Detallar, amb precisió i voluntarisme, els canvis de ritme de la natura és l’encàrrec d’un nou projecte de ciència ciutadana que demana la col·laboració de la societat per a detectar els desajustos que el canvi climàtic produeix en qüestions com la floració, l’aparició de determinats insectes o la migració de les aus.

El CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) coordinen des d’aquest gener un projecte anomenat #FenoDato que, amb l’ajuda de la ciutadania, recollirà dades fenològiques que ajudaran els científics a analitzar els impactes del canvi climàtic sobre el cicle biològic de les plantes i els animals per veure si s’estan avançant o endarrerint.

I és que l’expert en bioclimatologia de la UAB, Miquel Ninyerola, explica que fa temps que s’ha detectat que la distribució d’algunes espècies està canviant «i que el sistema pol·linitzador-floració s’està desajustant». «En els últims mesos, però, hem viscut amb molta intensitat un efecte sorprenent», diu l’investigador; «el ritme de la natura s’ha desajustat, les fulles es mantenen als arbres, algunes espècies floreixen abans d’hora o els óssos han deixat d’hivernar, per posar exemples».

Segons Ninyerola, aquest any s’han batut molts rècords que apunten a un clima cada cop més sec i càlid. En el cas de Girona, per exemple, s’ha viscut l’inici d’any més càlid des de l’any 1884, amb 11,6 graus de temperatura mitjana.

«Tot i que és difícil relacionar esdeveniments regionals amb el fenomen d’El Niño, hi ha indicis que aquest esdeveniment està afectant realment el nostre clima: El Niño del període 2014-2015 presenta un patró semblant o fins i tot superior en intensitat al de l’any 1997, un any que va tenir una climatologia extrema amb sequeres i inundacions abundants», apunta.

«No hi ha consens en la comunitat científica sobre si el canvi climàtic està incrementant el nombre d’esdeveniments d’El Niño (un fenomen que recordem que es produeix en cicles naturals espaiats per dècades), però sí que hi ha indicis científics que la seva intensitat s’incrementa amb el canvi climàtic», diu.

«Una bona manera de participar en aquests estudis és prendre dades fenològiques, com el que proposa la nostra aplicació ciutadana #Fenodato. D’aquesta manera podrem aportar coneixement de llocs on les estacions meteorològiques amb bones dades temporals no arriben», explica l’investigador de la UAB.

Per a aconseguir pistes del comportament dels animals i les plantes en resposta al canvi climàtic i aconseguir fer prediccions útils per a la gestió dels espais naturals i dels conreus, el projecte finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia vol formar un planter d’observadors que documentin el ritme de la natura i nodreixin les grans xarxes de seguiment fenològic nacionals i internacionals.

S’han seleccionat espècies com l’ametller, la rosella, el cirerer, l’alzina, el romaní, les oreneres o el pi blanc, que són representatives, conegudes i fàcils d’identificar.

Els voluntaris que hi participin hauran d’observar detingudament la natura i anotar la data i el lloc en el qual les espècies canvien el seu estat, per exemple la caiguda de les fulles, la floració o la maduració dels fruits. Un cop tinguin aquestes dades, podran fer arribar les observacions als científics usant una plataforma en línia per registrar les observacions vinculades a Twitter.

El sistema i les metodologies de recollida de dades utilitzaran des del principi criteris i protocols internacionals d’estandardització, informen des del CREAF, ja que FenoDato col·laborarà amb els representants de la Xarxa Fenològica de Catalunya, del Servei Meteorològic de Catalunya i de l’Agència Espanyola de Meteorologia i la xarxa internacional Pan European Phenology DataBase.

Totes les dades alimentaran un mapa d’observacions propietat de tots els usuaris, que seguirà les directrius comunitàries sobre dades obertes.