La Creu Roja de Girona ha passat d’atendre 5 persones refugiades el 2010 a 120 el 2015, amb un augment que es va disparar el 2013. Aquesta realitat ha portat l’entitat a demanar places d’acollida per a asilats a les comarques gironines aquest 2016, ja que, en l’actualitat, l’únic centre de tot Catalunya és a Barcelona.
La guerra a l’est d’Ucraïna ha originat el col·lectiu majoritari de sol·licitants d’asil a Girona; al qual segueixen, en menor mesura, refugiats de Síria, Nigèria, Hondures i Mali. La responsable d’Immigració i Refugiats a la Creu Roja gironina, l’advocada Anna Serra, va explicar que encara no ha arribat el contingent de persones sirianes provinents d’Europa previstos per a finals de l’any passat. En la seva opinió, l’obertura d’una nova oficina d’asil a Melilla ha canalitzat el gruix de refugiats sirians que s’han traslladat a la Península Ibèrica.
Fugint de conflictes bèl·lics
Les xifres d’usuaris del servei d’atenció a persones refugiades de la Creu Roja a Girona mostren l’evolució de la situació. Tal com va informar Serra, l’augment més destacat es va produir el 2013, quan l’entitat va atendre 92 sol·licitants de protecció internacional que, en la seva majoria, eren de Mali. L’any següent van arribar més persones que fugien de la guerra d’Ucraïna que del conflicte de Mali: dels 80 refugiats atesos el 2014 -quan es va produir una lleugera baixada-, la meitat eren ucraïnesos, el 35% del país africà i la resta d’Hondures, Iran o Índia.
El 2012, l’entitat va oferir suport a una trentena de persones que demanaven asil; i tant el 2010 com el 2011, l’habitual era que la Creu Roja de Girona tan sols atengués 5 o 6 peticions al llarg de tot l’any.
La responsable de l’àrea d’Immigració i Refugiats de l’entitat humanitària va remarcar que, quan no tenen ni mitjans econòmics ni cap xarxa social o familiar al seu abast, els sol·licitants d’asil tenen dret a accedir a un centre de refugiats. L’absència de places d’aquest tipus a Girona fa que Creu Roja els derivi a Barcelona o al primer centre de l’Estat on hi ha una vacant. Per això, l’organització ha sol·licitat la creació de places a les comarques gironines, un fet que depèn d’una subvenció del govern estatal. L’entitat està a l’espera d’una resposta.
Serra va explicar que la Creu Roja de Girona ofereix assessorament a les persones asilades, «perquè sàpiguen on han arribat» i va concretar que «els informem dels recursos sanitaris, educatius -els infants s’escolaritzen- o legals, si han de fer el tràmit de sol·licitud d’asil». L’advocada va assenyalar que aquest procés pot tardar un any i mig o dos, encara que durant aquest període disposen de documentació (NIE) que, a partir del setè mes d’estada al país, els permet treballar.
Persones amb fills i estudis
Famílies, monoparentals o no, amb fills en edat escolar conformen el perfil majoritari de les persones refugiades provinents d’Ucraïna. Anna Serra va afegir que solen tenir entre 35 i 40 anys i estudis universitaris, parlen més d’un idioma i al seu país d’origen eren professionals qualificats o regentaven una empresa. Per a ells, va apuntar la responsable de la Creu Roja, «adaptar-se a la nova situació és complicat perquè han de rebaixar les seves expectatives». Pel que fa al col·lectiu malinès, en la seva majoria són homes sols.
En conjunt, Serra va destacar que «l’administració i la població s’ha sensibilitzat molt amb el tema dels refugiats i s’han reforçat els protocols d’acollida». Ara bé, va advertir que tot i que «falta que arribin les persones sirianes, que ho faran, sí que n’arriben les que ho fan pels seus propis mitjans i provinents d’altres llocs».
Un total de 1.633 immigrants de Marroc, Senegal, Hondures, Gàmbia i Mali
El volum de persones estrangeres que la Creu Roja ha atés a les comarques de Girona durant l’últim any manté certa estabilitat respecte l’anterior, ja que el 2015 es va tancar amb 1.633 atesos en front dels 1.553 del 2014. La majoria d’immigrants atesos l’any passat provenen de Marroc, Senegal, Honduras, Gàmbia i Mali. Aquestes atencions s'han realitzat a les assemblees locals de la Creu Roja a Figueres, Palamós, Palafrugell, Santa Coloma de Farners, Blanes, la Jonquera i Girona.
La responsable d’Immigració i Refugiats de la Creu Roja a Girona, Anna Serra (també referent del Gabinet de Drets Humans de l’entitat), va explicar que l’objectiu fonamental del seu servei és «facilitar la seva integració en tots els àmbits», posant èmfasi en els àmbits administratiu i d’assessorament jurídic «per evitar que les persones estrangeres puguin caure en una irregularitat sobrevinguda».
