diumenge diari de sessions

Un desenllaç no escrit

07.03.2016 | 07:09
Un desenllaç no escrit

comença el compte enrere
4 de març, segona votació de la investidura fallida de Pedro Sánchez. Debat comprimit, elèctric i útil per madurar entre els immadurs en la idea del pacte i la transacció. La manera més lúcida d'arribar a una conclusió després del segon debat és que és impossible arribar a una conclusió.
Allò més assenyat seria trobar una fórmula per governar seguint el sentit majoritari del votants -canvi en el govern i els governants- però el caràcter testosterònic habitual a la política espanyola pot menar a un desenllaç irracional en forma de noves eleccions ("esto tú me lo dices en las urnas").
M'agrada observar el curs accelerat d'autocontenció entre vells personatges de la política espanyola acostumats a fer saltar la banca de la prepotència del poder cada cop que arribaven als ministeris.
Com que tot és molt incert i hem fet la feina bé ("els hi proposem suport per formar govern a canvi de la consulta" o "reflexionin una mica: sense el contenciós català ara ja s'hauria format govern", afirma atinadament Francesc Homs), el grup gironí d'anàlisi i reflexió ens constituïm en sopar a Casa Rafa: Jordi Bosch, Lluís Falgàs, Carles Pérez de Soy i Fages de Climent i qui escriu. Expectants i riallers per aquest Madrid aclaparat, pasmado, per l'exercici de compartir el poder.

algunes pistes
Ahir ens vam llevar amb la notícia que qualsevol negociació de futur PSOE i Ciudadanos la faran conjuntament com siamesos ensucrats d'amor i compromís. Aquest missatge matiner apunta cap a un objecte del desig prioritari: la gran coalició amb el Partit Popular.
Allò inicialment pensat pel nucli proper a Pedro Sánchez era un govern d'alternança, un govern d'esquerres amb canals de comunicació i diàleg obert amb els sobiranistes.
El silenci sobtat de SusanaDíaz i els oficis de Felipe González han fet virar la nau socialista cap a incrementar la pressió sobre el PP. El preu que demanaran serà la retirada de Mariano Rajoy i el consens sobre el nou candidat a la presidència del govern -comença l'etapa italianitzant que vaig apuntar fa unes setmanes en aquesta secció?
Alhora s'han de tenir molt presents els dos discursos de Mariano Rajoy en la investidura fallida. No són els discursos d'un home en retirada. Nota l'alè en el clatell dels molts que en el seu partit pensen en veu molt baixa que la millor, i tal vegada l'única solució racional, passa per la retirada de Rajoy. I ell, voluntat de poder des dels 26 anys, no té pensat fer el pas al costat.

el passadís de les vanitats
"Como ve la solución Puigdemont para desencallar esto?" em pregunta una de les periodistes més veteranes i televisives del Congrés. Aquesta dona, generalment de cultura àmplia, per pronunciar Puigdemont fa servir la serra mecànica: Pui-ghh-de-monggg. La conversa es produeix en els passadissos d'un Congrés on el nou periodista digital o de tuit literalment et tracta com un japonès més al metro de Tòquio a les set del matí.
Més de vuit-cents periodistes acreditats, la majoria per filmar, fer tuits del color de la corbata de Pablo Casado o a la captura del diputat de Podemos Miguel Vila que Pablo Iglesias acaba d'endossar des de la tribuna en una relació tòrrida amb Andrea Levy.
Des del banc blau el ministre de la policia pensa que el món està perdut. Per cert, Miguel Vila també fa petons a la boca a Pablo Iglesias, la qual cosa a la farmacèutica del costat del Congrés li sembla poc saludable perquè es passen molts de virus, diu.
En canvi, les noies del Ciudadanos són més partidàries de les formes liberals, segons em comuniquen en animada conversa. Diuen que aquesta legislatura ha arribat, "de verdad, el sentir del pueblo".
Veurem com funciona tot això quan la maquinària es posi en funcionament i s'hagin de fer lleis i pressupostos i esmenes i transaccionals.
el missatge europeu
El divendres 26 de febrer es van celebrar eleccions a Irlanda amb una forta caiguda dels socialistes, socis de govern, i una forta pujada dels liberals, a quatre escons de la primera força. Però pot ser que la formació de govern sigui molt difícil. Els titulars parlen d'un resultat difícil d'integrar.
Aquest diumenge se celebren eleccions a Eslovàquia, on el primer ministre socialdemòcrata afronta la reelecció amb un discurs molt restrictiu, xenòfob a voltes, de la immigració. La socialdemocràcia europea envia missatges al socialisme espanyol perquè no pacti amb els que estan a la seva esquerra. Sense un pacte per canviar molt les coses, d'un cicle constitucional exhaust, desmaiat, esgotat... les coses no aniran a millor, sinó a pitjor.
Al País Basc els prudents amics del PNB comencen a notar l'onada d'un possible pacte Bildu-Podemos i aixequen el to del discurs cap al dret a decidir i una mica més. Al final, es podria produir una reforma constitucional que si no integrés molt bé les reclamacions territorials de Catalunya i el País Basc, podria dur a una dada nova: el País Basc va votar majoritàriament No a la Constitució el 1978. Tal vegada els catalans agafarien aquesta oportunitat per expressar el seu malestar i el seu desig de practicar el dret a decidir. O no. Un motiu més per a les profundes reformes d'una política espanyola atrapada en el laberint de la complexitat.
Una dada: cap constitució del segle XIX i XX va ser reformada, totes van col·lapsar o van ser suspeses o va canviar el règim. Aquesta vella tradició d'arribar tard i malament als moments del canvi en majúscula. Postals d'Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema