La possibilitat que Xaloc assumís la recaptació de bona part dels ajuntaments de la província amb la modificació de la Llei de Bases de Règim Local era la preocupació més apressant que tenia GRS Arc Local abans de les detencions del Servei de Vigilància Duanera, el febrer de 2013.

GRS s’adonava que el seu mercat dins el sector públic quedaria vampiritzat i es va esforçar per aconseguir pactes amb Xaloc per tal que la subscontractés i així seguir generant ingressos per evitar tancar l’empresa.

El sumari del cas Manga està ple de converses que demostren aquesta intenció. Per exemple, la que manté l’administrador de GRS, Alexandre Ros, amb el director del Patronat de Turisme i responsable territorial de Convergència a la Selva, Ramon Ramos, un mes abans que esclatés el cas Manga i en què li demana ajuda per «reprendre» les negociacions amb els dirigents de Xaloc per buscar fórmules de col·laboració.

Aquestes negociacions venien de lluny perquè ja el 2012, com es reflecteix en un dels atestats policials, «el gerent [de Xaloc] diu que trobaran la forma d’encaixar l’empresa GRS amb Xaloc». Una cosa similar al que comenta Ros a una de les seves empleades l’octubre d’aquell any quan afirma que el president de la Diputació li ha dit al gerent de Xaloc que ofereixi feina a GRS per no enfonsar l’empresa després d’haver perdut alguns projectes.

GRS buscava una «sortida digna» per seguir operant amb l’Administració Pública intentant pactar futures adjudicacions. La policia va intervenir abans.