El grup de recerca LEPAMAP de la Universitat de Girona (UdG), en col·laboració amb la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i de Canvi Climàtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha desenvolupat un estudi comparatiu de la utilització de nanofibres de cel·lulosa davant els processos tradicionals sobre el reciclatge del paper. Aquesta recerca s'ha realitzat dins el marc de la tesi doctoral de Marc Delgado-Aguilar, que es troba dirigida per Pere Mutjé (UdG) i Pere Fullana (UPF).

Així doncs, els investigadors han observat que, amb el refinatge mecànic (procés convencional), els papers resultants experimenten una pèrdua de propietats a partir del tercer cicle de reciclatge. En canvi, mitjançant l'addició de nanofibres de cel·lulosa (imatge), el mateix paper es pot arribar a reciclar fins a set vegades conservant característiques físiques i mecàniques originals.

Per això, la principal contribució d'aquesta tesi doctoral és d'un especial interès mediambiental: com que el paper pot ser reciclat més vegades, això comporta, per tant, un menor consum de recursos naturals. Ara bé, malgrat que les nanofibres de cel·lulosa es troben en un estadi tecnològic preliminar i que el refinatge mecànic és un procés de reciclatge optimitzat, Delgado-Aguilar explica que la seva proposta és una sòlida alternativa per diferents motius: no requereix elevades inversions en equipaments industrials, el potencial de reforç és major i proporciona més durabilitat de les fibres a la tecnosfera. En el punt de vista econòmic i mediambiental, la solució és igual de sostenible que a processos convencionals.