Els responsables del Museu de la Retirada declaren que no sabien si les armes funcionaven

Els dos homes tenien una col·lecció privada il·legal a casa amb bombes actives i inestables

02.02.2016 | 14:28
Els responsables del Museu de la Retirada declaren que no sabien si les armes funcionaven

Els responsables del Museu de la Retirada de Camprodon han assegurat que van acumular unes 200 armes i més de 300 quilos d'explosius per afany col·leccionista, sense ser conscients que estaven cometent un delicte. Els dos homes, a qui la Guàrdia Civil va detenir a finals de novembre per tenir el dipòsit d'armes més gran trobat mai a les comarques gironines, han passat a disposició del Jutjat d'instrucció 1 de Ripoll aquest dimarts. La jutgessa els ha deixat en llibertat, investigats per tinença i dipòsit d'armes i explosius. Els detinguts han declarat que mai van comercialitzar amb les armes i que no sabien si funcionaven perquè no les van provar. A més, afegeixen que els explosius estaven desactivats i no hi havia risc de deflagració.

No sabien que podien estar cometent un delicte, mai van provar ni manipular cap de les armes que tenien, no van traficar ni comprar una sola peça i tots els explosius que tenien estaven desactivats. Els artífexs del Museu de la Retirada de Camprodon (Ripollès) han passat a disposició judicial a Ripoll aquest dimarts. La Guàrdia Civil els van detenir a finals de novembre després de localitzar a casa dels dos investigats 217 armes (entre armes de guerra, metralladores, pistoles, revòlvers i escopetes) i més de 300 quilos d'explosius.

Els dos investigats han declarat davant la jutgessa durant dues hores i han respost totes les preguntes. Els sospitosos han insistit que van anar acumulant armes i explosius amb la intenció de col·leccionar-les i perquè pensaven que tenien valor històric. "L'únic ànim era el de col·leccionar, mai de la vida han tingut cap més intenció que aquesta", ha afirmat el seu advocat, Carles Monguilod.

Els artífexs de l'anomenat Museu de la Retirada han assegurat que mai han traficat amb armes. De fet, han detallat que totes les que tenen provenen de donacions de (algunes inclús de policies o agents de la Guàrdia Civil) o troballes. "Persones que tenien armes velles o en trobaven mentre feien obres, els hi entregaven a ells perquè sabien que tenen aquesta afició", detalla Monguilod.

L'advocat exposa que els dos homes feien difusió pública de les armes que tenien i les feien servir per fer pedagogia històrica. "Hem aportat molts documentació que demostra que oferien el material i que Generalitat, Consell Comarcal i Ajuntament tenien constància de la col·lecció. Una persona que sàpiga que comet un delicte no ho publicita així", sosté.

Davant la jutgessa, els investigats han assegurat que les armes les conservaven tal com les hi donaven. Ni les van provar de disparar mai ni les van manipular. Per això, segons el lletrat, no saben si funcionaven. Segons Monguilod, això té molta importància a nivell legal perquè demostra que no hi ha cap voluntat delictiva ni intenció de fer servir l'arsenal per a finalitats il·legals.

Pendents de balística

La Guàrdia Civil està analitzant les armes decomissades tant per saber si funcionen i estaven llestes per fer-les servir com per determinar si alguna podia estar relacionada amb algun delicte. "Hem d'esperar els estudis dels pèrits per saber si les armes tenien capacitat de projectar una bala", ha afegit Monguilod.

L'operació 'Òxid' de la Guàrdia Civil també es va saldar amb el decomís i neutarlització de granades i morters amb una càrrega global de més de 300 quilos d'explosiu. Hi havia 296 detonadors, 19 espoletes, 97 granades de mà, 22 espoletes de granades, 50 projectils d'artilleria de gran calibre, projectils de morter i un rotlle de metxa lenta. Els dos investigats asseguren que tots els explosius estaven desactivats i, per tant, no podien explotar.

"Sembla ser que no tenien capacitat per poder explotar. Han negat que fos un risc guardar-los i, sobretot tenint en compte que els investigats tenen família, fills, i els tenien a casa, hem de suposar que no tenien potencialitat explosiva", ha afegit l'advocat.

Després de prendre'ls declaració, la jutgessa els ha deixat en llibertat sense fiança ni cap tipus de mesura cautelar. Els dos homes estan investigats per tinença i dipòsit d'armes, munició i explosius, un delicte que pot suposar penes de fins a 10 anys de presó en cas d'armes de guerra o explosius com ara mines o bombes de dispersió.

Una operació que va començar l'agost passat

La Guàrdia Civil va escorcollar el Museu de la Retirada a finals de novembre i també dos habitatges en el marc de l'operació 'Òxid'. Els agents van detenir els dos homes sospitosos d'un delicte de dipòsit d'armes i munició.

L'operació va començar el mes d'agost passat, quan la Guàrdia Civil va començar a rebre informacions que apuntaven que es dos artífexs de l'anomenat Museu de la Retirada de Camprodon -una col·lecció privada oberta al públic- podien tenir un gran dipòsit d'armes, munició i explosius.

Quan la Guàrdia Civil va donar a conèixer els detalls de l'operació ja van deixar clar que els detinguts no tenien cap tipus de vinculació amb el terrorisme ni tampoc amb el tràfic d'armes a escala internacional. Però també van subratllar que tenir un arsenal d'aquestes característiques –el mes gran descobert mai a la demarcació de Girona- és il·legal i cap particular pot tenir-lo sota cap concepte ni llicència d'armes per ser considerades armes de guerra.

Els explosius no estaven esposats al museu –de fet, de tot l'arsenal decomissat, només tres peces provenien de l'exposició i la resta estaven als domicilis- però estaven emmagatzemats, majoritàriament, al soterrani del detingut de més edat i sense cap tipus de mesura de seguretat per evitar incidents.

El Departament de Cultura vol catalogar el dipòsit d'armes

El Departament de Cultura ha expressat el seu interès en catalogar i avaluar les peces comissades per decidir quin és el valor històric i patrimonial d'aquest tipus d'objectes. El conseller Santi Vila va subratllar diumenge passat que abans de decidir què se'n podia fer calia fer-ne un estudi detallat.

Fa dues setmanes, el director general de patrimoni, Jusèp Boya, va confirmar que la Generalitat havia sol·licitat al jutjat de Ripoll poder accedir a l'arsenal comissat davant el perill que poguessin ser destruïdes.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Camprodon ha donat suport als dos investigats des del primer moment. Poques hores després que la Guàrdia Civil detallés l'operació, el consistori va fer un comunicat on defensaven la seva innocència i honestedat fent especial èmfasi en la seva vocació desinteressada "en benefici del poble" i el coneixement i difusió de la història. També reconeixien que hi havia un projecte més ambiciós de que aquest espai, gestionat de forma privada, pogués arribar a ser un veritable museu ja que consideren que el material exposat és "d'interès".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema