Descobreixen a Sant Joan les Fonts formacions volcàniques úniques a la Península Ibèrica

L´Ajuntament netejarà els descobriments, que ocupen una zona de 5 hectàrees, per fer-ne difusió

05.02.2016 | 14:13
Descobreixen a Sant Joan les Fonts formacions volcàniques úniques a la Península Ibèrica

Descobreixen a San Joan les Fonts els conductes de lava que van formar el conjunt monumental geològic del Molí Fondo. "La lava fluida circulava per túnels –explica el geòleg Llorenç Planagumà-, quan arribava a la superfície rebentava el sol i formava protuberàncies en forma de bombolles". Les deformacions van formar un conjunt monumental geològic únic a la Península Ibèrica i comparable en petit forat amb la Calzada dels Gegants a Irlanda.

Aquest matí, el geòleg, Llorenç Planagumà, el director del Parc, Xavier Puig, l´alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona CiU), han presentat el descobriment fet a partir de l´Informe de Patrimoni Geològic: Les Protuberàncies volcàniques del Molí Fondo de Sant Joan les Fonts. Les morfologies geològiques descobertes eren conegudes des de la dècada dels 80, però fins ara no se´ls havia donat cap interpretació científica.
L´investigador local, Josep Oliveras, l´any passat ja en va destacar l´existència, de la qual Diari de Girona en va informar.
Els ´blisters´ o protuberàncies resultat dels túnels de lava formen petits túmuls dins dels quals hi ha estalagmites. Les protuberàncies destaquen enmig de les colades de color gris fosc basalt.

Les protuberàncies i túnels estan ubicats en el context d´un monument geològic format per la superposició de tres colades de les tres colades de lava que van fluir per l´antiga llera del riu. Així mateix, l´aprofitament dels materials massius basàltics a principis del segle XX va suposar l´obertura de pedreres que permeten observar les relacions entre les diferents colades i la seva estructura interna i, finalment reconstruir la història de l´emplaçament.

"Si les grederes del Croscat són l´estrella dels testimonis de les erupcions, el Molí Fondo és l´estrella dels testimonis de l´efusió", defineix Llorenç Planagumà.

Ara, l´Ajuntament netejarà els descobriments per fer-ne difusió. El conjunt forma uns superfície de 5 hectàrees catalogada com a Afloraments d´Interès Geològic pel Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Les noves formacions es localitzen en una colada de lava dipositada fa 150.000 anys, situada entre una de 700.000 anys i una altra de 130.000 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema