La crisi econòmica enfonsa la natalitat a les comarques gironines

Quatre municipis de les comarques gironines només tenen un nen i Blanes perd una quarta part dels seus nadons

01.03.2016 | 07:22

La crisi econòmica és l'home del sac: s'ha emportat també la natalitat als principals nuclis turístics i als pobles petits. Blanes ha perdut una quarta part dels seus nens d'entre 0 i 4 anys en passar de 2.230 nadons el 2008 a 1.675 criatures a inicis de 2015. Aquest descens de la natalitat també és força pronunciat a Puigcerdà, on s'ha reduït un terç el nombre d'infants i el 2015 constaven 408 nens mentre s'havia arribat a gairebé 600 abans de la crisi.

En aquesta baixada de la natalitat cal comptabilitzar quatre municipis de les comarques gironines que s'han quedat amb només un nen al poble: Campelles, Fontanilles, Rabós i Setcases. Per contra, Osor, que a l'inici de la crisi no tenia cap nen, ha viscut un boom de nadons i en l'actualitat hi figuren empadronats 18 menors de 4 anys.

Pel que fa a municipis amb poca població d'infants, cal remarcar que la crisi ha fet augmentar de 12 a 14 els municipis que tenen menys de 5 criatures. A més dels quatre citats abans amb només un nadó, cal sumar Garrigoles, Palau de Santa Eulàlia, Pardines, Queralbs, Siurana, Susqueda, Torrent, Urús, la Vajol i Vallfogona del Ripollès.

Els catorze municipis amb menys de 5 nens coincideixen a estar situats a una distància relativament llunyana dels grans nuclis urbans i en el fet que la xarxa de comunicació terrestre d'aquests pobles és interpretable com un escull perquè parelles amb fills hi puguin desenvolupar la vida quotidiana (treball, educació...). És un fenomen suficientment estès: un 15% de les poblacions gironines tenen menys de 10 nens d'entre 0 a 4 anys.

S'ha de destacar que aquesta particularitat de l'estructura de població dels municipis gironins no es produeix a totes les comarques.  El Gironès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany no tenen aquesta problemàtica.

La cultura dels nouvinguts i les noves oportunitats laborals han rejovenit l'estructura de la població en alguns municipis concentrats en entorns més urbans de l'interior. És simptomàtic que, malgrat la crisi econòmica, Sarrià de Ter, Salt, Vilablareix, Fornells de la Selva, Quart o Celrà han crescut molt més que la ciutat de Girona.

Un altre exemple que demostra la concentració al voltant de les grans ciutats és el cas de Figueres, el municipi gironí que més ha augmentat la seva població en aquesta franja d'edat: de 2.543 infants va passar a 2.751, un increment de més de 200 criatures.

També s'observa un procés semblant a Banyoles, però amb una afluència més reduïda d'acord amb la dimensió del municipi.

També els municipis turístics han patit canvis substancials en els darrers set anys pel que fa a la natalitat. A més de Blanes, en el rànquing de poblacions que han perdut més infants se situen Lloret de mar, Tossa, Palamós, Palafrugell, Calonge, Pals, Sant Feliu de Guíxols o Llançà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema