La indústria de llavors busca un pacte amb els agricultors per eliminar la «pirateria»

Els obtentors de varietats de cereals defensen l´acord per assegurar-se el cobrament de «royalties» i fer «més investigació»

22.02.2016 | 07:13
La indústria de llavors busca un pacte amb els agricultors per eliminar la «pirateria»

Imaginem un pagès de les comarques gironines. Conrea un producte agrícola i vol que els seus camps rendeixin al màxim. Per això, cada sembra paga un royalty a una empresa que es dedica a obtenir llavors «certificades» a través de la investigació, la millora genètica i la tecnologia. Per llei, pràcticament tots els grans productors ja estan obligats a pagar aquesta taxa, però el sector dels cereals encara es resisteix a dependre del subministre de l´anomenada «indústria de les llavors», cosa que fa que hi hagi una certa «pirateria» de varietats protegides.

Alguns agricultors de cereals al·leguen que tenen dret a reutilitzar les pròpies llavors sense haver d´abonar un royalty any rere any, ja que entenen que el pagament d´una varietat protegida i «certificada» ha de ser una compra i no un lloguer. Aquesta problemàtica ha portat alguns productors de cereal de secà a saltar-se el pagament i a reproduir les llavors pel seu compte ja que, a diferència del blat de moro o dels fruiters, en conreus de gra de secà encara no és imprescindible comprar llavors que no estiguin certificades.

A les comarques gironines els mateixos agricultors calculen que aproximadament el 30% de productors de cereal de secà decideix produir-lo «pirata», una xifra que ara la indústria de llavors s´ha proposat reduir.

El control de Geslive

De la mateixa manera que passa amb els productes culturals, existeix també un organisme que es dedica a vetllar perquè els productors abonin el preu que toca per a les llavors. Aquest òrgan s´anomena Geslive, una filial de l´Associació Nacional d´Obtentors Vegetals (Anove). Anove agrupa les empreses que es dediquen a obtenir, millorar i crear noves varietats que permetin un major rendiment dels vegetals. Té a l´Estat espanyol 45 socis, dels quals 43 són empreses privades (multinacionals com Monsanto o empreses catalanes com Llavors Batlle) i la resta són centres públics d´investigació (com l´Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l´IRTA). Un dels objectius de Geslive passa actualment per assegurar-se que tots els agricultors de cereal acabin adquirint les llavors certificades que produeixen les seves empreses.

Segons informa el coordinador territorial de Girona d´Unió de Pagesos, Xavier Frigola, fins ara les obtentores no dedicaven tants esforços a investigar sobre llavors de cereals de secà, (com sí ho feien amb altres vegetals), de manera que els agricultors no estaven acostumats a pagar cada cop per unes llavors més eficients. «Això, però, està començant a canviar. En ordi, per exemple, estan mirant de fer-lo híbrid, com la pràctica totalitat de blat de moro, de manera que l´agricultor no el pot reutilitzar per l´any vinent», informa Frigola.

El director general de Geslive, Antonio Villaroel, va recordar que la tasca que fan els obtentors és beneficiosa per a l´agricultura ja que aporta una innovació que la fa més productiva i de qualitat, però subratlla que «sense protecció no hi pot haver innovació». Per aquest motiu, va anunciar que cal un conveni amb els agricultors que reguli el sector i acabi amb la «pirateria», tal i com ja existeix en altres països com França.

Acostament de posicions

«Creiem que cal negociar la manera de trobar un conveni amb els sindicats per fer un gran pacte». De moment, Villaroel va avançar que no hi ha un redactat formal però que s´han iniciat «converses preliminars» amb els agricultors per tal d´arribar a un acord amb el que els agricultors semblen estar d´acord malgrat les reticències inicials.

La setmana passada Unió de Pagesos va alertar de certs «abusos» per part de Geslive, tals com reclamar el pagament de royalties a petits productors (exempts de pagar la taxa perquè produeixen menys de 92 tones anuals), demanar imports superiors als que marca la llei o no certificar que disposen de la titularitat dels drets de propietat industrial per a aquelles llavors. El sindicat va aprofitar també per reclamar la legalitat del pagament únic d´un royalty amb la possibilitat de reutilitzar les llavors lliurement. Villaroel va argumentar que la indústria fa aquestes reclamacions perquè no sap qui és petit productor i qui no ho és. «En el moment en el qual el petit agricultor acredita que efectivament ho és, abandonem la reclamació perquè la llei ja li permet reutilitzar les llavors sense necessitat de pagar el royalty».

El responsable de cereals d´Unió de Pagesos, Santiago Saudevilla, va veure amb bons ulls un acord amb la indústria i va reconèixer la tasca que fa, però va reclamar preus justos i el dret a la reutilització.

Per la seva banda, Frigola va dubtar dels resultats que donarà la intenció de la indústria de fer imprescindibles els royalties als cereals de secà: «No són com el blat de moro; el blat, l´ordi o la civada depenen molt del clima i serà més difícil que les llavors garanteixin un elevat rendiment, com passa ara amb altres conreus que ja no poden passar sense royalty».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema