduir les emissions i, ara per ara, potser no ens portarà a fer gaires canvis", explica el gironí i biotecnòleg Marcel Llavero, que va assistir a la cimera del clima de París. Afirma que el pacte "serà més una qüestió moral" perquè considera que "des de l'àmbit jurídic, de compromís, l'acord és insuficient".
"Com a comunitat, penso que tenim l'obligació moral de reduir les emissions de gasos per una qüestió de justícia climàtica", afegeix Llavero, que actualment és investigador de la universitat d'Uppsala a Suècia i membre de l'organització PUSH Sweden. El cas és que, com remarca el biotecnòleg, els documents sorgits de l'acord de París -que marquen l'ambició dels diferents països en termes d'acció climàtica- preveuen un augment de la temperatura global de més de tres graus més per a finals del segle XXI. Una situació que deixaria "conseqüències desastroses per al medi ambient", segons reflexiona Llavero, que subratlla que els països "que han provocat" el problema del canvi climàtic "serien els responsables de les afectacions adverses" que patirien els països "més vulnerables".
Per això, Llavero demana "més acció" per reduir "encara més" les emissions. "L'acord de París fixa que a la segona meitat del segle XXI hem d'haver igualat les emissions humanes amb l'absorció de carboni", assenyala l'investigador, que destaca que, en canvi, la ciència estableix que si es vol mantenir el mateix clima que ara, "s'han de reduir les emissions a zero el 2050". Es tracta d'una mesura que, per exemple, Girona s'ha compromès a complir. El fet és que el ple de l'Ajuntament va aprovar a l'abril d'aquest any una moció de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) que sol·licita que l'energia que consumeixi la ciutat sigui l'any 2050 d'origen renovable i d'emissions zero. Per aconseguir-ho, l'ANG proposa que les polítiques municipals empenyin cap a compromisos "més ambiciosos i efectius".
Les situacions del 2050
Si el 2050 no es produeix una reducció de les emissions a zero, Llavero alerta que llavors la temperatura mitjana global ja haurà augmentat -ràpidament- per sobre dels dos graus. "Això pot portar a situacions d'un clima extrem", sobretot entre els països susceptibles de patir esdeveniments meteorològics més radicals. Llavero subratlla que un exemple extrem es pot produir a les illes del Pacífic, ja que si puja el nivell del mar (amb l'increment d'un grau de la temperatura global) algunes d'aquestes illes quedaran completament eliminades. També remarca que la productivitat dels conreus pot resultar "afectada", en tot l'àmbit global, si la temperatura augmenta un grau. Així doncs, el biotecnòleg valora que l'acord de París és una qüestió "política". "Les ambicions són marcades per la política i no per la ciència", assegura.
Ara bé, Llavero destaca la importància de l'acció de cada persona i recorda: "Si jo prenc consciència, es veurà reflectit a la consciència col·lectiva". Per això, valora que individualment es poden modificar les conductes de consum. Pel que fa a l'àmbit col·lectiu, l'investigador aposta per transformar tant el model de transport com l'energètic per "minimitzar" els impactes ambientals. Així, en el cas de Girona, considera que la utilització de la bicicleta -amb els carrils bici i el servei de Girocleta- "encara s'hauria de motivar més des de l'àmbit social". També afegeix que en l'aspecte energètic queda "molta feina a fer" perquè s'hauria de potenciar un nou model basat en energies renovables.
Per acabar, en l'àmbit individual, Llavero conclou: "Si volem contribuir, el primer que s'ha de pensar, més enllà dels diners, és què comportarà la meva acció de compra en el futur". Per tant, defensa una alimentació sostenible basada en el consum local i amb menys carn. "Cal ser conscients de la nostra compra", sentencia.
