Ara diu que no li sembla bé. Que haver pactat 21 anys de presó per haver degollat la cunyada i tallat el coll de la seva dona davant les seves nebodes, el pagament de 308.000 euros en indemnitzacions i la prohibició d’apropar-se a la víctima que va sobreviure en un període de 10 anys li sembla excessiu. Antonio Alcaraz Sencianes, l’expolicia de Girona que el 28 de maig de 2013 va anar de Vilablareix a Caldes de Malavella per cometre el crim, ha escrit a la secció quarta de l’Audiència Provincial de Girona demanant que revoqui el pacte que ell mateix va acceptar durant el judici de conformitat celebrat el passat 25 de gener.
Des de la presó de Quatre Camins ha escrit una missiva explicant que el mateix dia que va admetre els fets davant el tribunal i va afirmar que sentia «haver causat tant de mal a tantes persones, en especial a les meves nebodes» no era «conscient». Assegura que va actuar impel·lit per la fiscal del cas, Sandra Fagil, i el seu advocat defensor, Francesc Xavier López Vegas, qui ja ha anunciat que deixarà de representar-lo davant la «manca de confiança» que suposa acusar-lo d’haver-lo obligat a acceptar un acord.
En el seu relat dels fets, el criminal exposa que, abans d’iniciar la vista oral, el seu advocat va baixar a veure’l a les garjoles del Palau de Justícia de Girona -seu de l’Audiència Provincial- per informar-lo del pacte que estaven disopsats a acceptar tant el ministeri públic com les dues acusacions particulars -Samuel García-Quintas i Anna Tomàs. «Conformitat que vaig rebutjar insistentment a l’advocat», exposa.
Aquesta primera negativa va motivar que «tornés a ser visitat als calabossos per l’advocat defensor i la fiscal, la qual explica la pena pactada de privació de llibertat, no així la inhabilitació, accessòries i responsabilitat civil». Aleshores li va manifestar «fins a tres vegades» la seva negativa a acceptar el pacte.
Si el va acceptar és, segons relata, per estrés. Perquè diu que pateix una patologia mental que el va dur a admetre-ho tot «sense tenir ple coneixement del que feia o deia». El que pretén l’assassí és demostrar que hi va haver un vici de consentiment en l’acord, encara que el judici de conformitat està enregistrat en un disc, la sala de vistes estava plena de persones que el van sentir confessar, acceptar els fets i demanar perdó en el dret a l’última paraula i, a les garjoles, també hi havia testimonis de les negociacions sobre l’acord que el mateix condemnat va acceptar.
S’enfrontava a 43 anys
La fiscal i l’acusació particular sol·licitaven inicialment que fos condemnat a 43 anys per un delicte d’assassinat, una temptativa d’assassinat i dos lesions psíquiques. L’acord de conformitat suposava mantenir el delicte d’assassinat (15 anys) però transformar la temptativa en unes lesions amb instrument perillós i l’agreujant de parentiu, fent ús de la figura del desistiment voluntari (2 anys) i les lesions psíquiques a les menors (4 anys), reconeixent-li un atenuant simple de confessió, i ho va acceptar.
