Diumenge · Diari de sessions

Encara no a punt per a la solució a la italiana

01.02.2016 | 07:11
Encara no a punt per a la solució a la italiana

Joan Paredes
He tornat a Girona i he anat al funeral d'en Joan Paredes i Hernández,que ens va deixar dijous a l'edat de 83 anys. Aquest enterrament ha estat un emotiu retrobament de tantes persones que, des de l'anomenada tranversalitat -quines paraules que usem-, avui ens trobem més properes que mai en el moment nou que viu el país. Girona fa temps que va avançar aquest moment nou. Vaig coneixer Joan Paredes quan va decidir el pas de canviar per no trair les seves idees. Aleshores vam començar a parlar de quan va ser el regidor a l'Ajuntament crepuscularment franquista que va voler parlar en català i va protagonitzar la lluita per les llibertats des dels ajuntaments. El diputat a les Corts constituents per Girona elegit pel Pacte Democràtic. Em va donar suport explícit en les dues últimes eleccions generals.

Ens vam trobar al bar Savoy un matí fred de desembre, on ens vam aplegar antics parlamentaris de tradicions ideològiques diferents que es tornaven a reunir pel pacte democràtic per la sobirania que està prenent forma al nostre país. El conec d'aquests anys, no pas d'abans. El conec de l'emoció i la il·lusió pels moments que vivim. I al funeral he escoltat paraules delicades i sentides que ens relliguen i ens tornen a fer poble compromès.

Pactes
Tots aquells opinadors de Madrid que van fer escarni de la llarga transició fins a l'elecció del nou president de la Generalitat ara deuen passar per una cura d'humilitat.

Madrid està estorada, "pasmada", per dir-ho en castellà castís. I les partides de mus amb les cartes marcades es multipliquen.

Per ordre, de les coses més clares a les menys clares: Mariano Rajoy sap que té quasi tots els números per no tornar a ser president del Govern espanyol; a Pedro Sánchez li fa una il·lusió terrible pujar a la tribuna per presentar un programa d'investidura, encara que després la governabilitat sigui fràgil.

Al PSOE n'hi ha molts que volen fer trontollar el secretari general però que saben que el moment processal encara no ha arribat. Al PP ja hi ha els que pensen en la traïció, bé en forma de solució transitòria -Margallo s'ha ofert de president al Partit Socialista Obrer Espanyol- bé sigui en forma de relleu generacional i de relleu en el cartell electoral.

El Partit Popular té un problema greu per trobar la nova cara del cartell perquè aquests anys d'avorrida administració, únicament legalista de la realitat política a base de la Brigada Aranzadi, ha assecat les deus de l'instint polític.

Una solució a la italiana
Quan exposo la solució d'un govern tècnic de durada curta, per a uns dos anys, dirigents del PP i del PSOE fan un vot i diuen que no. Quina pobra cultura del pacte que existeix a la política espanyola! Segurament per això no han sabut pactar mai una reforma constitucional a temps.
Recordo que Romano Prodi, que va arribar a ser president de la Comissió Europea, va començar presidint un govern tècnic d'unitat a Itàlia. Anys després va arribar Mario Monti a través del cop incruent del president Giorgio Napolitano a Silvio Berlusconi. Però aquí ningú pensa encara en un Romano Prodi en versió espanyola.

Aquí existeix la incultura que qui guanya fa saltar la banca -la València dels 20 anys passats ho il·lustra- i no existeix la cultura de compartir el poder a partir d'un sistema de frens i contrapesos. Avui, els meus interlocutors de PP i PSOE insulten quan es parla d'un govern tècnic.
Donem temps al temps. No veig, avui per avui, unes eleccions al mes de juny o juliol. Això és el que vol el PP i aviat sabrem també si és el que vol Podem.

Si s'opta pel manual de l'escola Felipe González-suport a un govern en minoria del Partit Popular i sense Mariano Rajoy, tal vegada amb Ana Pastor (és un parlar)- el PSC queda definitivament dinamitat. Que dinàmica, ara en diuen líquida, que és la política actual.

Carreteres i paisatge

Han nomenat en Pere Saló i Manera delegat del Departament de Territori i Paisatge a les comarques gironines.

Tinc ganes de tenir una estona per trobar-me amb el meu amic de fa tants anys per dir-li: a veure si en aquest país endreçat, polit i nou que volem fer som capaços de trobar les normes necessàries per no tenir més benzineres abandonades que embruten el paisatge. Com a exemple, la benzinera de Flaçà abandonada a peu de carretera.

L'Observatori del Paisatge ha fet una gran feina de catalogació i propostes. Ara és l'hora de portar-les a bon port.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema