La corrua d'erugues processionàries que generalment baixen dels pins entre febrer i març per enterrar-se abans de converitr-se en papallona s'han adelantat un mes. Les altes temperatures registrades aquesta tardor i durant l'inici de l'hivern han alterat el cicle biològic i l'absència de fred ha provocat que moltíssims d'aquests lepidòpters sobrevisquin. D'aquí que el Departament d'Agricultura prevegui que aquesta plaga autòctona s'expandeixi aquest any com no ha passat en dècades. Només cal llucar les pinedes de la província per veure la gran proliferació de bosses d'orugues que hi ha.

Serà a partir del març quan es tinguin dades completes del volum d'hectàrees afectades però que els darrers mesos Agricultura hagi controlat 7.000 hectàrees al Pirineu a base de fumigacions aèries dóna una idea de la problemàtica. El plaguicida emprat és biològic -Bacillus thuringiensis- a fi de malmetre el menys possible l'ecosistema.

La processionària es reconeix perquè generalment baixa del pi per enterrar-se en grup formant una única filera, com en les processons -d'aquí li ve el nom-.

La processionària és una espècie que no es pot eradicar, primer perquè és autòctona i alteraria la xarxa tròfica -quan són erugues alimenten ocells, quan són papallones ratpenats- i en segon lloc perquè poden arribar a la biopausa -mantenir-se com a crisàlides fins a quatre anys-.

Però són un problema de salut pública, no per la defoliació que provoquen en els arbres sinó perquè afecten a les persones i els animals. Les persones que tenen al·lèrgia mai s'hi acostumen sinó que empitjoren si estan a prop d'aquests lepidòpters -contràriament al que passa amb les picades d'abella- i els animals poden patir necrosis en llengua i ulls.

El cap de la Direcció General de Forests, Jorge Heras, també apunta que una bona gestió silvícola que mantingui els boscos nets faria baixar el volum de processionària.