La solidesa de les tres potes de la comunitat educativa de Castell-Platja d´Aro -docents, famílies i Ajuntament- és la base en la qual se sustenta l´èxit de la implantació de la jornada intensiva a les tres escoles de Primària del municipi, l´únic de Catalunya on es dóna aquest fet. Que aquesta és la clau de volta del sistema ho afirmen tant la direcció d´una de les escoles, Vall d´Aro, com la seva Associació de Mares i Pares d´Alumnes (AMPA) i el regidor d´Ensenyament. Aquest últim, Miquel Àngel Chamorro, ho deixa clar: «Hem fet un vestit a mida».
Sense pretendre-ho, Castell-Platja d´Aro s´ha trobat al centre d´un debat social al voltant de la conveniència o no de compactar l´horari a Primària. Una atenció que comparteixen els 7 centres on Ensenyament experimenta aquest model: Vall d´Aro, Fanals i Els Estanys, de Castell-Platja d´Aro; l´escola de Vall-llobrega; Esclanyà, a Begur; i el Papiol i l´Ametlla de Mar, a fora de Girona. De cara al curs vinent, l´exdirector territorial d´Ensenyament va avançar que s´hi afegirà l´escola de Santa Cristina d´Aro, tot i que el Departament encara no ho ha fet oficial.
Per comprendre els fonaments de la jornada intensiva a Castell-Platja d´Aro la directora de l´escola Vall d´Aro, Carme Madrià, assenyala dos factors. Primer es remunta al 2010, quan la sisena hora a Primària es va tastar només un curs i la possibilitat que l´alumnat es quedés al centre fins a la 1 del migdia va desaparèixer.
«La crisi econòmica és flagrant, hi ha pares i mares a l´atur, moltes famílies viuen en urbanitzacions disperses, el que representa fer quatre viatges al dia, i a més el cost del menjador escolar», resumeix Madrià. En segon lloc, tant ella com el regidor destaquen el vincle de l´activitat econòmica local amb el turisme, amb establiments que s´obren a partir de les 5 de la tarda, extensos horaris de cambrer o de cuiner o comerços que tanquen tard. La directora adverteix que «fer compatible la vida familiar i escolar amb aquests horaris és molt complex».
I van ser les famílies les que van plantejar una alternativa per millorar la conciliació horària: compactar la jornada escolar dels seus fills. El procés es va activar a finals del curs 2009-2010, quan les AMPA van enquestar les mares i els pares de totes les escoles, plantejant-los tres escenaris: l´horari tradicional, de 9 a 12 i de 3 a 5; de 9 a dos quarts d´1 i de 3 a dos quarts de 5; o les classes concentrades de 9 a 2. El resultat va ser clarament a favor de la jornada intensiva.
L´assumpte va arribar al Consell Escolar Municipal, es va detallar cada model horari, l´Ajuntament va concretar la participació i es va fer una segona ronda de consultes, que va constatar un augment de l´adhesió dels pares fins al 80%. El següent pas va consistir a elaborar un estudi socioeconòmic del municipi «molt acurat» i en un acte que va donar suport a la iniciativa. De la primera fase, la directora del Vall d´Aro explica que el seu centre va obtenir l´índex més baix, amb un 75% de famílies partidàries. Des de llavors, ha crescut fins al 99% actual.
L´últim escull va ser el Departament d´Ensenyament, que havia d´autoritzar l´horari intensiu. Es va sol·licitar a l´exdirector territorial i la resposta afirmativa es va fer esperar fins a última hora. Així, el curs 2012-2013 va començar el pilotatge d´un sistema que, si bé s´ha generalitzat a Secundària, la Conselleria manté que no preveu estendre a Primària. La prova pilot havia de tancar-se aquest 2016, però Ensenyament ha autoritzat la continuïtat per tres cursos més -fins al 2019- als set centres implicats; ara com a pla experimental.
Les classes a l´escola Vall d´Aro -a tocar de l´institut Ridaura- es fan de 9 del matí a 2 del migdia, tot i que el servei de Suport d´Escolarització Personalitzat (SEP) comença mitja hora abans. L´alumnat que es queda al menjador té l´horari cobert fins a les 4 de la tarda i, llavors, es desplega la programació municipal d´extraescolars fins a les 7 de la tarda. Chamorro en subratlla el cost: 150 euros a l´any per infant. L´oferta es completa amb activitats organitzades per l´AMPA, que es financen amb les quotes dels associats i les subvencions de l´Ajuntament.
El regidor d´Ensenyament defensa que «la inversió en educació és la més rendible de totes, és el que a la llarga et donarà ciutadans més ben formats i llocs de treball més ben ocupats. És un progrés claríssim per al nostre municipi, té un retorn extraordinari».
Les possibilitats no es limiten a la tarda, ja que aquest febrer ha començat una hora setmanal de francès per a 5è i 6è de Primària, de 8 a 9 del matí, que l´Ajuntament subvenciona assumint els 24.000 euros per a cada curs. Aquest cas exemplifica la manera de treballar de la comunitat educativa de Castell-Platja d´Aro, en el sentit que el Consistori ha creat una subvenció per respondre a una demanda conjunta de les AMPA de les tres escoles públiques.
El projecte es basa en què l´institut Ridaura imparteix el Batxibac, la doble titulació de Batxillerat francès i català, pel que s´ha considerat oportú garantir que l´alumnat hi accedeixi amb un coneixement bàsic de francès. A més, l´AMPA s´ha coordinat amb la professora de Llengua francesa de l´institut per organitzar una extraescolar per a d´altres cursos, tal com apunta la integrant de la junta Emma Gimbernat -assessora fiscal i mare de dos fills, a P3 i a 1r de Primària. Justament, al principi ella era reticent a la jornada intensiva per a infants tan petits, «però ara només puc dir perfecte».
Sobre la correspondència entre necessitats i serveis, la directora insisteix que «l´aposta tan forta de l´Ajuntament no hi és a tot arreu, l´AMPA es mou... Si no hi hagués aquesta implicació de tota la comunitat educativa seria totalment impossible». En aquest engranatge, l´adaptació dels docents ha estat fonamental i, un cop superats els dubtes inicials, Madrià explica que «treballem diferent, ara semblem un centre d´alt rendiment».
Cap exclusió econòmica
Els representants de les tres potes de la comunitat educativa de Castell-Platja d´Aro neguen diferències d´oportunitats entre alumnes per raons econòmiques. «Si alguna família no té els recursos econòmics per pagar-ho, l´àrea de Serveis Socials estudia cas per cas i si cal becar 100% una família perquè el seu fill faci extraescolars, se´l beca», afirma el regidor. Pel que fa als resultats, la directora diu que s´ha comprovat que els infants «rendeixen molt més als matins i estan més atents».
També informa que «els resultats en competències bàsiques ja eren bons però han millorat, com també ho han fet a l'escola Els Estanys, que té una tipologia d´alumnat diferent». Ara bé, es mostra convençuda que la millora no és atribuïble a l´horari intensiu sinó que «és fruit de la forma com treballem, del Pla d´Excel·lència que desenvolupem tota la zona educativa de la Vall d´Aro». Directora i regidor destaquen el paper de l´inspector Àngel Guirado, que el 2010 va impulsar el projecte, que va néixer en paral·lel a la jornada compactada.
Haver-se convertit en un dels seus pioners a Primària i que plani la possibilitat d´ampliar-se a d´altres centres ha fet que, les últimes setmanes, tant el regidor com l´AMPA hagin rebut nombroses consultes d´altres consistoris i entitats de famílies. Gimbernat reprodueix la seva resposta, molt clara: «Els he dit que és molt important que l´Ajuntament hi posi de la seva part».
