Els "pobles de postal" de la Costa Brava

La Guia Repsol, una de les més seguides a l´estat recomana en la seva darrera edició digital la Costa Brava, i fa una tria de les deu poblacions que cal visitar-hi. Descobreixe quines són les seves recomanacions.

22.02.2016 | 07:13
Calella de Palafrugell

La Guia Repsol, una de les més seguides a l´estat espanyol recomana en la seva darrera edició digital la Costa Brava, i fa una tria de les deu poblacions que cal visitar-hi. Ho fa dins del seu apartat «Los Tops», sota l´epígraf «Deu pobles de postal de la Costa Brava». Cadascun amb una gran foto i una petita explicació, apareixen Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d´Aro, Palamós, Calella de Palafrugell Torroella de Montgrí-L´Estartit, L´Escala, Roses i Cadaqués.

La Guia Repsol, que no destaca per la seva originalitat a l´hora de descriure paratges i poblacions, comença explicant què és la Costa Brava: «El seu nom no podia estar millor pensat: abruptes penya-segats, vegetació salvatge que pràcticament s'endinsa en el mar i infinites platges i cales de sorra daurada, converteixen aquesta zona del litoral català en un exemple únic de com la bravesa de la naturalesa dibuixa el paisatge al seu antull». Una introducció similar a les que s´han escrit centenars de cops per definir el litoral gironí però que serveix per donar pas a una postal de cada població i un breu text que té com a objectiu animar a visitar-lo.

Un exemple: Al costat d´una bonica –i deserta– cala de Lloret hi podem llegir que «encara que en els últims anys s'ha fet famós per ser un de les destinacions preferides pels joves estrangers a la recerca de diversió, Lloret de Mar és molt més que platges i discoteques. Aquest poble mariner té alguns llocs on les càmeres de fotos trauran fum. És el cas els jardins de Santa Clotilde, situats sobre un impressionant penya-segat, on podem passejar entre escalinates i fonts mentre gaudim d'una increïble panoràmica del mar i la seva costa»

La guia recorre la costa de sud a nord, així que continua amb una foto de la platja i la muralla de Tossa i un text del qual n´extraguem un fragment: «Aquest poble, simplement, ens enamorarà. Es tracta d'una de les localitats més carismàtiques i belles de la comarca». Arribada a Sant Feliu de Guíxols, i amb foto de postal la guia ens diu que «tot i que segueix mantenint la seva tradició pesquera, el poble ha crescut en els últims anys gràcies a una important activitat turística i comercial. Al marge de les seves platges i cales, ideals per a un bon bany, el seu major monument és un majestuós monestir benedictí».

De Platja d´Aro explica entre altres punts que «el seu fi arenal representa un dels centres d'oci més importants de la costa. Les seves precioses cales i platges quilomètriques són un paradís per als amants del mar».

Palamós: «Val la pena visitar Palamós encara que només sigui per tastar les seves exquisides gambes, de color vermell intens, que han fet famós al municipi a escala internacional. La riquesa biològica de la Costa Brava és el principal secret de la qualitat d'aquestes gambes».

A Calella, el redactor de la Guia arriba a l´èxtasi: «Es tracta d'un d'aquests pobles que desitjaríem que mai apareguessin en les guies de viatge, perquè ningú excepte nosaltres pogués gaudir-lo. Probablement és aquest un dels llocs en els quals més es perceben les característiques de la Costa Brava, ja que el seu litoral està plagat de roques i penya-segats,. Conservant com a pocs l'ambient de poble pesquer tradicional, el seu major encant resideix en la infinitat de cases baixes i blanques del seu nucli antic».

De Torroella i l´Estartit destaca aquest darrer nucli: «Una població de tradició pesquera amb una extensa platja i una gran oferta turística, comercial i d'oci. Una de les coses que més ens sorprendran són les illes Medes. Aquest arxipèlag de set illots és una de les reserves de flora i fauna més importants del Mediterrani». Arribem a l´Escala: «A més de conservar l'encant dels pobles mariners de la costa gironina, l'Escala ens ofereix molt més, ja que a dos quilòmetres hi ha el conjunt arqueològic grec més important d'Espanya: les ruïnes d'Empúries, de més de 2.000 anys d'antiguitat».

Arriba a Roses: «Multitud de platges i cales que li converteixen en destinació preferida pels turistes a la recerca de sol i sorra. El poble, a més, té una oferta d'oci tan àmplia que és impossible que no trobem una proposta al nostre gust» .

I acaba a Cadaqués, «un dels pobles dignes d'aparèixer en els llistats de "llocs a veure abans de morir". Recórrer els carrers de cases blanques del seu nucli antic o passejar arran de mar contemplant en la badia com fondegen infinitat de petites embarcacions sobre una aigua cristal·lina, és sens dubte una de les millors experiències que podem viure a Catalunya. Tanta bellesa, no obstant això, té un petit contratemps i és que el poble rep tantes visites que de vegades arriben a deslluir el paisatge». Veure per creure, una guia turística que abomina del turisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema