L'olotí Jordi Xuclà està seguint aquests dies les negociacions a Madrid que hauran de determinar si finalment es pot escollir president i formar govern a Espanya o si tot acaba amb unes noves eleccions. Va ser escollit diputat al Congrés per Democràcia i Llibertat després d'haver encapçalat la candidatura per Girona. Anteriorment ja havia estat diputat per CiU i abans senador per la mateixa formació.

Hi haurà abans nou president o noves eleccions a l'Estat?

El resultat del 20-D ens porta a un escenari de pacte, amb una cultura de diàleg i negociació. Aquesta és una cultura inexistent a l'Estat, després d'un segle XX espanyol amb dues dictadures i una cultura democràtica dèbil. Jo crec que Catalunya, amb la manera de resoldre aquest inici de legislatura, que no ha estat fàcil, ha demostrat que hi ha formes creatives de solucionar-ho. La composició del Congrés dels Diputats dóna per a l'elecció d'un president del Govern i hem de veure els comicis com a últim escenari, com un escenari no desitjat.

Què li sembla el darrer moviment de Rajoy, anunciant que declina sotmetre's a la investidura tot i mantenir la candidatura?

Divendres no vam veure res de política, i en canvi, molta tàctica. En 24 hores Rajoy ha passat de dir que es presenta a renunciar-hi. No és seriós i sembla un pacte de covardia. Però veient com va ara la política espanyola, és oportú recordar les crítiques sagnants que feien a la política catalana... quina cura d'humilitat!

A què creu que es deu?

El detonant o excusa és la proposta sorpresa de Podem, que imcompresiblement posa per davant els càrrecs i renuncia al referèndum que duia al programa. Penós paper d'En Comú Podem. Però al Rei ni li hauria hagut de passar pel cap encarregar que formi govern qui no compta amb la majoria suficient per a la investidura. Sembla que a la Zarzuela no saben fer sumes i restes. Rajoy està més fora que dins.

Podem està disposat a governar amb el PSOE. DL donaria suport a aquesta opció de govern?

De moment ningú ens ha trucat per obrir cap negociació ni per proposar-nos res. Sempre hem dit que a en Rajoy no el votarem, però això no vol dir que votem o ens abstinguem amb en Sánchez. Nosaltres som una força sobiranista que ens vam presentar per defensar un referèndum d'autodeterminació. El resultat del 20-D deia clarament que Catalunya volia que s'acabés el govern del PP i que Rajoy no ha de continuar sent el president del Govern espanyol. Per tant, el que hem traslladat clarament al cap de l'Estat és que nosaltres en cap cas donarem suport a Rajoy ni a cap altre candidat que proposi el PP. Per la resta estem expectants per saber a qui s'encarrega la formació de govern, per iniciar el diàleg. Però dos no ballen si un no vol i estem en una fase preliminar. Com que la cultura política espanyola és boirosa en el pacte, l'oferta de Podem ha estat entesa com un toc a la línia de flotació del PSOE.

Fins quan es pot allargar el procés d'investidura?

La sensació és que això anirà per llarg. Mentrestant, nosaltres a Catalunya a la nostra. El que ha dit Pedro Sánchez les últimes hores, que primer Rajoy ha d'anar al Congrés dels Diputats per perdre segur i que després ell ha de ser el segon encarregat de formar un govern, això és un acte de covardia absoluta. Als sistemes parlamentaris amb més cultura de pacte, a qui té més suports se li encarrega directament la formació de govern. Però estem en una fase en la qual hi ha moltes cartes marcades i partides de farol; en el mig de tot això, nosaltres ens preservem les nostres cartes, que no són donar consells creatius de com el PSOE ha de formar govern amb Podem ni de com el PP ha de fer una gran coalició PP-PSOE. Les nostres cartes són la negociació del referèndum i la continuació del full de ruta avalat per la majoria absoluta sobiranista del Parlament. De les últimes hores sorprèn com En Comú Podem accepta que Pablo Iglesias ofereixi un ministeri per la plurinacionalitat a Domènech. Perquè un ?senyor com Duran, que crec que estava equivocat en el seu plantejament d'intentar entrar al Govern, mai va arribar a acceptar que algú li suggerís un Ministeri de Plurinacionalitat per tenir-lo content i satisfet.

El referèndum és innegociable?

El referèndum és el primer compromís del nostre programa electoral i de moment mantenim aquest compromís intacte. Els que veig que l'han aigualit amb qüestió d'hores són En Comú Podem, que han dit que no és una línia vermella. Si mirem al passat, m'he de mostrar una mica pessimista. Des del 1812, que hi va haver la primera Constitució espanyola, fins a la penúltima, cap Constitució espanyola ha estat reformada. Totes s'han col·lapsat, ja que en un moment determinat no s'ha sabut ensumar que s'havien de posar al dia. I el que està passant a Espanya és un indici clar que ja fa cinc, set o deu anys que s'hauria d'haver afrontat una reforma en profunditat. Tinc una esperança limitada en què els sectors polítics, econòmics, socials i d'opinió pública siguin capaços d'entendre el moment i d'afrontar una revisió en profunditat que hauria de permetre que, amb la normalitat democràtica europea, Catalunya pogués afrontar la via escocesa, que hi hagués un referèndum pactat.

Per tant, no veu factible ni el referèndum ni la reforma de la Constitució?

La lectura del 20-D ens diu que hi hauria d'haver una reforma en profunditat d'un marc constitucional i d'un sistema autonòmic esgotats i superats. Això seria allò assenyat. Però Rajoy s'ha mirat al mirall i ha descobert, de cop, que ho té molt difícil per ser president del Govern espanyol. Al PP hi ha els primers indicis de rebel·lió interna. El 2008, Rajoy va prescindir de la vella escola política del PP i va posar un exèrcit d'aplicats advocats de l'Estat, amb tot el respecte per als que siguin advocats de l'Estat. Però els advocats de l'Estat de Rajoy són un exèrcit de recitadors de memòria de la Constitució amb un olfacte polític refredat i una cintura política d'elefant. Aquestes persones funcionaven bé al Govern, però ara han quedat absolutament congelades i paralitzades. I ara és quan m'arriba la informació que alguns sectors del PP ja plantegen solucions imaginatives i algun ministre de Rajoy, amb un cert punt de deslleialtat, ja es postula fins i tot com una solució alternativa per la investidura del PP.

Així doncs, no descarta un altre govern del PP amb un nou president?

No. Això és el que volen els del PP. Crec que ha començat el germen d'alguns sectors del PP que estudien reemplaçar el candidat a la presidència i oferir un candidat alternatiu. De fet, aquesta operació va començar el cap de setmana passat, però el PP està en estat de xoc i crec que el PSOE no s'hi avindrà. Per tant, primer veuríem eleccions que no pas un govern del PP. Però tot és possible, perquè estem en un moment d'especulació. Si fóssim a Itàlia, es donaria un govern tècnic amb un primer ministre que no fos ni d'un partit polític ni d'un altre. Però aquí els líders dels partits polítics els costa aplicar el que s'ha fet a Catalunya, que és que un líder consolidat i un president que ha fet molt bé la seva feina, com és el president Mas, va entendre que abans de posar en risc la continuïtat del projecte majoritari al Parlament havia de fer un pas al costat. Doncs Rajoy i potser Pedro Sánchez també hauran d'arribar a aquesta conclusió.

Si l'Estat no permet el referèndum, què ha de fer Catalunya?

Hi ha un Parlament que ha elegit un nou president, que té un full de ruta i aquest referèndum està establert per al final d'aquest procés. És més, està prevista la governació de Catalunya durant el proper any i mig, la creació d'estructures d'estat, la celebració d'unes noves eleccions per eixamplar la base de suport a la majoria sobiranista i després està previst un referèndum. I no enganyem a ningú. Això ha votat Junts pel Sí i també la CUP. I aquest és el procés en el qual ens hem compromès.

Un any i mig és poc o és massa?

En perspectiva de tres segles, és molt poc. Crec que de manera consensual, entre tots, haurem de decidir quan les coses estan madures per fer els següents passos. No es tracta d'allargar artificialment la legislatura però tampoc es tracta d'escurçar, perquè els ciutadans també crec que ens van dir que el que ara volen és un temps de governació ordenada de les coses a Catalunya.

Vostè que és membre del Consell d'Europa. Com es veu Catalunya a l'exterior?

La setmana passada la presidenta del Consell d'Europa, que és una luxemburguesa, va fer l'última reunió del comitè de presidents al seu país. Contra tot pronòstic, ens va dir que ens rebia el cap d'Estat de Luxemburg, el Gran Duc. I quan ens vam presentar d'on veníem cadascú, el primer que em va preguntar el Gran Duc va ser si Mas ja no era president. No és gaire normal que vagis per Europa i que, quan et diuen que ets un polític que véns de Barcelona, immediatament et preguntin això. Ara bé, en política internacional que ningú esperi solidaritat entre estats. Els estats tenen un principi de conservar les relacions amb els estats ja existents.