Una moció per a la recuperació de la memòria històrica va provocar moments de tensió al ple de Ripoll d'ahir a la nit. La va presentar la CUP i el punt més controvertit va ser la proposta de canviar el nom del carrer Fuensanta i també al barri que es va batejar així a finals dels anys 60 en record a un general franquista. L'equip de govern (CiU), que té majoria, va considerar juntament amb ERC que la moció estava "poc madurada" i que no s'havia informat correctament als veïns -la majoria gent gran- que mostraven la seva inquietud pels temes legals que els comportaria. És per això que es va acordar donar-se un mes de marge per treballar amb una nova proposta sobre la recuperació de la memòria històrica, amb l'ajut d'historiadors locals, per tractar el tema d'una forma més "rigorosa" i "completa" que el text inclòs a la moció.
El d'ahir va ser el ple més multitudinari que s'ha celebrat a l'Ajuntament de Ripoll en els últims anys. Una trentena de veïns del barri de Fuensanta van assistir per expressar el seu rebuig davant el possible canvi de nom del carrer i barri que es va posar a finals dels anys seixanta en record al general franquista Serafín Sánchez-Fuensanta que va desencallar el projecte de la seva construcció.
La CUP portava el canvi de nom en la moció per a la recuperació de la memòria històrica coincidint amb el 77è aniversari dels bombardejos que hi van haver durant la Guerra Civil a la vila de Ripoll. El text també incloïa altres mesures, com ara posar una placa o monument a les víctimes i represaliats de la guerra.
Durant el ple, CiU -que governa amb majoria- i ERC van coincidir que la moció no estava prou "madurada" i que calia treballar-la més a fons amb l'ajut d'historiadors locals i la resta de forces polítiques. L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, reconeixia aquest matí a l'ACN que cal reformular el text per un de nou que sigui més "rigorós" i "complet" i anés més enllà de demanar una placa commemorativa o la projecció d'un vídeo sobre la Guerra Civil com deia la moció.
Pel que fa a la tensió entre els veïns, l'alcalde ha admès que els afectats no estaven prou informats i que s'havia fet precipitadament. S'havien assabentat de la moció la setmana passada. En aquest sentit, també ha subratllat que no es tracta d'un tema polític - per ser el nom d'un general franquista- sinó per un tema sentimental i sobretot legal. "Molts d'ells estaven preocupats pels temes administratius que els comportaria un canvi de nom del carrer per a les escriptures dels habitatges o les hipoteques; per evitar més tensió i preocupacions vam demanar donar-nos un mes per oferir als veïns tota la informació necessària".
És per això que s'han emplaçat a buscar el consens i treballar més aquest tema. Segons Munell, "el que no podem fer és que, justament buscant la recuperació de la memòria històrica, provoquem un nou enfrontament i una picabaralla amb els veïns". En el ple del mes de març es tornarà a debatre el tema amb la idea de tenir una proposta consensuada sobre la taula.
La figura de Fuensanta i la relació amb Ripoll
Serafín Sánchez-Fuensanta, nascut a Màlaga, va ser un general colpista que es va sumar a l'alçament militar el 18 de juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil va ser nomenat ajudant del governador militar de Girona, i el 1944, amb el grau de Coronel, va rebre la designació de governador militar de Tarragona. Ascendí a Tinent Coronel d’Estat Major, i el 1949, amb el grau de Coronel, ostentà el càrrec de governador militar de Melilla. Dos anys més tard va ser traslladat a Madrid en grau de general president de la junta qualificadora d’aspirants a destins civils. Va morir el 22 de novembre de 1967 a l'edat de 77 anys.
L'any 1968, un any després de la seva mort, Renfe va cedir els terrenys a l'ajuntament de l'actual barri del General Fuensanta -ara només es diu barri de Fuensanta- destinats a habitatge públic per a la "Cooperativa de Vivendes Sant Eudald". El carrer resultant entre els dos blocs de pisos que es van edificar, es va batejar amb el nom del militar colpista que havia desencallat els tràmits per a la seva construcció, el General Fuensanta.
La CUP va portar al ple d'ahir la moció per canviar el nom del barri coincidint amb el 77è aniversari dels bombardejos del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Es van produir en plena retirada republicana, els dies 22, 23 i 25 de gener i el 5 de febrer del 1939 causant un total de 14 víctimes mortals. En el quart bombardeig, sis avions van descarregar mig centenar de bombes sobre la població civil i van fer esclatar un camió carregat de trilita a l'alçada del passeig Ragull. Un punt on ara la formació proposava col·locar una placa o monument de record a les víctimes.
