OPINIÓ

DIETARI

Un repàs a alguns dels temes que han marcat la setmana

22.02.2016 | 07:13
DIETARI

Dissabte El colador de l'Albera
Just després dels atemptats a París em va arribar que la seguretat a la frontera francoespanyola era pura propaganda. Avui vull comprovar si tot continua igual. Decideixo anar a Portbou passant per la Jonquera, amb la idea de travessar dues vegades la frontera per dos punts diferents. Primer creuant-la per l'autopista a la Jonquera, per girar cap a Port-vendres, continuar per Banyuls i Cervera i, després, travessant-la de nou però per Portbou.

La Jonquera és un déjà vu. A l'autopista els carrils, plens d'immenses tanques, es converteixen en un de sol que, de sobte, s'omple de policies. La Guàrdia Civil i la policia francesa revisen cada mil·límetre del cotxe, remenant maletes i bosses. Es formen aquelles antigues cues que ens va fer oblidar l'Europa de la lliure circulació. Passats uns metres dels controls, hi ha agents armats amb metralladores gegants. Sembla una frontera impermeable als terroristes. Continuo el trajecte.

Fet el periple per la Costa Vermella arribo a Portbou. Travesso l'antiga duana. No només no hi ha ni un sol agent francès ni espanyol. No hi ha ni llum elèctrica. Aquí en canvi es mantenen les antigues garites de la duana, avui convertides en improvisats refugis d'indigents i viatgers sense recursos.

Portbou continua essent un pas lliure per a terroristes. S'ha de ser ximple per ser un criminal i travessar la duana per la Jonquera.

Diumenge Amer, Cadaqués i Girona
Per a aquells que vam arribar fa quasi tres dècades a Girona provinents de comarques, ens sorprèn molt veure que la ciutat ha tingut fins fa poc un alcalde d'Amer i que ara en té un de Cadaqués. Aleshores hauria estat increïble. Encara avui, els gironins essencials, quan te'ls trobes junts en un acte, tenen l'habilitat de fer-te sentir com un intrús, encara que hagis passat tota la vida a la ciutat i que amb alguns hi tinguis una certa amistat. Tenen codis secrets que només ells se saben i ni tan sols cal que s'ho parlin... són éssers telepàtics.

La Girona essencial mai et reconeix com a gironí si no has nascut i t'has criat a la ciutat. Ara que es compleixen 10 anys de la desaparició del molt gironí i enyorat Francesc Ferrer, sempre recordaré una de les primeres preguntes que em va fer, al mig del pont de Pedra, quan vaig aterrar a la ciutat: "de quins Iclèsies ets tu?". El va desconcertar la meva resposta: "dels de Portbou".

Dilluns Gossos moribunds
El col·legi de veterinaris ha posat en el punt de mira una antiga granja de porcs de Cornellà del Terri, reconvertida en magatzem de gossos. Fa anys que aquest centre d'animals desnodrits rep una allau de denúncies de clients que hi han comprat uns gossos que, en pocs dies, se'ls moren als braços. Animals plens de paparres i paràsits. Sospiten que són animals que importen de l'est apilats en contenidors industrials i hipermedicats, que després comercialitzen per internet i envien per SEUR a diferents punts de tot Espanya.

A la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat se li apilonen les denúncies contra aquesta empresa. A què esperen?

Dimarts Herois de veritat
Una criatura em pregunta quant costaven els cromos de futbol quan era petit. No sóc capaç de recordar-ho, però de cap manera eren tan cars com ara amb la dictadura comercial de Panini. L'empresa italiana, que té la seu espanyola a Torroella de Montgrí, raciona durant mesos l'aparició de determinats jugadors perquè els nens vagin gastant diners i comprant sobres. A més a més, dels futbolistes estrella en fan diferents versions de cromos per anar allargant la despesa d'una col·lecció que rarament s'acaba si no és invertint-hi una fortuna.

L'efecte heroïna dels cromos sobre els nens d'avui és igual d'addictiu que amb els nens d'ahir. No obstant, el futbol monopolitza gran part de la passió dels nens i nenes que, si els volen, han de passar per la tirania de pagar un euro per cada sobre.

Quan un servidor era petit, molts cromos venien amb productes com ara la xocolata Torras o el Bollycao. Però la que més em va fer embogir (l'única que he acabat en la meva vida sense costar ni una pesseta als meus pares) era de Superman. Venia a les xapes de les ampolles de Coca-Cola dels bars. Em passava el dia ajupint-me per terra a les terrasses dels bars rapinyant les xapes enganxoses que llençaven els cambrers.

És clar que aleshores eren herois de veritat. Els d'avui fan xuts, es depilen, es tatuen i condueixen cotxes de luxe. Els meus herois volaven i tenien visió de raigs X. Eren herois de veritat.

Dimecres Primer els ciutadans
Amb l'afer de les campanes de la catedral, el nou alcalde de Girona ha donat un senyal que caldrà comprovar si significa un canvi d'objectiu, de maneres o simplement és circumstancial. Les campanes tornaran a sonar de matinada. La prohibició de repicar va ser una decisió, quasi furtiva, presa d'esquenes als veïns i posant per davant els interessos del sector turístic, com altres decisions preses durant els darrers anys encaminades a convertir el turisme en el motor econòmic de la ciutat. Era el projecte del govern local de Carles Puigdemont que ha reeixit i que, de fet, va ser ratificat pels ciutadans el mes de maig passat a les urnes.

Però hi ha una veritat absoluta que el Govern no pot perdre de vista: els ciutadans sempre per davant del turisme.
 
Dijous Conseller tertulià
Un conseller de Salut metge no escolta els altres metges perquè es pensa que ho domina tot. És possible que el nou conseller tertulià els escolti i prengui decisions que no poden esperar més, com per exemple fer un nou hospital de referència a Girona o a Salt, en substitució de l'actual Trueta, que tothom menys Boi Ruiz sap que és imprescindible per millorar l'atenció sanitària a les comarques de Girona.

El nou conseller de Salut té un problema d'origen important: no és metge. Però també té una virtut d'origen: no és metge. Efectivament, és una paradoxa. Essent metge coneixes una part important del sistema sanitari català però, en canvi, fa que siguis tan intervencionista que fins i tot gosis canviar el sistema. I això pot sortir bé, malament o, com al doctor Ruiz, molt malament. Toni Comín és bàsicament un tertulià, que és aquell que amb aparent solvència parla de tot allò que ignora però que té l'habilitat d'informar-se. La història de Boi Ruiz està escrita amb lletres gòtiques (de por). Comín té encara els fulls en blanc.
 
Divendres "el guateque" municipal
El guateque és una pel·lícula dels anys 70. Peters Sellers interpreta un desmanyotat personatge que en una festa encadena situacions d'una comicitat espaterrant.

L'Ajuntament de Girona està transmetent una imatge "peterseliana" que haurà de redimir si no vol consolidar fama de maldestre. L'error que va obligar a repetir la investidura de l'alcalde, l'error que va obligar a aixecar la prohibició de tocar les campanes de la catedral i l'error de càlcul que, avui, ha obligat a desconvocar un ple que havia de decidir entre d'altres coses el sou del nou alcalde.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema