dissabte contra tot mal
i tempestat
La Benita, que ara li diuen Beneta, és la campana bombo de la catedral de Girona que marca les hores. Ella i les seves companyes estan censurades durant la nit i matinada per iniciativa de la mestressa d'un hotel i gràcies a l'autoritat de l'Ajuntament.
La Benita és una campana fosa l'any 1574. Ha resistit innombrables i desconeguts embats en solitari perquè l'altra campana més antiga, que es la dels quarts, és de 1712.
La campana que em cau millor és, per la seva rebel·lia, l'Assumpta. Durant el 1946, quan començava a caminar la dictadura, va decidir desprendre's del jou i caure en plena plaça dels Apòstols, on en aquell moment formava una tropa militar.
La Benita, sota una crosta de 400 anys d'excrements de coloms, amaga una inscripció que resa: "Crist ens defensi de tot mal i tempestat". Si va resistir els mals i tempestes antigues, com no podrà superar l'actual dictadura del turisme!
diumenge EL Parc central,
una infàmia
És incomprensible la capacitat de resistència dels gironins amb el seu Parc Central, destruït per ADIF per construir l'alta velocitat i per habilitar milers de metres quadrats subterranis que han quedat inservibles allà a sota. Havien d'allotjar l'estació dels trens, la d'autobusos i grans pàrquings. Pel que fa al parc s'ha restaurat, essent molt generós, el 30 %, quedant barrejat aquest nou parc (més ben fet que l'antic, per ser justos) amb elements arquitectònics més propis del barraquisme.
Incomprensible com des de l'ajuntament no s'impulsa una ofensiva legal massiva contra l'Estat i incomprensible com és que els veïns no van cada dia a tallar la circulació dels trens cremant rodes de cotxe a les vies fins que aquesta empresa d'altius incompetents faci la seva feina.
dilluns CARLES RAHOLA,
FABIUS I BROWN
Avui estava còmodament assegut a la sala de lectura de la magnífica biblioteca Carles Rahola de Girona, llegint un article sobre les virtuts del polític francès Laurent Fabius, quan de sobte, per uns potents altaveus, ha començat a sonar Samba da Bahia de Carlinhos Brown, amb un volum similar a qualsevol carnaval.
M'ha agafat desprevingut. No entenia res. Biblioteca Rahola, article sobre Fabius i música de Carlinhos Brown a tot drap... Tot plegat molt estrany. Fins que he mirat el rellotge i he vist que eren les vuit i he deduït que Brown tenia la finalitat de foragitar-nos, com si fossin estornells de la plaça Poeta Marquina. Evidentment ha aconseguit desconcentrar-me de la lectura de l'article de Le Monde (el tenen a disposició imprès amb fotocopiadora i molt ben grapat). M'estic fent gran i carca. No suporto la originalitat en els contextos clàssics. Si haguessin posat Jacques Brel!
dimarts AL·LUCINACIONS
Un madrileny (madrileny en el sentit de persona estatalista) m'adverteix que amb Carles Puigdemont sembla que s'ha "moderat la cosa independentista". Li pregunto què significa això de la moderació. La seva teoria és que el nou govern de Catalunya "vol refredar la independència". No acabo d'entendre aquesta teoria del refredament, d'altra banda força estesa entre els pretorians de l'Estat, quan el context actual és que Catalunya té el primer govern independentista de la història i un president que fa anys que interiorment viu en un país independent i que opina que "només" cal fer notar a Espanya que Catalunya ha marxat.
Els mateixos que no van saber desxifrar Mas, ara tenen al·lucinacions amb Puigdemont.
dimecres 75 ANYS CONTRA TU
Renfe celebra el seu 75 aniversari amb el lema "75 anys amb tu". Amb això es commemoren els 75 anys de la llei d'ordenació ferroviària, que és un eufemisme que oculta el que en realitat va ser aquesta llei de la dictadura franquista: un robatori massiu de vies a les pioneres empreses ferroviàries que havien construït amb grans esforços dotze mil quilòmetres de ferrocarril. Per posar un exemple, la línia Tarragona, Barcelona, Figueres i fins a la frontera francesa va ser finançada amb capital íntegrament català.
La creació de Renfe i l'espoli de vies es va anomenar nacionalització i es va justificar perquè les petites companyies estaven arruïnades. Lògic si tenim en compte que el 1941 sortíem d'una guerra provocada per aquests mateixos lladres de vies que van deixar el país sagnant per tot arreu.
Renfe sempre ha estat una empresa de gestió colonial, quasi militar, que tracta els seus clients com si fossin presoners de guerra. 75 anys amb tu? Més aviat són 75 anys contra tu.
Dijous O PARTISANS O ECOLOGISTES
El columnista d'aquest diari Thomas Spieker ha escrit un nou post en defensa de la BulliFoundation a propòsit de l'advertència del Patronat de Turisme sobre el fet que Ferran Adrià està en procés de desconstruir el projecte. Spieker n'ha estat un dels grans defensors.
Observo que totes les respostes que ha rebut el post d'en Thomas estan plenes de retrets, però no contra el projecte sinó contra el seu origen "elitista", diu un. "No vaig poder anar-hi amb la meva dona perquè el sistema de reserves era un frau (...)", li recrimina un altre.
Sempre he pensat que no hi ha pas tants ecologistes amb arguments a l'Alt Empordà. Quan els constructors sense escrúpols es van acabar de carregar tota la costa no fa pas tants anys, aquests no eren enlloc.
Sembla ser que entre els molts opositors a la BulliFoundation n'hi ha molts que es van quedar sense taula al Bulli. Un comportament que és més partisà que no pas conservacionista.
Divendres BON VENT I FOC AL CUL
De nou Ryanair torna a amenaçar de treure vols de l'aeroport de Girona si la Generalitat acaba aplicant l'impost mediambiental als avions.
Ara resultarà que la política ambiental de Catalunya l'ha de dictar aquesta companyia de brokers irlandesos. Ja fa massa temps que dura la broma com per suportar els seus continuats xantatges.
L'administració catalana sap perfectament que, hi hagi impost o no, Ryanair només posarà o traurà vols en funció dels resultats econòmics.
Si volen volar des de Girona, que ho facin. I si no, bon vent i foc al cul!
