Xavier Pastor · Especialista en gestió de conflictes i governança

«Dos partits polítics per governar plegats han de tenir punts en comú»

Les negociacions tant per assolir un govern a Catalunya, com les que encara continuen a Espanya, han coincidit gairebé amb el dia europeu de la mediació. Xavier Pastor assenyala la importància de resoldre els conflictes mitjançant el diàleg, buscar punts en comú i fer compatibles les propostes polítiques.

26.01.2016 | 07:02
Xavier Pastor és director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG · Diari de Girona

El 21 de gener se celebrava el dia europeu de la mediació. Ara se´n parla molt, en l´àmbit laboral, en els conflictes bèl·lics, fins i tot s´ha fet mediació en l´acord entre Junts Pel Sí i la CUP. És tot el mateix?

Quan tenim un conflicte entre mans i surt la paraula mediació, crec que el que es vol explicar és que hi ha una persona o un procés que pretén acostar les posicions enfrontades. Promoure el diàleg i facilitar que arribin a acords. Tanmateix, de vegades no s´especifica prou i en aquest sentit s´utiliza la paraula mediació o mediador com a sinònim d´un procés de resolució de conflictes, de negociació assistida, intermediació o conciliació en funció dels conflictes bèl·lics, polítics, en les organitzacions i laborals.

En quins àmbits es practica més la mediació?

En uns quants àmbits, però pel que jo conec sobre tot és l´àmbit comunitari, conflictes entre veïns, per temes de convivència. En l´espai públic, places, carrers, per usos, però també en el planejament, obres, noves instal·lacions, edificis, etc. En l´àmbit públic, per exemple, un ajuntament és part del problema o el responsable d´un servei o d´unes infraestructures o el garant del compliment d´unes normes i el ciutadà es queixa de com ha actuat o com ha deixat de fer-ho. Darrerament, hem iniciat un projectes pilot de mediació esportiva on treballem amb entrenadors i pares i mares de nens i nenes que practiquen futbol, futbol sala, handbol i waterpolo. Pretenen ajudar a millorar els comportaments i treballar perquè no siguin de confrontació. A Catalunya també es fa força mediació familiar.

Des del departament de Justícia es fa anuncis donant a conèixer la mediació. Creu que pot ajudar a agilitzar la justícia?

En determinats conflictes com els de comunitat i d´espai públic o els familiars si es treballen amb procediments de Resolució de conflictes es pot evitar que acabin als jutjats. El ciutadà ha de poder exercir el seu dret a accedir a la justícia quan cregui convenient fer-ho. Diria que la mediació com altres procediments de Resolució de Conflictes neixen a banda de la justícia. La seva pràctica és molt antiga en les societats. Evidentment no era una activitat professionalitzada, però persones i figures que han exercit aquest rol han existit sempre. Tenien prestigi, la gent les escoltava i els demanava el seu parer. No és una cosa nova.

Per a què funcioni, com ha de ser una mediació?

Les persones han de voler que es faci. No es pot obligar a anar a mediació. Per tant, han d´haver esgotat la via de la negociació o d´entrada creure que no funcionarà i voler un mediador que els ajudi a abordar el conflicte. El resultat depèn del treball que facin les persones i/o grups enfrontats en el procés. El mediador té la clau. Ell tractarà en tot moment que ells tinguin el poder de decidir com i què pot solucionar el conflicte. El mediador no jutja, els ajuda a comunicar-se. No dóna solucions, promou que siguin les parts que les ofereixin per ser acceptades. Aquestes regles amb variacions són les que guien els processos de Resolució de Conflictes. Es crea un clima per reduir la tensió i parlar i es dóna un treball conjunt sobre les percepcions sobre el conflicte, analitzant i treballant els factors que l´han predisposat i les causes que l´han originat. La mediació, és després de la negociació, el procediment més conegut.

Hem vist casos d´entitats que han fet mediació, com la FAVB en el conflicte de Can Vies en el barri de Sants de Barcelona i que no ha sortit bé; en altres casos, com el que dèiem abans de l´acord de Junts pel Sí amb la CUP, sembla que ha tingut un paper decisiu. La mediació la pot fer qualsevol persona?

S´han de tenir unes competències. No només tècniques, sinó també uns principis o criteris bàsics a l´hora d´actuar. Jo parlo de 7: 1) Una actitud positiva: com tot en la vida, davant d´un problema s´ha de creure que es pot abordar, treballar i trobar una solució, pot ser no ara, ni tota, ni per sempre, però una cosa que ens permet avançat. 2) Analitzar de forma acurada i el més específicament possible el conflicte, no és el mateix un de polític, un d´esportiu que un familiar malgrat puguin punts en comú, detectant els factors i les causes que l´han provocat. 3) A continuació separar la persona del problema, evitant fer culpables o expressar la culpa sobre una de les parts. 4) El que s´ha de fer es treballar sobre el problema, aportant percepcions des de cada una de les parts, clarificant-les. 5) Conèixer l´escalada conflictual, que són les etapes per les quals ha passat el conflicte en el temps i han elevat la tensió, fins a límits insospitats. 6) Passar les posicions, sí o no, vull o no vull, estic d´acord en desacord i fer que les persones diguin quins són els seus interessos, les seves necessitats; i 7) Treballar, des del principi, els punt en comú, aquelles aspectes que acosten a les persones i els permet confiar els uns amb els altres.

Va publicar el llibre «Conflicte Públic. 30 articles sobre Resolució de Conflictes a Catalunya», guardonat amb el premi civisme de la Generalitat l´any 2014. De quin conflictes parlem quan en diem «conflictes públics»?

Aquests conflictes exigeixen d´uns determinats coneixements. Els conflictes públics que apareixen en el llibre són conflictes d´actualitat, reals, que han s´han produït a Catalunya. En el llibre els analitzem i oferim respostes de com s´haurien d´haver gestionat. Quan parlo de conflictes públics em refereixo als conflictes que ens afecten com a ciutadans i que cada vegada tenim més capacitat per participar en les solucions
.
Vostè és expert en conflictes públics, socials i de govern. Creu que els polítics saben negociar?

Els polítics viuen en una contínua campanya electoral i per aquest motiu quan negocien sempre volen guanyar i que l´altre perdi. Ells volen governar. El que passa és que un cop superades les eleccions, han de prioritzar les polítiques que han d´aplicar deixant de banda la confrontació política i cercar el consens. Fins i tot des de fa temps s´ha obert una etapa on cal saber arribar a acords per poder formar governar. Ja no es pot governar sol. S´ha de saber buscar els punts en comú, treballar per fer compatibles propostes polítiques, reduint la tensió i generant un clima de diàleg i de confiança per arribar a acords. Pel postgrau de la UdG han passat polítics que apliquen aquestes competències i els va bé.

Hi ha cada cop més partits amb representació política als parlaments. Caldrà arribar a acords per formar govern, per aprovar i impulsar polítiques. Que creu que haurien de saber fer els polítics actuals per arribar a acords?

De vegades tinc la sensació que van a negociar fins i tot sense saber què volen ells, perquè els programes electorals són cada cop més prims. En la teoria dels governs de coalició s´ha observat que perquè dos partits polítics puguin pactar i governar plegats han de tenir punts en comú, nexes ideològics i polítics per regla general en l´eix esquerra-dreta.

Retornant a la figura del mediador, hi ha oportunitats per treballar resolent conflictes actualment?

Primer cal formar-se. En l´àmbit dels conflictes públics i comunitaris hi ha possibilitats de treball a partir dels projectes de resolució de conflictes i serveis de mediació comunitària, sobretot en l´àmbit municipals i comarcal i a través de les entitats sense afany de lucre. També en el sector privat, per exemple, com a mediador en l´administració de finques. O a través de despatxos i empreses que ofereixen els seus serveis de mediació familiar, civil, mercantil, ambiental o, en un futur no molt llunyà, esportiva, ja que el nostre país és molt esportiu.

Com diu la dita castellana «mediador se nace o se hace»? Es pot aprendre o s´ha de tenir un tarannà especial?

Calen coneixements, competències i vocació. En un conflicte, en la seva creació com en la seva gestió, hi ha moments molt difícils per les parts implicades i el seu entorn, i també pels mediadors. Cal estar molt preparat. La resta és trobar l´oportunitat per posar en pràctica el que hem après i sabem fer, ajudant els altres a resoldre els seus conflictes i a ser més feliços. Ajudant a resoldre conflictes esdevenim operadors actius i potents de generació de felicitat al nostre voltant. I això no hi ha prou diners al món que ho puguin pagar!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema