60 anys del febrer amb la fred més glaçadora

A partir de l'1 de febrer va començar una onada de fred que es va estendre ràpidament per la península Ibèrica. Es tractava de la Gran Fredorada.

15.02.2016 | 07:12
60 anys del febrer amb la fred més glaçadora
60 anys del febrer amb la fred més glaçadora

La consecució de tres episodis de fred seguits, entre els dies 1 i 22 del febrer del 1956, va deixar una onada que encara es recorda com la Gran Fredorada Les temperatures de les comarques gironines van tocar fons, amb mínimes que van arribar fins als -24 graus

El febrer del 1956 encara es recorda com la Gran Fredorada. A diferència de la situació climàtica actual, ara fa 60 anys es va produir l'onada de fred més intensa del segle XX a les comarques gironines. De fet, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), es va tractar de l'onada de fred més forta des del gener del 1891 al conjunt de Catalunya i de la península Ibèrica. La causa de la Gran Fredorada del 1956 va ser la consecució de tres episodis de fred seguits, entre els dies 1 i 22 de febrer d'aquell any.

Com explica el SMC, fins a finals de gener del 1956 l'hivern havia estat força suau, fins i tot amb un ambient primaveral alguns dies del desembre i el gener. Tot apuntava que el fred no acabava d'arribar, cosa que va provocar que amb la bonança molts ametllers ja ?hagues?sin florit (com està passant aquest hivern). Ara bé, a partir de la nit de l'1 de febrer, va començar una onada de fred cap al Pirineu que l'endemà (el dia de la Candelera) es va estendre de manera ràpida per la península Ibèrica.

Les temperatures es van desplomar a tot arreu. A les cotes altes del Pirineu, els dies 2 i 3 de febrer del 1956 es va arribar als -32 graus a l'Estany Gento del Pallars Jussà (a 2.142 metres d'altitud). A la demarcació de Girona, les dades del SMC assenyalen que els dies 1 i 2 el Santuari de Núria (a 1.971 metres) va tocar fons amb -24 graus. A les zones gironines de litoral i prelitoral, els dies 2 i de 3 de febrer al Cap de Begur van fregar -9,5 graus, a Figueres -9 graus i a Santa Coloma de Farners -7 graus.

Segons el SMC, a partir del 6 de febrer les temperatures van començar a pujar fins que van tornar a caure amb força a partir del 10 de febrer, amb una nova entrada ?d'ai?re fred siberià (que va ser més intensa que la primera, acompanyada de fort vent). De fet, el vent va dificultar que es produís un refredament nocturn. En canvi, l'ambient diürn va esdevenir gèlid tot i que el cel estava serè. Entre els dies 11 i 13 de febrer del 1956 es van registrar els valors més baixos de la Gran Fredorada fora del Pirineu.

Les glaçades van ser intenses i van arribar amb força fins al litoral. A l'interior sovintejaven mínimes entre els -10 i -18 graus, mentre que al Pirineu se situaven entre els -20 i -30 graus. Per exemple, a la Molina (a 1.704 metres d'altitud) van arribar als -21,4 graus. Finalment, el SMC recorda que es va produir una tercera entrada d'aire fred, malgrat que va ser menys intensa que les anteriors. Va arribar entre els dies 17 i 20 de febrer de fa 60 anys, cosa que va provocar que el fred intens encara romangués actiu fins al 22 de febrer. Llavors, una massa més càlida d'origen atlàntic va desplaçar l'aire fred que hi havia als diferents nivells. Això va suposar el final de la Gran Fredorada.

La Petita Edat del Gel
La situació de les tres primeres setmanes de febrer del 1956, que encadenaven mínimes sota zero, és un episodi climàtic històric. Segons el SMC, es va tractar d'una situació probablement sense precedents des de la fi de la Petita Edat del Gel, que va ser un període fred a escala mundial que es va estendre des del 1550 i fins al 1900, aproximadament. Tot i això, els últims 60 anys altres onades de fred siberià han afectat Catalunya: el desembre del 1962, el gener del 1971 i del 1985, juntament amb el febrer del 2005 i del 2012. Ara bé, mai han estat tan perllongades ni intenses com la Gran Fredorada del febrer del 1956.

"El mes de febrer de 1956 destaca en qualsevol registre meteorològic per ser, a moltes comarques de Catalunya, el mes més fred del segle XX. En particular a les comarques de Girona (i més especialment a l'Empordà) és recordat pels canvis socioeconòmics que van ser conseqüència de les contínues onades de fred". Ho explicava Josep Carbó, del Departament de Física i l'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, en un reportatge publicat ara fa 10 anys al Dominical de Diari de Girona.

"El més destacable d'aquell mes de febrer va ser la persistència del fred: durant 24 dies seguits, les temperatures mínimes van ser negatives, i molt sovint, inferiors a -5 graus", recordava llavors Carbó, que afegia que les temperatures mitjanes en aquell febrer van ser cinc graus inferiors a les típiques. El cas és que els efectes de l'onada de fred del febrer de fa 60 anys van ser catastròfics, sobretot per a l'agricultura perquè les oliveres afectades pel glaç van ser arrencades. Per això, la superfície destinada al conreu d'oliveres a les comarques gironines va disminuir un 52%.

De fet, aquesta onada ha deixat un record inesborrable, ja que ha esdevingut un episodi de la història climàtica. Per aquesta raó, més enllà de la Gran Fredorada, el 1956 és conegut com "l'any de la fred" o "l'any que matà les oliveres".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema