Veïns d'un barri de Ripoll es neguen a un canvi de nom d'un general franquista

La decisió queda ajornada fins al ple del proper març i l'equip de govern de CDC vol valorar l'opinió dels ciutadans

26.02.2016 | 09:20
El regidor de la CUP, Santi Llagostera, amb la sala de plens al fons.

El cineasta valencià Luis García Berlanga va morir fa més de cinc anys a Madrid, quan en tenia vuitanta-nou. Però si dimarts al vespre algú hagués afirmat que a l'Ajuntament de Ripoll s'hi estava gravant la quarta entrega de La escopeta nacional, no hauria estranyat a ningú. El pati de butaques de la sala Eudald Pradell és habitualment desert durant la celebració dels plenaris. El d'aquest mes de febrer, en canvi, es va omplir. El motiu era la discussió d'una moció per a la recuperació de la memòria històrica que va presentar el grup de la CUP. Entre altres demandes, s'hi sol·licitava la substitució del nom del barri del General Fuensanta, en considerar-lo un militar colpista que es va sumar a l'alçament d'un altre general molt més conegut, Francisco Franco.

Veïns i sobretot veïnes d'aquell barri, situat molt a prop de l'estació de tren, van assistir al plenari amb poques ganes de mossegar-se la llengua. La setmana passada ja havien tingut una reunió amb el grup de la CUP on les posicions es van mostrar enfrontades. Durant el torn de precs i preguntes va quedar clar que no tenen cap intenció de permetre un canvi de nom. Com a molt veurien amb bons ulls que es retirés la paraula «General» de la denominació, sempre i quan no es toqui el «Fuensanta».

La majoria d'intervencions les van fer dones que viuen al barri des del 1968, quan es van estrenar els habitatges dels dos blocs de pisos. Es van construir gràcies a la intervenció de Serafín Sánchez Fuensanta, militar amb ascendent dins del règim que havia mort un any abans. Una de les dones que va prendre la paraula, la Fina, va retreure que quan va fer-se el barri estava «en un cul de sac de Ripoll» i que ningú se'n recordava. Va afirmar que li és indiferent el nom que porti però que vol «per escrit» que, en cas de canviar-se, això no suposarà cap despesa en les escriptures o contractes de l'electricitat i l'aigua. Una altra Fina va assenyalar que es tracta d'un tema «polititzat» i va reivindicar el seu catalanisme malgrat oposar-se al canvi de nom. També va destacar que qui ara vol el canvi de nom no són precisament descendents dels ferroviaris per a qui van construir els blocs. La Dioni, en canvi, va retreure a la CUP que, tot i considerar-se un partit d'arrel participativa, no vulgui tenir en compte l'opinió dels veïns en aquesta discussió.

Una de les intervencions que va generar aplaudiments va ser la d'un veí que va afirmar que «la memòria històrica és un cuento». Precisament un membre de la CUP que hi havia entre el públic, Aitor Carmona, li va preguntar si condemnava el franquisme. L'home s'hi va negar. Qui sí que ho va fer diverses vegades, però visiblement molest amb la petició, va ser l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CDC), també diputat de JxSí al Parlament.

La decisió final va quedar ajornada fins al ple del proper març. En tot cas l'equip de govern de CDC es va mostrar predisposat a valorar l'opinió dels veïns. La cap de l'oposició, Teresa Jordà (ERC), va recordar que deu anys enrere -quan era alcaldessa- ja es va intentar renovar el nom, però no se'n va sortir. En tot cas, va reconèixer que Fuensanta «no ens agrada» tot i que va admetre que els veïns encara li estan agraïts pel seu paper a l'hora d'agilitzar les gestions per a la construcció dels pisos. La regidora socialista, Anna-Belén Avilés, va enfadar-se quan el regidor de la CUP, Santi Llagostera, no la va comptabilitzar com a catalanista. «Que no sigui independentista no vol dir que no sigui catalanista», va retreure-li enutjada.

En la seva moció, la CUP demanava també que es revisin els fills adoptius del municipi i altres condecoracions concedides pel consistori a fi de retirar-les si van ser atorgades a persones contràries als valors democràtics. Alhora vol que es faci un recordatori permanent al passeig Ragull de l'explosió que va haver-hi durant la guerra Civil, amb uns bombardejos el gener i el febrer del 1939 que van provocar la mort de catorze persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema