Les persones immigrants de les comarques de Girona pateixen la major precarietat laboral de totes les que Creu Roja atén arreu de Catalunya. Alhora, són les més afectades per una situació de pobresa crònica, tenen els ingressos menors i reben menys prestacions econòmiques de l'administració: només en disposa el 45,5%, quan el 54,5% està a l'atur.

Les persones immigrades en situació vulnerable a Girona

Create your own infographics

L'entitat humanitària va denunciar aquesta situació en la presentació del seu novè «Observatori», que per primera vegada és un monogràfic sobre les persones immigrades en situació vulnerable.

Entre les conclusions més significatives destaca que més de la meitat de la població estrangera atesa per Creu Roja a Girona està a l'atur, el 70% té ingressos provinents de la feina inferiors als 600 euros mensuals -el salari mínim interprofessional és de 655,2- i un 21,5% no disposa de cap ingrés, gairebé 4 punts per sobre de la mitjana catalana.

Un altre indicador de la precarietat d'aquest col·lectiu és que la meitat dels que treballen no estan contractats: el 30,9% dels gironins immigrants consultats per Creu Roja tenen feina, però un 14,7% treballa sense contracte. A tot això s'hi afegeix que 7 de cada 10 persones afirmen que la seva situació laboral ha empitjorat en els últims 5 anys. La responsable de l'«Observatori» a Catalunya, Pilar Millan, va denunciar que «a Girona és on hi ha més irregularitat laboral» entre el col·lectiu nouvingut.

L'alimentació és un factor il·lustratiu de les mancances que es pateixen a les llars d'aquestes famílies. A Girona, un 56,5% depèn d'ajudes o donacions per poder-se alimentar. Aquest índex també és pitjor que la mitjana catalana, que és del 51,5%. Pel que fa al nombre d'àpats diaris, un 12,6% només en fa un (el 2,6%) o dos (el 10%).

Creu Roja també ha constatat que el 28,3% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador i que el 67,4% té problemes per garantir-los una alimentació adequada quan l'escola tanca per vacances. Un 16,3% rep ajudes d'entitats socials per cobrir el menjar durant aquests períodes. En relació amb aquest capítol, Millan va subratllar com a positiu que cap gironí s'ha quedat sense beca menjador perquè la seva situació administrativa no li dóna dret o perquè el Consell comarcal pertinent li hagi denegat.

Aquestes dades s'han obtingut a partir d'enquestes telefòniques a 191 usuaris del programa de Lluita contra la pobresa de la Creu Roja a les comarques de Girona, respost per 899 persones a Catalunya. El perfil majoritari de les persones consultades són dones (el 63%), perquè són sobretot elles les que van a sol·licitar ajuda; la mitjana d'edat és de 39 anys, la meitat pertanyen a famílies de 3 membres i la mateixa proporció fa més de 12 anys que és a Catalunya. Pel que fa a l'origen, el 51,3% d'usuaris del programa a Girona són del Magreb, el 23,6 d'Amèrica, el 17,3 de la resta d'Àfrica i el 8% d'Europa.

Pilar Millan va remarcar la voluntat de Creu Roja de «desmuntar tòpics i falsos rumors», com ara que la població immigrada rep més prestacions que l'autòctona. Ella mateixa va dir que la crisi ha equilibrat al 50% el nombre d'usuaris autòctons i d'origen estranger del seu programa de Lluita contra la pobresa. Malgrat aquesta igualació en termes de vulnerabilitat, Millan va accentuar el fet que les condicions laborals dels treballadors immigrants són les que han empitjorat més en els últims anys. Per a molts d'ells, tots els ingressos se'n van per pagar les factures de la llar i un 50,8% té pendent d'abonar alguna mensualitat d'hipoteca, lloguer, aigua o llum.

Traves de l'administració

Per la seva banda, la responsable d'Immigració i Refugiats a la Creu Roja gironina, Anna Serra, va fer balanç de l'activitat al territori, tot destacant que han creat «un programa per a menors per intentar cobrir beques de l'administració que no són del 100%». També va explicar que ensenyen com entrar en el circuit dels serveis socials. Serra va denunciar «traves administratives per accedir a drets pel fet de ser persones estrangeres».

L'experta en immigració va fer una crida a la sensibilització perquè «la gent s'ha mobilitzat pels refugiats, però jo no recordo haver vist gaires mobilitzacions pels altres immigrants» -va lamentar.

A Girona, el 14% de persones del programa de Creu Roja té nacionalitat espanyola i el 65% està en situació regular. L'estudi presentat ahir no inclou el col·lectiu de refugiats, amb els que Creu Roja també treballa i l'última dècada ha crescut de 4 o 5 a 123 anuals.