La Diputació de Girona facilitarà que els consells comarcals puguin pagar el transport escolar no obligatori. Es tracta del transport escolar que la Generalitat ha deixat de mantenir i que alguns consells comarcals tenien dificultats per poder continuar oferint. Ara disposaran de 600.000 euros per poder desplaçar els alumnes.

El transport escolar no obligatori és aquell que trasllada els alumnes de Primària i Secundària des dels nuclis allunyats i les urbanitzacions als seus centres escolars sense sortir del terme municipal. La Generalitat només està obligada a garantir el desplaçament dels alumnes que hagin de canviar de municipi per anar a escola. El 2012 la Generalitat va deixar de cobrir aquest servei, com a conseqüència de les retallades pressupostàries del Departament d'Ensenyament.

La Junta de Govern de la Diputació destina 3.730.474 euros als vuit consells comarcals gironins per a l'exercici de 2016. Amb aquest ajut, l'ens supramunicipal augmenta en 500.000 euros (un 13,4%) la dotació de l'any passat. Els consells comarcals destinaran l'ajut a assistència jurídica, administrativa, econòmica i tècnica, i a actuacions en matèria de salut pública (com és ara la recollida d'animals domèstics, el manteniment de fonts d'aigua naturals, etc.). La quantitat que correspon a cada consell comarcal es calcula segons la població, el nombre de municipis i la superfície de cada comarca.

Tanmateix una de les mesures importants correspon al servei escolar. D'aquesta aportació de 3 milions d'euros, els consells hauran de destinar un 16% de la subvenció (600.000 euros) al transport escolar no obligatori del curs 2015-2016.

El servei de transport és gratuït quan els estudiants s'han de desplaçar a fora del seu municipi per tal de cursar estudis obligatoris, ja que a la seva població no hi ha escola o institut. Ara bé, els consells comarcals destinen part de l'assignació econòmica que reben del Departament d'Ensenyament a pagar rutes de transport escolar a l'interior de municipis on es donen unes condicions determinades. Com a exemple, tres ajuntaments del Gironès. Sarrià de Ter, on els alumnes s'han de desplaçar als afores; Quart, amb els escolars que viuen a la Creueta i a Palol d'Onyar, i finalment a Llagostera, en aquest cas per la necessitat de connectar les urbanitzacions amb el poble. Casos que es repeteixen al llarg de totes les comarques.