Els càmpings: un prestigi guanyat a pols

07.03.2016 | 07:09
Els càmpings: un prestigi guanyat a pols

«Els Genover, els Lumbreras, Suñé i tants altres propietaris de càmpings varen anar convencent els governants catalans que el càmping no era un desplegamet desordenat de tenderols sinó un sector amb gran projecció»

Del conjunt d'instal·lacions per acollir turistes, el càmping és el que més ha evolucionat. Allò de les tendes de campanya gairebé és història, les autocaravanes han millorat en les seves prestacions al mateix temps que s'han encarit i els bungalous s'han expandit a tot drap. Tot i no pertànyer al sector, sigui per amistats o sigui per feina professional, he seguit molt de prop la constant evolució que els ha dut a l'excel·lència com a allotjament obert a un ampli ventall socioeconòmic i principalment familiar.
A un bon amic, en Jaume Genover, antic president de l'Associació de Càmpings de Girona i membre destacat d'altres entitats associatives, un tot terreny que ens va deixar fa uns anys, li dec el coneixement de l'abans esmentada i descrita evolució dels càmpings. En Genover s'havia fet amb el càmping Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, el va treure de la deixalleria i el va posar al dia. Vull dir que liderava l'empresa i liderava el sector al costat d'altres empresaris que varen apostar per una renovació a fons del concepte de «càmping».
Com es va poder llegir en el suplement Girocamping que va publicar aquest Diari el passat dijous, en Genover va ser pioner en la promoció dels càmpings gironins a l'Europa Occidental en uns temps en els quals les fires de turisme oferien de tot ?menys càmpings. Quinquennis de maledicències al voltant d'una errònia equació com era la de considerar els càmpings com la ventafocs de l'oferta turística: Espais d'acampada per a pobres. Però en Genover es va fer amb el principal club europeu de caravanistes, l'alemany DCC, i aquest li prestà tota mena de suports.
Malauradament, la legislació catalana en matèria d'allotjament turístic tenia el càmping per sota d'una pensió de tercera. L'urbanisme, fatalment, els dispensava el mateix tractament com ara fa respecte de les granges de pollastres, de porcs o de vaques: Instal·lacions a extingir. Però els Genover, els Lumbreras, Suñé i tants d'altres propietaris de càmpings de Blanes, Sant Pere Pescador, l'Estartit, Castelló d'Empúries, Bellver o de la Vall de Ribes, per exemple, varen anar convencent els governants catalans que el càmping no era un desplegament desordenat de tenderols, ni tampoc un il·legal pàrquing d'autocaravanes, sinó un sector amb gran projecció de futur en la captació de turisme de qualitat.
Molt a poc a poc, i sempre a cop d'emprenyades d'en Genover, la legislació catalana va anar canviant a millor i el desplegament dels càmpings gironins a les fires de turisme va obligar a un canvi de vies en la mentalitat burocràtica dels gestors autonòmics d'aleshores.
El Patronat de Turisme de Girona-Pirineus també hi va tenir i encara té un paper important. Tanmateix, la batalla de les batalles va tenir lloc en el camp de l'urbanisme, temorosos els seus directors generals que els bungalous no esdevinguessin «urbanitzacions» consolidades de facto i, per tant, obrissin la finestra a favor d'allò que resa «feta la llei, feta la trampa». Va ser molt costerut, però avui la legislació turística i la legislació urbanística de Catalunya, tot i que potser molt continguda encara, s'ha aplanat a la visió de futur dels pioners.
Que el càmping Las Dunas, ubicat a Sant Pere Pescador, hagi estat guardonat amb el «DDC-Europa-Preis de Platí», una distinció de màxim prestigi atorgada per l'alemanya DCC, el poderosíssim club de caravanistes, no ha estat una casualitat, sinó resultat d'un saber fer dels nostres empresaris de càmpings, i que, avui, en Miquel Gotanegra, sigui el seu president, és una aposta encertadíssima per tal de seguir el camí de l'excel·lència que va començar en Genover.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema