Més de 50 municipis van apujar l'IBI el 2015 malgrat ser un any electoral

Les poblacions turístiques o amb segones residències són les que més incrementen el tribut per manca de recursos

14.01.2016 | 07:18

Aliens a la influència de les eleccions generals i a les dades macroeconòmiques que durant els últims temps apunten a una tímida arribada de la recuperació, les corporacions municipals que gestionen un total de 54 localitats de les comarques gironines van apostar per incrementar la càrrega impositiva de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) en les peces patrimonials de naturalesa urbana durant el present exercici: els ciutadans van veure com el rebut sí pujava en comparació amb el de l'any passat. Així ho testifiquen les últimes dades que ha fet públiques la Direcció General del Cadastre. És cert que parlem de pocs casos en termes quantitatius, parlem d'excepcions. A la majoria dels municpis gironins, 148 dels 221, no es va aprovar cap modificació en el tipus impositiu de l'IBI durant el present any.

Excepte en els casos de Figueres i Salt, es tracta de mitjanes i petites poblacions que han decidit augmentar aquesta partida per comptar amb uns ingressos extra que els permetin encarar amb més garanties els fronts econòmics que se'ls presenten aquest any. També s'inclouen alguns dels municipis amb nombroses segones residències com Palafrugell, Palamós, Begur, Roses o Llançà, entre d'altres, la qual cosa els permet compensar el desequilibri de ser municipi turístic amb molts serveis i pocs recursos.

Al costat del tipus impositiu que marquen els ajuntaments, l'IBI també està influenciat per les decisions a prendre des de Madrid. Així, en alguns casos la variació de la quota a sufragar pot no casar amb la baixada dictada des de l'Ajuntament.

Un exemple d'això són les ciutats que es troben immerses en plans d'ajust, on es pot apreciar que la reducció del rebut no casa al 100% amb la retallada consistorial en el cas que el Govern decreti un augment. Finalment, també hi ha poblacions en què sí que es va adoptar un acord per abaixar l'IBI, encara que aquest efecte es veurà reflectit en el rebut del 2016.

Per contra els residents de prop d'una vintena de municipis gironins -19, concretament- van veure com els seus ajuntaments van rebaixar el tipus impositiu que marca l'evolució de l'IBI durant l'últim any. Convertit durant la crisi en una de les principals fonts de finançament de les malmeses arques municipals, la reducció de l'IBI registrada en l'últim any ve marcada per diferents raons. No és una tendència nova, però les dades permeten observar que sí que s'ha accentuat.

Anem a pams. Quan van començar les turbulències econòmiques, els consistoris gironins gaudien en la seva immensa majoria d'una bona salut econòmica sustentada, en part, pels ingressos lligats al totxo. L'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i les taxes urbanístiques aportaven avantatjoses quantitats de diners. Però la bombolla va esclatar i els fons relacionats amb el ciment van anar minvant de manera progressiva. Què fer llavors les entitats locals per intentar quadrar els seus comptes? Moltes, van incrementar el tipus impositiu de l'IBI en les propietats de naturalesa urbana.

Ara, amb la recuperació començant a veure reflectida en els grans nombres, els ajuntaments han decidit afluixar una mica el cinturó d'un impost que també és conegut com la contribució. Cosa que agrairan els ciutadans. Els rebuts de l'IBI es calculen en funció de dues variables. La primera és el tipus impositiu. Els ajuntaments fixen un percentatge que oscil·la, per llei, entre el 0,4% i el 1,1%.

No obstant això, aquesta xifra es pot incrementar en alguns casos. en concret, a les capitals de província, en les localitats que disposin de servei de transport públic col·lectiu de superfície i en les poblacions que prestin més serveis que els recollits en la llei reguladora de les bases de règim local. Totes elles poden augmentar el tipus de gravamen fins a un màxim d'un 0,07% en els dos primers casos, i un 0,06% en el tercer, tal com reflecteix la normativa.

Les dades confirmen que la reducció s'ha adoptat en tot tipus de localitats. Petites poblacions com la Pera o capitals de comarca com Olot també han optat per aquesta mesura. La mida, potser, no ha estat la raó clau. I tampoc podem oblidar-nos del context polític. En un any d'eleccions, la baixada de l'IBI pot veure com un gest al ciutadà. Tot compta en una cursa electoral que sembla no haver acabat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema