Un total de 26.001 pagesos estaven cridats a les urnes durant tota la jornada d'ahir per triar quina candidatura representaria les organitzacions agràries els 5 anys vinents. La participació d'enguany va ser del 53,98%, una xifra una mica inferior a la de les darreres eleccions, on un 59,48% de pagesos van anar a votar.
La victòria va ser per a Unió de Pagesos (UP) amb un 56,77% dels vots. Els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC-COAG) va quedar en segon lloc amb un resultat de 27,60%, mentre que la tercera candidatura que es presentava, l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) va comptabilitzar un 12,73% que la va deixar sense representativitat al no arribar al 15% segons la nova normativa. També cal sumar-hi un 2,89% de vots que van ser en blanc.
Tal com va explicar la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, en presentar els resultats, el Govern iniciarà un "diàleg constant" amb el sector productor d'acord amb els resultats dels comicis per "millorar" la pagesia i aconseguir que tingui "el prestigi més gran" i sigui "reconeguda internacionalment".
La votació es va iniciar a les 11 del matí de manera ininterrompuda fins a les 6 de la tarda en un total de 565 meses repartides per tot el territori català. En saber-se els resultats, les reaccions van ser variades entre les diferents candidatures. El coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Caball, va assegurar que "estaven d'allò més satisfets amb els resultats i que havia estat una grata sorpresa pujar en aquestes eleccions". Va remarcar que el que tocava ara era "treballar en els objectius prioritaris com és la millora dels preus i la captació de joves que es dediquin al camp". Per altre costat, Miquel Suñer, president de la JARC-COAG a Girona, va dir que "tot i quedar en segon lloc l'esforç del grup ha estat vital per pujar, no només a Girona, sinó a tot Catalunya".
Nous procediments
Les eleccions d'enguany es diferenciaven considerablement d'aquelles celebrades per darrera vegada al 2011. Els anteriors comicis estaven regulats per la Llei 17/1993 i derogats per la Llei 17/2014, regits per aquesta nova llei, el canvi més gran es pot veure en la desaparició de les Cambres Agràries, fet que porta a establir la representativitat a partir del percentatge de vots obtinguts per cada una de les candidatures.
El percentatge necessari per adquirir la condició d'organització professional representativa és del 15% dels vots vàlids emesos en les eleccions. Un altre dels canvis que es dóna és que la constitució de meses electorals als municipis i entitats municipals descentralitzades amb més de 15 electors al cens. Els municipis amb menys de 15 electors s'agrupen d'acord amb criteris de proximitat geogràfica. Finalment la temporalitat també es veu afectada i es fixa en cinc anys el termini entre convocatòries, un any més que fins ara.
