Núria, espanyola per obligació

L'artista gironina Nuria Güell desferma la polèmica presentant un muntatge a Madrid

09.02.2016 | 07:12
Nuria Güell, durant la presentació d´un seu muntatge al Bòlit

Núria Güell (Vidreres, 1981) és una artista que no deixa indiferent ningú. Quan encara cueja la polèmica suscitada a l'octubre perquè l'ajuntament de Figueres li va censurar un cotxe amb enganxines feixistes i retrats d'en Franco que voltava per la Rambla de Figueres com a part del Festival Ingràvid , el seu nom torna a sonar a tot l'estat per una altra muntatge, si no similar sí bastant semblant, si més no perquè toca el voraviu polític: en el projecte que manté a la sala La Casa Encendida, de Madrid, explica com li ha sigut impossible abandonar la nacionalitat espanyola malgrat tots els esforços i temps que ha dedicat a l'intent. No la deixen ser apàtrida.

En la instal·lació "Apátrida por voluntad propia. El desafío de lo imposible", Núria surt d'un punt de partida concret-el concepte de nacionalitat- i el dilueix al llarg de les institucions i els edificis oficials que ha trepitjat: oficines d'estrangeria, registre civil, ambaixades... El trajecte sembla senzill, però d'això res. Per aquest motiu, Núria explica la seva decisió com el resultat de dos passos:

En primer lloc, "És necessari canviar l'estructura de l'estat nació i també tota la qüestió de la nacionalitat que va directament lligada a l'estat-nació".

A més, assenyala que "quan vaig a altres països a treballar i m'haig d'identificar com a espanyola, això conté una càrrega colonial i imperialista que no m'identifica".

La Núria va relatar durant la presentació del seu projecte que la nacionalitat pot ser retirada si ocorren determinats supòsits, "però jo volia deixar de ser espanyola per voluntat pròpia". Llavors va iniciar un periple amb les institucions per complir el seu desig.

Al subdelegat del govern

En aquest projecte, ha treballat amb una advocada, un filòsof i un teòric polític per intentar entaular un diàleg amb l'Estat, basant-se en el principi d'autodeterminació del subjecte. Va redactar una carta de renúncia a la nacionalitat espanyola que va lliurar en l'Ambaixada d'Espanya a Dublín. "La van llegir, em van fer pujar a un despatx i em van començar a preguntar diversos homes, és clar, amb el bust de Juan Carlos i el quadre del rei aquí penjat. Els semblava molt agressiva la meva proposta i les meves intencions", diu Núria. En una oficina d'estrangeria li van dir: "Però si tothom ve aquí a fer-se nacional, com tu et vas a llevar?".

La carta-sol·licitud va entrar a la subdelegació del govern de Girona, dirigida al seu titular Juan Manuel Sánchez Bustamante, el passat dia 4. Consta de nou punts, i potser sigui l'últim el que resumeix el seu pensament: "No considero que la identitat nacional em representi". De moment, no ha obtingut resposta.

El que descobreix en el procés és que és impossible deixar de ser espanyol per vies legals. Segons el ministeri de Justícia, la condició de ser espanyol pot perdre's en adquirir voluntàriament una altra nacionalitat, en utilitzar una altra nacionalitat ininterrompudament durant tres anys seguits, en tenir una altra i renunciar a l'espanyola o al no declarar la seva voluntat de ser espanyol tres anys després des de l'emancipació -aquest últim supòsit és solament per a persones nascudes a l'estranger i els pares del qual siguin espanyols també nascuts a l'estranger-.

La Núria no vol nacionalitzar-se d'un altre país, sinó que vol tenir el dret a dir "no" a Espanya. I aclareix -l'actual moment polític fa que l'aclariment no sigui sobrer- que la seva decisió no té res a veure amb l'independentisme: "No vull ser espanyola, ni catalana".

Abans de l'esmentat projecte al passat festival Ingràvid de Figueres, Núria Güell ja havia presentat altres muntatges polèmics, sempre amb la reivindicació com a punt central. Un d'ells l'any 2010, al Bòlit de Girona, es titulava "Com podem expropiar diners a les entitats bancàries", amb motiu de la qual, en una entrevista en aquest mateix diari assenyalava que "ara mateix robar un banc és buscar justícia, fins i tot pot ser una obra d'art".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema