El "lobby" dels pobles més petits

L'Associació de Micropobles de Catalunya ja ha superat el centenar de municipis

07.03.2016 | 07:09
Colomers és un dels micropobles del Baix Empordà que forma part de l´entitat.

Des del 2008, algunes de les 332 poblacions catalanes -88 en el cas de les comarques gironines- que tenen 500 habitants o menys s'agrupen en l'Associació de Micropobles de Catalunya, que pretén que les institucions "tinguin en compte i coneguin" la realitat de les localitats més petites.

Si es divideixen els municipis per trams de població, el grup més nombrós tant a Catalunya com a la província de Girona és el mateix, tot i que sovint passa desapercebut. Es tracta de les localitats que tenen 500 habitants o menys. Dels 947 municipis catalans, 332 tenen 500 habitants o menys (segons les dades del padró del 2015). En el cas de Girona, de les 221 poblacions de les vuit comarques gironines, 88 tenen 500 habitants o menys. Des del 2008, algunes d'aquestes localitats s'agrupen en l'Associació de Micropobles de Catalunya, que fa pocs dies va superar el centenar de municipis que en formen part.
L'actual presidenta de l'entitat és l'alcaldessa de Vallfogona de Ripollès, Maria Carme Freixa. "Un dels nostres objectius és ser el màxim d'associats", explica Freixa, que afegeix: "Com més siguem, millor". Ara mateix, de les més de cent poblacions que integren l'entitat, l'Associació de Micropobles ja compta amb més d'una trentena de localitats gironines (les vuit comarques de la província tenen, com a mínim, un representant). Segons Freixa, una altra de les finalitats de l'entitat és "compartir experiències".
"Com que ens trobem una mica sols, entre els municipis petits ens podem transmetre les nostres problemàtiques i comparar les solucions que hem aplicat", destaca Freixa, que remarca que les poblacions de 2.000 habitants "no tenen res a veure" amb les de 500 habitants o menys. En canvi, la presidenta de l'Associació de Micropobles subratlla que els problemes d'aquestes localitats "moltes vegades són comuns". Segons Freixa, les normatives urbanístiques són una de les batalles recurrents. "Ens obliguen a deixar zones verdes quan això no és una necessitat per a nosaltres", posa com a exemple Freixa.

La TDT i la banda ampla
"També ens obliguen a fer habitatges socials quan tindria més sentit que poguéssim rehabilitar determinades cases", afegeix Freixa. Altres problemàtiques habituals són les connexions, com ara fer arribar la TDT i la banda ampla als diferents habitatges de cada població. Per això, la presidenta de l'Associació de Micropobles posa de manifest que l'entitat pretén que les institucions "tinguin en compte i coneguin" la realitat dels municipis més petits de Catalunya. "Un dels objectius és fer de lobby perquè la societat sàpiga que els micropobles existeixen i les normatives s'adeqüin a nosaltres", conclou Freixa.
Finalment, la presidenta lamenta que les localitats petites sempre estiguin al punt de mira quan es plantegen retallades a les administracions. "Si tens un ajuntament, pots oferir més serveis i tenir una participació directa que ara tant es reivindica", explica Freixa, que considera que hi hauria més estalvi si es fusionessin Barcelona i l'Hospitalet en lloc dels micropobles ja existents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema