Adéu, Driss

El dinamitzador cultural Llorenç Carreras escriu un emotiu obituari de Driss, l'home mort després de ser atropellat a la «carretera de la vergonya»

15.01.2016 | 07:09

Has viscut de manera anònima aquests darrers anys fent una me­na de via crucis diari resseguint una ruta per les zones de conteni­dors a la recerca de material aprofitable i reciclable per traginar amb la teva bici fins el garatge-ca­sa a l´espera de poder fer un viatge fins R9 on aconseguir algun euro per comprar aliments.

Tenies amics, coneguts i saludats amb qui comparties el teu temps juntament amb el teu inse­pa­rable gos negre sovint amb el seu mocador vermell. Farà un parell d´anys vaig passar de ser saludats a interessar-me per la teva vi­da... em vas dir el teu nom: Driss. Vaig parlar amb una amiga que hi entén de noms i em va comentar que significava estudis, coneixement en àrab. Donaves la sensació de pau, passaves amb un halo de misteri, potser a primera vista difícil de comprendre... de fet amaga­ves la teva sensibilitat, la timide­sa i inquietuds darrere una cuiras­sa, però quan comparties una esto­na acabes lluint un somriure de bona persona, sobretot quan parlaves de Marràqueix.

Malauradament aquesta crisi que no acaba de marxar et va deixar sense feina i sense recursos, pe­rò tu no et vas desanimar i amb paciència i constància acumulaves ferralla, cartrons... pel poble molta gent t´esperava per donar-te ma­terials de tota mena. Tu t´acomia­daves amb un «gracias, amigo».

El meu pare em va ensenyar que «no és més ric qui té més, sinó qui menys necessita», tu has ensen­yat a molts que allò que per alguns és incontestable i irrenunciable, per altres és secundari i prescindible. Quan aprenem a mesurar la rique­sa a partir de la necessitat i no pas de l´acumulació de riqueses, tot ple­gat fa un tomb espectacular. A­ques­ta filosofia compartida per a­mics teus et permetia ser feliç i comu­nicar pau al teu voltant.

Els caminants i ciclistes del bici carril et trobaran a faltar, a partir d´ara no trobaran ningú per fer una parada i algun comentari sense pre­sses, el banc restarà desert.

El vespre del dilluns d´aquesta setmana et van atropellar, vas estar fins dijous a l´UCI, no va ser possible per la ciència actual superar les ferides de l´accident. A­ques­ta maleïda carretera de la Ver­gonya s´ha emportat una altra vida. Segur que des del Yanna (paradís islàmic) demanaràs que s´arrangi d´una punyetera vegada aquest vial i cap més ciutadà perdi la vida. Tenies 38 anys, ni la meitat de l´esperança de vida actual. No et mereixies un final tan tràgic. Descansa en pau!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema