Antonia Caritat (coordinadora del projecte LIFE taxus) va presentar dissabte l'exposició Les teixedes de Catalunya al Museu dels Volcans d'Olot. L'exposició romandrà oberta de dissabte fins al diumenge 3 d'abril. Caritat va fer un recorregut explicat per la mostra. Segons va explicar: "El teix és un dels arbres més vells del planeta". Era un arbre ja abundant en el juràssic (fa uns 150 milions d'anys). L'arbre ha perdurat fins ara, però des de la darrera glaciació (fa entre 110.000 i 12.000 anys) , els arbres més moderns, principalment pins, alzines i faigs, els van anar relegant a les obagues i barrancs encaixats de les muntanyes calcàries. L'espècie, totalment en regressió al sud-oest d'Europa, presenta un hàbitat molt vulnerable, que pot desaparèixer. Per tant, la seva conservació és necessària.

A causa de la diversitat de valors culturals i ambientals d'aquests boscos, diverses entitats catalanes han decidit emprendre mesures per preservar les últimes teixedes catalanes. Aquesta és l'ànima i el motiu del projecte LIFE Taxus. El seu àmbit d'actuació és Catalunya, amb tres espais naturals protagonistes: les serres de Cardó i Llaberia, el bosc de Poblet i l'Alta Garrotxa.

A més, el projecte Taxus vol aprofitar la protecció de les teixedes per fer divulgació del patrimoni natural i cultural mediterrani.

Caritat va explicar que en la prehistòria el teix era un arbre funerari. Hi enterraven els morts al costat i creien que els petits troncs enllaçats que formen el teix eren els seus avantpassats. Quan l'home va començar a cultivar la terra va tendir a fer monuments funeraris de pedra. Llavors -segons ella-, el teix va passar a ser usat perfer instruments. Els arcs i les fletxes de teix van durar segles.

Ara hi ha teixos, però s'han de protegir. Entre els perills va enumerar les cabres i les vaques, que es mengen els plançons. També va explicar l'ús actual del teix com a element amb propietats medicinals. Un ús que s'ha d'adoptar amb cura per evitar fer mal a les poblacions de teixos.