els turistes arribaven a la Costa Brava i amb ells els negocis prosperaven. A uns setanta quilòmetres del mar, els hotelers i restauradors olotins pensaven com atraure els visitants a Olot i la Garrotxa. El 13 de març del 1965, el setmanari comarcal exposava: "El Centre d'Iniciatives aglutinarà tota la iniciativa privada, la regulara i la canalitzarà de cara a atraure el turista". Continuava: ""Farà una feina molt important de cara a l'exterior amb els més eficaços i adequats mitjans de propaganda, fomentarà tota classe d'atractius per al visitant, com serà l'organització de festes, excursions, cooperarà amb l'organització de festes i actes cívics.

Cinquanta anys després, l'esperit del CIT -segons l'actual president Josep Andrés- continua més o menys igual. Ara organitzen el Garrotxi de l'Any, el dia de la Mare, el Carnaval, les carrosses de les Festes del Tura i l'elecció de la pubilla i de l'hereu. Per celebrar l'aniversari - segons ell- fan el llibre L'empremta de la societat civil, 50 anys del CIT. La publicació es presentarà el març de l'any vinent i serà l'únic recordatori de consideració.

L'autor, David Coromina Juncà, explica: "Un grup d'empresaris d'Olot, restauradors i hotelers, van decidir fomentar el turisme. Primer es van organitzar i després van crear una oficinade turisme". Organitzats, van començar a publicar catàlegs, cartells i fullets turístics. Aquell grup d'hotelers i restauradors -segons Coromina-els caps de setmana baixava a la costa, però en comptes de gaudir de la platja es dedicava a posar els fullets als vidres dels cotxes. "La idea -explica- era que tinguessin coneixement de l'existència d'ermites romàniques, fonts i volcans a poc temps d'on passaven les vacances". D'aquesta manera intentaven que els turistes passessin algun dia als seus establiments o que mengessin en algun restaurant de reconeguda gastronomia d'Olot.

En les primeres passes, el president del CIT va ser Àngel Terma. Llavors. "Faltava algú per atendre la gent forastera - va dir fa poc a OTV-: Feiem d'agents turístics" Terma va estar 25 anys a la presidència de l'organització. En els seus inicis el CIT, organitzava l'arribada del Gran Rally Internacional Girona Costa Brava-Garrota de cotxes veterans a les Festes del Tura. També organitzaven una gran gala de la ciutat a l'hotel Montsacopa. El sopar -segons la premsa comarcal- comptava amb una desfilada de models de la temporada de tardor hivern.

Eren activitats, que donaven vida a una ciutat que es movia al ritme dels fusos de les màquines de filats, dels telers i de les pinzellades dels pintors dels tallers de sants. Llavors els turisme era un motor econòmic encara a les beceroles en una comarca que cinquanta anys després ja sap el que són les cues de cotxes i la massificació d'espais.

Pocs anys després, el 1968, van organitzar la primera edició del Dia de la Mare. Des de llavors, cada primer cap de setmana de maig, fan una ofrena floral a la Patrona d'Olot, la Mare de Déu del Tura i un homenatge a l'última mare que ha donat llum a la ciutat. Davant de l'escultura de Josep Clarà, alumnes de diverses escoles de la ciutat reciten tèxtos poètics dedicats a la mare. A més, fan un concurs de dibuix infantil sobre la mare.

Per aquell temps, el CIT va prendre l'organització de la Fira de Sant Lluc. Van organitzar un sistema de particions al recinte i el Pavelló firal que va durar fins el 2011. El comissari de la Fira era el membre del CIT Jaume Tané (1936-2015)

De cara al compromís amb la comarca i al foment de la catalanitat, el 1974 van organitzar la primera edició de la pubilla de la Garrotxa. "Hem canviat -explica l'actual president, Josep Andrés- ara fem la festa de les pubilles i dels hereus". És un acte cívic i social que aplega unes 900 persones.

De les localitats marítimes, van adonar-se de la força que prenien els carnavals. A Olot, a la dècada dels vuitanta, feien un carnàval reivindicatiu. Va ser quan, Josep Puigbó, llavors al telediari de TVE, va apostar per fer un carnàval per l'es avingudes principals, amb carrosses i traspassés la ciutat de banda a banda. El 1990, un CIT presidit per Puigbó, va organitzar el Carnaval del Foc. Va buscar la complicitat de les localitats de la Costa Brava i va convidar colles de tot Catalunya a prendre-hi part. El nou model de carnaval va xopar en una societat garrotxina necessitada d'esdeveniments multitudinaris. Ara, -segons Josep Andrés (president actual) el carnaval sol aplegar unes 2.000 persones. Consta d'una desfilada de 4 o 5 hores de durada i d'un sopar de colles, en el qual participen unes 1.700 persones.

El proper carnaval tindrà lloc els dies 12 i 13 de febrer. "Ja hi treballem" subratlla Andrés. Per fer-lo, els 17 membres de la junta es reuneixen cada setmana. "Ho fem durant tot l'any -explica-, perquè un esdeveniment toca l'altra"

El darrer esdeveniment que han organitzat són les carrosses de les festes del Tura. És un acte que coincideix en una passejada de carruatges que després es desfan en un combat de papers. La condició per participar-hi és que les carrosses han d'estar fetes de flors de papers o naturals. És molta feina, per això el CIT ha hagut d'incentivar els participants amb premis i facilitar-los lloc per fer les carrosses.

En temps de Pere Reixach van impulsar la Mostra Gastronòmica de la Garrotxa. Més de 25 anys després -ara organitzada per l'Associació d'Hostalatge-, la Mostra ara és un esdeveniment culinari de referència.

El 2006, després de quasi quaranta anys, la Garrotxa va tornar a tenir una gran gala. Es tracta del sopar de lliurament dels premis Garrotxí de l'Any. A la primera edició el guardonat va ser el pintor Xavier Carbonell (1942-2015). El pintor més internacional de la Garrotxa va rebre el premi del llavors príncep Joan.

Nou anys després, els premis han servit per guardonar campions olímpics, Joan Llaneras; missioners, Joan Solé; matemàtiques de l'espai, Elisabet Canalias, escriptors, Martí Gironell i sobretot per reunir gent en un acte social.

Fa un any, el CIT va dur a terme la darrera idea. Fet Nadal i a la ratlla de cap d'any, el 31 de gener era un dia apagat. Per animar els carrers han fet realitat la llegenda de l'home dels nassos. Ara un home dels nassos de veritat es passeja pels carrers i reparteix caramels entre una mainada que per primera vegada pot trobar-lo.