El cap del Parc de Bombers de Camprodon, Siscu Carola, penja l´uniforme dels Bombers per jubilació. Però només el de rescat. Té 65 anys i la llei li permet estar cinc anys més al cos en temes d´administració i de logística. I no els pensa desaprofitar. De fet, no s´ho va pensar ni un minut. Porta 47 anys fent rescats de muntanya i 40 al cos de Bombers.
Ha tingut molts moments bons. Ahir n´era un. Companys de diversos parcs de Bombers de l´entorn van voler acompanyar-lo en una jornada de comiat que incloïa un simulacre de rescat i un dinar. També recorda com un 1 de gener van aconseguir treure amb vida un grup d´excursionistes del Bastiments a les tres de la matinada, una nit que feia molt mal temps. «Si no els haguéssim tret, l´endemà no haurien sortit», apunta. Li queda gravada al cervell la tragèdia al Balandrau i la Coma d´Orri, on van morir nou persones a finals de l´any 2000.
Al llarg de tots aquests anys de rescats hi ha hagut una gran evolució, en positiu. Abans havien de sortir des de Setcases i anar a peu cap amunt. Ara poden arribar en cotxe fins als 2.000 metres. A més, els membres dels grups de rescat ara tenen molta formació i comparteixen coneixements amb unitats de França i Andorra.
Abans es feien uns tres o quatre rescats pel Pirineu gironí al llarg de l´any. Ara arreu de les comarques gironines, anualment s´estan fent entre 200 i 300 actuacions de rescats i recerques de persones i la comarca que encapçala la llista és el Ripollès. De fet, és la que en suma més de tot Catalunya.
Desmenteix el mite de la moda d´anar a la muntanya amb una mà al davant i al darrere per «culpa» de l´estil minimalista de Kilian Jornet. Assegura que fa quaranta anys també hi havia gent que pujava les muntanyes sense estar preparada. «Abans també hi havia el típic que es posava unes xiruques, sortia a caminar i es perdia i l´havies d´anar a buscar». Això sí, actualment hi puja molta més gent, ja sigui per caminar, córrer o fer esquí de muntanya.
