diumenge diari de sessions

amb aquest congrés, es pot fer molt per girona (si hi ha legislatura)

22.02.2016 | 07:13
amb aquest congrés, es pot fer molt per girona (si hi ha legislatura)

el comú denominador
La composició del Congrés dels Diputats aquesta legislatura aboca al diàleg i el pacte permanent. En la investidura avui encara incerta, però això també val pels acords d'unitat d'acció a favor de les comarques gironines, perquè deixin de ser en el cul del sac de les inversions. Fa uns quants anys que he vist escarnis al parlament per part de la majoria de torn. El PP ens va exigir "zero activitat parlamentària" en la reivindicació de Palamós com a port internacional si volíem que les coses sortissin bé. Afortunadament aquest abril tindrem frontera exterior a Palamós. Els tres caps de llista de l'oposició vam ser reunits a Palamós i ens va ser llegida la "cartilla". Un dels casos més desagradables de matonisme polític de pulsions franquistes que he viscut a Girona. Eren els anys de la majoria absoluta del PP, que no sabien que un dia es convertiria en majoria relativa mancada d'aliats. I els anys de Zapatero van ser millors en la negociació de pressupostos -el diputat extremeny Fernández-Marugán cada any era el veritable benefactor de les inversions a la menuda via esmenes- però les grans obres quedaven relegades perquè els pactes PSOE-PNB ja donaven la majoria absoluta.
Insisteixo, doncs, que sigui quina sigui la fórmula de govern, si n'hi ha, aquesta és una legislatura que pot ser molt útil per desencallar les grans obres pendents a Girona. Estic en un punt de la trajectòria política que allò que ja no siguin resultats i només siguin focs d'artifici verbal em provoquen fatiga, mal humor i emprenyament. En una roda de premsa dilluns dels parlamentaris gironins de Democràcia i Llibertat llanço la idea del front gironí. Aquella mateixa tarda parlo amb els altres tres caps de llista. Dimarts ja em vaig trobar durant una hora llarga de conversa de profit amb Dolors Terrades, de En Comú Podem. La resposta de Marc Lamuà, del PSC, també va ser positiva i traduïda en una comunicat favorable a la proposta. Algú ha remugat una mica però estic convençut que Joan Olòriz, perquè fa anys que ens coneixem, també es partidari de parlar i de fer causa comuna. Aniria bé identificar en què estem d'acord abans de la votació d'investidura i independentment del vot d'investidura de cada formació política. L'oportunitat no la podem deixar passar.

diferències
L'any 2014 el president Mas va entregar al president Rajoy un document amb 23 propostes per millorar l'autogovern i superar l'ofec en les finances de la Generalitat. La resposta va ser el silenci espès. Al cap dels anys s'ha iniciat només una de les propostes del document: el tren llançadora entre l'aeroport del Part i Barcelona. En aquests dies de negociació el PSOE ha elaborat una proposta en la que afirma que 18 de les 23 propostes són viables i assumibles per ells. Això no prefigura ni determina el sentit d'una votació d'investidura. Però és bo saber-ho, pel mentrestant d'aquests mesos. Si és que hi ha mesos de legislatura.

la pregunta
Hi ha dues maneres d'afrontar la legislatura d'aritmètica incerta. Pensant què es pot fer de profit després d'un període constitucional de consensos del tot desgastats -a la política espanyola dels dos últims segles no s'han reformat mai les constitucions sinó que totes han col·lapsat- o pensant en l'estricte interès de partit. En aquesta segona lògica, tan present en aquestes hores i dies, aparentment, diuen, hi ha dos partits que volen la repetició de les eleccions: PP i Podem.
No sóc ningú per donar consells però en la seva pell m'ho pensaria dos cops abans de voler unes noves eleccions, manifestació evident d'impotència pel pacte. En el cas del PP, ja veuríem si amb millors resultats i en el cas de Podemos amb l'estigma de no haver fet possible un govern alternatiu després del quatre anys de plom. Qui té molta pressa a deixar clar que serà candidat és Mariano Rajoy, sobretot perquè ja li han arribat a les oïdes que molts dels seus, en sordina, diuen que es necessita un recanvi. I el bàndols oposats es comencen a posar d'acord amb un nom nou i deixant a la cuneta la gran directora de la Brigada Aranzadi i la secretaria general del partit.
Mentrestant, qui ha encarregat formar govern des de la posició més alta i qui té una visió més de conjunt per la seva condició de confessionari de les parts, va dir fa un parell de setmanes que amb el que ha vist i escoltat, no descarta eleccions. Tot i que no ho ha dit en públic ni davant un primer ministre estranger (i amb traductora). Indignes de l'aritmètica resultant. Però res serà el que sembla en aquest moment. Si ho fos és que realment la política espanyola és d'un gran frontisme ("la maté porqué era mia").

exteriors
El Govern central i més concretament la Brigada Aranzadi capitanejada per la senyora Soraya Sáez de Santamaría han fet un paper ben galdós amb el recurs d'inconstitucionalitat contra la conselleria d'Afers Exteriors del Govern català. El decret de creació és exactament un calc del decret de creació el 2012 de la secretaria general d'afers exteriors i els articles de l'Estatut que van ser validats pel TC donen cobertura legal a la conselleria. La Generalitat pot fer política exterior en el camp de les seves competències segons sentència del TC de 1996. El govern central també va dir que era impossible la creació d'una conselleria de Benestar social (1988) i de Medi Ambient (1991) per envair competències estatals. Avui fa riure aquella reacció. Amb els anys, no controlen les pulsions centrífugues. Res a fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema