L'abocador de Vacamorta va obrir les seves portes l'any 2000 després que s'hagués generat una forta oposició al territori. Tots els manuals diuen que una instal·lació d'aquestes característiques necessita d'un acord amb l'entorn que, malgrat que sempre és difícil, almenys s'hauria d'intentar.
L'acord amb el territori va consistir a convèncer l'alcalde de l'època de la importància de l'abocador i es va decidir obrir-lo passés el que passés.
Catorze anys després ha passat el que aquells primers activistes antiabocador ja sabien i no es cansaven de pregonar allà on els volien escoltar. Els jutjats han determinat que no s'hauria d'haver construït mai perquè era totalment il·legal. I què fem amb tota la porqueria llençada? Com arreglem el merder? Qui se'n fa responsable?
Els càrrecs polítics de l'època haurien de ser els primers de la llista, l'empresa els segons i els responsables del Govern que van succeir als primers també perquè van permetre que l'activitat continués i van defensar uns interessos contraris al territori.
Ironies de la vida, a qui li ha tocat gestionar la darrera part d'aquesta història és a un departament que es diu Territori al qual no se li ha acudit altra cosa que apel·lar a motius ambientals i socials per evitar la costosa tasca de buidar el coi d'abocador i tornar el terreny a l'estat que presentava abans de l'any 2000.
Ara sí són importants els motius socials i ambientals. Anteriorment no ho devien ser perquè no he escoltat en tots aquests anys -a excepció del període del tripartit que es va tancar temporalment l'abocador- cap polític de CiU dient que Vacamorta té un risc ambiental. Portar-hi porqueria genera negoci, treure-la provoca tot el contrari.
