Cyberbullyng, una nova forma d'assetjament

La intimidació psicològica a través de les diferents plataformes digitals actualitza un problema que sempre ha existit a les aules

03.02.2016 | 10:10
Cyberbullyng, una nova forma d'assetjament

Mentre els nens creixen i van passant cursos dins de la seva escolarització, l´assetjament verbal i físic disminueix, però el cibernètic s´incrementa. El ciberbullyinges pot definir com la intimidació psicològica o fustigació entre iguals, frequ?entment dins de l´àmbit escolar –no exclusivament–, sostinguda en el temps i comesa amb certa regularitat, utilitzant com a mitjà les tecnologies de la informació i la comunicació. Implica l´ús dels mitjans telemàtics –telefonia mòbil, ordinadors, internet i xarxes socials–per exercir l´assetjament psicològic entre iguals, de manera sostinguda en el temps. El ciberbullying produeix un efecte psicològic devastador en les seves víctimes, vulnerant el seu benestar psíquic i la seva salut emocional.

L´assetjament i maltractament entre iguals és un fenomen que, lamentablement, sempre ha estat present d´alguna manera en la vida escolar i, lamentablement, aquesta classe de problemes segueixen existint. Actualment, hi ha una nova problemàtica que es genera amb les noves tecnologies, les quals han contribuït que es multipliqui de manera substancial, donant cabuda a un fenomen mundial molt preocupant que es coneix com ciberbullying. Aquest no és més que l´assetjament cibernètic entre iguals i en aquests casos els que exerceixen conductes violentes contra els nens són altres nens o persones menors d´edat.

El mitjà en el qual es produeix el ciberbullying pot ser la transmissió de missatges per mòbils, imatges fetes amb la càmera dels telèfons, e-mails sota una identitat falsa, grups de debat en línia... L´entorn virtual facilita la intimidació i intensifica l´experiència d´abús des de la perspectiva de la víctima perquè es val de les eines que els nois usen per estar comunicats, que es transformen en un objecte que facilita l´assetjament.

S´han detectat casos en els quals un grup d´alumnes han creat un grup a Facebook, per exemple, contra una persona determinada. Creant un grup anomenat, per exemple, «Odiem a XXX» on es dediquen a maltractar, agredir i insultar a aquesta persona publicant comentaris a la xarxa social que poden ser llegits per tots. L´agressió no és només verbal, també es poden pujar fotos o vídeos que comprometin o avergonyeixin a la víctima. En aquests casos extrems, tant l´escola com la família de la víctima i del maltractador haurien d´intervenir per eradicar aquestes accions.

Algunes característiques del «ciberbullying»

–Ha d´existir un fustigador o maltractador i un fustigat o maltractat. –És contra una persona concreta i no contra un grup.

–El que exerceix la fustigació generalment és un grup, dirigit per un líder qui idea les accions.

–Hi ha d´haver desigualtat de poder o de força.

–La fustigació ha de ser repetida en el temps.

–La víctima té més risc de malalties psíquiques i físiques com alteracions anímiques, fòbia escolar, ansietat, trastorns d´aprenentatge, cefalees, dolors abdominals... I els trastorns de conducta i baixa autoestima són característics del maltractador.

Símptomes

–No voler anar a classe i descens del rendiment.

– Irritabilitat o nervis. –Canvis sobtats de caràcter, tristesa i depressió.

–No tenir ganes de veure als amics ni sortir de casa.

–Falta d´integració.

Formes de ciberbullying: a través de l´e-mail, amb missatges desagradables, ofensius o amenaçadors; a través de blogs, amb fotos i vídeos; a través del xat, amb missatges ofensius; des del telèfon mòbil.

La conducta de fustigació entre iguals és molt difícil de detectar. Per això és vital que els pares estiguin molt atents als canvis d´humor dels fills. També és fonamental que els adolescents acceptin que els pares coneguin els amics i coneguts virtuals. Encara que a primera vista sembli una acció molt controladora, cal saber diferenciar entre vigilar i supervisar l´ús que fan de les tecnologies i saber per quines pàgines i/o entorns virtuals es mouen.

En un estudi amb dades de 1.180 estudiants de 6è de Primària a 4t ESO es va examinar als nens abusadors i a les víctimes en tres moments diferents, permetent als investigadors observar els canvis en els estils de bullying a mesura que els nens creixien. Es van trobar subgrups entre els estudiants que el pateixen: víctimes frequ?ents (11%), ocasionals (29%), ocasionals del ciberbullying i tradicionals –es refereix a atacs verbals, físics i relacionals, però no cibernètics– (10%) i víctimes infrequ?ents (50%). Els estudiants que fan bullying s´estructuren en tres categories: acusador frequ?ent (5%), ocasional verbal/relacional (26%) i infrequ?ent (69%).

El bullying i la victimització disminueixen amb el temps. No obstant això, s´observa un increment entre 6è de Primària i 4rt ESO. En general, les nenes són més propenses a ser víctimes d´assetjament verbal/relacional i ciberbullying que els nens; en canvi, els nens són més propensos a ser víctimes d´assetjament físic.

Recomanacions

El personal educatiu hauria de centrar els seus recursos en els estudiants de 6è de Primària a 4t ESO. Les intervencions haurien d´ensenyar habilitats socials i emocionals, i tècniques per relacionar- se apropiadament en nous grups d´iguals i de jerarquies socials. S´han de dissenyar intervencions específiques. Els pares amb els seus fills i els mestres amb el seu alumnat han de tractar els temes de bullyingcibernètic i supervisar l´ús de les tecnologies i de les xarxes socials, ja que això podria prevenir la victimització a través d´Internet.

És important que els adults facin les denúncies pertinents sobre el bullying verbal/relacional i cibernètic i, també, les intervencions corresponents. Segons l´estudi, callar sempre és una mala pràctica. Generalment, com a única resposta i acció educativa, es troba a pares i mestres sermonejant o fent xerrades per crear «consciència » en els nens sobre les terribles consequ?ències del bullying, però això no és suficient. Gairebé mai funciona i aquesta recerca demostra que es necessiten intervencions específiques d´acord a l´edat i gènere dels estudiants. No s´han de contestar a missatges que tractin d´intimidar o fer sentir malament.

S´ha de guardar el missatge com a prova de la fustigació. Explicar-ho a algú de confiança. Parlar amb els pares, els amics, un professor o alguna organització. Bloquejar el remitent. Prendre el control de la situació no suportant continguts ofensius.

Aquestes nocions bàsiques deciberbullyingpoden fer que les escoles siguin entorns més segurs. Ara que comença el nou curs, podem posar fil a l´agulla i controlar aquesta nova amenaça –que, en realitat, és una forma moderna del maltractament de sempre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema