Aquell 10 de gener de 2016

18.01.2016 | 07:04
Aquell 10 de gener de 2016

Carles puigdemont
Fa una setmana vaig escriure un diari de sessions espès i un pèl volgudament confús on deia que se celebrarien eleccions al Parlament de Catalunya el 6 de març si una novetat d'última hora no produïa un gir radical als esdeveniments. De fet, vaig escriure aquelles ratlles a tota velocitat en un aeroport a més de 3.500 quilòmetres de Barcelona mentre embarcava per tornar precipitadament cap a Catalunya. Els esdeveniments s'havien precipitat, Carles Puigdemont, amic de tants anys, seria el nou president de la Generalitat. Però no podia fer l'article definitiu. M'esperaven tres hores i mitja de vol. Quan vaig aterrar a Barcelona, tenia el telèfon mòbil a la mà impacient per reconnectar-me. L'Albert Soler, que fa poc em va fer el perfil de candidat al Congrés, va recordar en aquestes pàgines que en telefonia mòbil sóc un vintage encara amb BlackBerry. De fet, moltes setmanes escric aquestes línies des del terminal mòbil. La qüestió és que en el moment de l'aterratge el telèfon va sortir disparat, es va obrir la tapa i la bateria va sortir disparada i va lliscar just fins a entrar, per la ranura de baix de la porta, dintre de la cabina del pilot. Renoi, el mòbil desperdigat. L'hostessa, molt amable i encuriosida per la meva pruïja, va entendre que havia de recuperar la bateria com més aviat millor. Vaig refer elmòbil i vaig trucar a en Carles a la una de la matinada. Emoció continguda. Aquella serenitat de la Catalunya vella, un record molt semblant a la nit de la victòria de l'alcaldia de Girona. Tenia pendent escriure el discurs d'investidura i presentar la renúncia a l'alcaldia. El diumenge ens vam veure al matí i a la tarda a l'hemicicle. L'emoció va aflorar en la seva defensa de Carles Rahola i la democràcia davant les grapes del feixisme. Inés Arrimadas va quedar servida. Sortint del Parlament va fer un gest dient: "sortiu, que pugem junts a Girona". En Jami, la Júlia, la Dolors, la Mireia... baixàvem les escales. La Mars ja s'havia ajuntat amb ell. Amb una revolada vam veure com els guardaespatlles els havien posat en un cotxe oficial de gamma modesta que sortia d'un eixam de sobiranistes euforitzats que havien recuperat l'esperança. Ens vam mirar als ulls i vam esclafir a riure. En aquell moment ens vam fer la idea que Carles Puigdemont era el president de la Generalitat de Catalunya.

La política espanyola
Mariano Rajoy ja sap que ho té molt i molt negre per tornar a ser president del Govern espanyol. De fet, ell té pressa i ja ha començat la campanya per unes noves eleccions generals. Per això la bel·ligerància impostada amb l'autogovern català. El Rei el proposarà per una investidura que perdrà en primera i segona votació (l'última setmana de gener o la primera de febrer). Després Pedro Sánchez demanarà presentar la seva candidatura a president del Govern. Presentarà l'aval dels 90 diputats socialistes i els 40 de Ciutadans, més que els del PP. Entrat el febrer viurem un debat d'investidura de Sánchez. La Constitució de les Corts van fer veure de manera molt plàstica que és prop de l'impossible un acord de govern PSOE-Podem. Aleshores, l'èxit de la investidura de Sánchez dependrà únicament de l'abstenció de Podem i de tots els nacionalistes. Suspens fins a l'últim moment. Llarga partida de pòquer amb algunes cartes marcades. Si tot això no té solució, eleccions generals repetides l'última setmana de maig i primera de juny. Ja veurem.

Uberització
En el debat públic i publicat francès s'ha popularitzat l'expressió "la uberització de l'economia i de la política". La idea l'ha posat en circulació Emmanuel Macron, ministre liberal d'Economia en un govern socialista. L'expressió ve a tomb del sistema Uber per compartir transports i que ha tingut l'expressió en altres productes. Això és possible gràcies a les xarxes socials. Gran concepte a tenir en compte. L'economia, la societat, les informacions, les formes de la política... passaran per la uberització. Per cert, Puigdemont és un home amb una mentalitat preparada per a la "uberització" de la societat i la política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema