Albert Bayot i Fuertes · Director dels Serveis Territorials d'Ensenyament.

«El país té un dèficit important en edificis educatius i, a Girona, d'una manera flagrant»

El compte enrere de Bayot a la Conselleria, on va entrar com a independent i a proposta d'Irene Rigau, està activat. Dilluns es va decidir el seu relleu per l'inspector Josep Polanco. Ara, falta el nomenament oficial

30.01.2016 | 07:13
«El país té un dèficit important en edificis educatius i, a Girona, d'una manera flagrant»

Cinc anys i una setmana després d´haver assumit la Direcció Territorial d´Ensenyament a Girona, Albert Bayot, amb 49 anys acabats de complir, torna a fer classes a l´institut Josep Brugulat de Banyoles. Ha recuperat la plaça de professor de Llengua catalana i Literatura, i ara té al seu càrrec quatre grups de tercer d´ESO i tres de primer de Batxillerat. S´hi va incorporar l´11 de gener, casualment –apunta– l´endemà de la investidura de Carles Puigdemont com a president.

Quan va prendre la decisió que deixava la Direcció Territorial d´Ensenyament a Girona?

Ja fa pràcticament un any que m´havia plantejat si volia continuar amb la gestió al Departament d´Ensenyament, aquí o en un altre càrrec, o si realment el que volia era tornar a l´aula i viure l´institut. És una reflexió molt personal que he fet. He pensat que la meva vocació és la docent i a mi se m´havia demanat un encàrrec que ha durat 5 anys, però que era puntual. Ha anat bé que el director territorial hagués trepitjat l´aula però també penso que està bé que, ara, el director territorial pugui tornar a l´aula amb tota normalitat.

Per què a mig curs?

Quan vaig parlar del tema amb la consellera Irene Rigau teníem clar que hi havia dos moments idonis per tornar a l´institut: un, el millor, al setembre i l´altre, si la situació política ho feia necessari, al gener, havent passat un trimestre en què una persona substituta ha portat l´assignatura. I si no hagués estat possible, a partir del dia 11 volia tenir un parell de matins a la setmana per fer-hi suport, perquè quan hi hagués relleu i pogués tornar a l´institut no em vingués de nou. Perquè en el cas d´eleccions ens en podíem haver anat a l´abril.

Però, el relleu ha arribat.

Sí, i acaba la consellera Rigau, que era amb qui jo tenia el compromís. La consellera Ruiz també em demana si tinc intenció de continuar o no i li dic que ho faria per afinitat, però que com a opció personal i professional vull tornar a l´institut.

Per què un sol mandat?

Per mi era un tema molt nou i sempre vaig pensar en un mandat. No negaré que ha estat molt complex en tots els sentits, polític, econòmic, social... També és veritat que, tot i que en faig una bona valoració, hi ha un punt d´esgotament, d´haver patit un desgast important al llarg d´aquests 5 anys que m´ha dut a voler tornar a les classes. També penso que cal saber llegir el moment. Imagina que hem passat una legislatura normal, que en els 2 primers anys la crisi hi era però en els 2 segons s´ha anat recuperant i que ara vénen 4 anys que podrem créixer, que podrem fer... Potser en aquest supòsit m´hauria plantejat consolidar-ho però, tal com han anat les coses, amb el que em sentia més còmode era tornant al lloc que per a mi és el natural.

Parla de desgast. Què és el que hi ha incidit més?

Suposo que haver de gestionar problemàtiques diverses amb una disponibilitat de recursos limitada i, per tant, amb molta més necessitat de gestionar amb la màxima eficiència. L´altra cosa és fer entendre el perquè de les decisions.

Com a director d´institut, va criticar públicament la gestió de les retallades per part de l´anterior Conselleria. Què en pensa després d´haver estat a l´altre costat?

La primera cosa que diré és que fins el 2010 no m´havia expressat contra les retallades perquè es pot dir que no n´hi havia hagut. En tot cas, en el que jo era molt crític i ho continuo essent era en com s´havien fet determinades coses, amb un criteri moltes vegades poc pensat en la pedagogia, en el dia a dia de les aules i en la realitat dels centres. Una cosa que jo he tingut sagrada és no perdre mai de vista la meva condició de professor, d´haver trepitjat les aules i d´haver recorregut molts centres. Ara bé, en molts aspectes la desconnexió de l´administració és inherent, però he intentat salvar-ho el màxim possible. He donat molta importància a donar la cara i a fer-ho entenedor.

Li sap greu no haver impulsat un pla de xoc d´edificis escolars?

Em sap greu en el sentit que m´hauria agradat donar-hi el tomb, però tinc claríssim el pla de xoc d´edificis d´ensenyament públic que cal a Girona. Perquè, quan jo vaig arribar el 2011, la situació era molt deteriorada i ho segueix sent, però s´ha fet una cosa molt important: analitzar-ho, deixar-ho per escrit i fer-ho arribar a totes les instàncies perquè tothom tingui ple coneixement d´aquest dèficit. El país té un dèficit important en edificis educatius públics i a comarques gironines d´una manera flagrant. Estic content d´haver-ho pogut posar en negre sobre blanc. Potser el 2017-18 ens començarem a recuperar i aquesta ha de ser una prioritat.

Ara que tanca etapa, de què està més satisfet i de què menys?

El que em deixa més satisfet, fins i tot de manera personal, és haver aconseguit el nivell de col·laboració, treball en equip i fer pinya amb els directors i les directores de centre. Això ha estat clau, al costat de la Inspecció. També ho estic d´altres temes, com l´augment dels cicles formatius. I, certament, el que em sap més greu és no haver aconseguit els recursos suficients per fer front al dèficit de les infraestructures educatives. A les comarques gironines hi ha massa centres en mòduls prefabricats de manera cronificada i n´hi ha que és urgent que siguin ampliats. Però mentrestant s´ha resolt dignament, perquè els mòduls són estructures dignes per fer-hi classe.

En relació amb les direccions, el seu augment de poder ha estat molt criticat pels sindicats.

Sí, però jo crec que aquí hi ha un problema d´entendre el concepte democràcia: hi ha un líder que dirigeix i, a l´escola pública, si vol subsistir ha de treballar forçosament de forma democràtica. El que no es pot entendre com a democràcia és posar a votació del claustre cadascuna de les decisions. D´entrada, el 99,9% dels directors utilitzen les eines que tenen en pro de la millora dels resultats i del servei.

Vostè marxa i el nou director territorial serà Josep Polanco...

Sí, ha estat una proposta molt consensuada. El perfil que es buscava era el d´una persona que provingués de l´aula i que tingués una visió important tant de comarques gironines com del sistema educatiu. Josep Polanco és professor de Secundària, va ser molt de temps director a l´institut de Santa Coloma de Farners i des de fa 7 anys és a la Inspecció. Em satisfà molt que els Serveis Territorials estiguin en mans d´una persona a qui valoro molt les capacitats i la seva voluntat de continuar i fer créixer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema