Un servei de menjador escolar amb productes de baixa qualitat i racions escasses va portar les famílies de l'escola Guillem de Montgrí, de Torroella, a assumir-ne la gestió. D'això ja en fa nou anys i, malgrat l'esforç que els suposa, en fan una valoració positiva. Però perquè ho puguin organitzar, la presidenta de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), Anna Company, remarca que l'entitat ha contractat una administrativa. D'altra banda, la representant de l'AMPA recorda que fa dos cursos es van haver de plantar davant els retards de pagament del Consell comarcal, però assegura que la situació s'ha corregit: "el 2015 ha anat bé".

La decisió de gestionar directament el menjador es va acordar per assemblea i el servei es va posar en marxa el setembre de 2007, després d'anys d'ocupar-se'n l'escola. Aquesta va estar d'acord amb el canvi, que va coincidir amb el traspàs de competències del servei als Consells comarcals.

Després del primer trimestre, l'AMPA va enquestar les famílies i en va obtenir una valoració positiva, que ara acaben de revalidar de manera majoritària amb un altre sondeig; només amb "algunes queixes puntuals", aclareix la presidenta.

Quan gairebé sumen una dècada d'experiència, Company considera que el principal avantatge és que ara "el menjar és com cal, i no aquelles cuixetes de pollastre mini d'abans...".

L'escola Guillem de Montgrí escolaritza 650 infants i una mitjana de 200 utilitzen el servei de menjador cada dia. El centre disposa de cuina pròpia i, quan va assumir el servei, l'AMPA va mantenir tot el personal de cuina -fa poc s'ha jubilat una cuinera que hi portava prop de 25 anys-, que en l'actualitat són dues cuineres, dos ajudants de cuina i set monitores. Tal com estableix el Departament d'Ensenyament, el preu màxim del menú és de 6,20 euros per àpat i l'AMPA aplica un descompte als fills de les famílies associades, que paguen 5,35 €.

Acabar amb el negoci

L'entitat dissenya els menús d'acord amb les cuineres, "procurant comprar a les botigues del municipi, reduir els fregits, intentant posar-nos objectius de qualitat i introduint nous hàbits alimentaris", explica la presidenta. La gestió de les factures i el control del pagament als proveïdors el fa una administrativa, sense la qual Anna Company reconeix que la feina "seria inassumible per als pares".

A part d'augmentar la qualitat, posar fi al negoci de l'empresa de càtering que abans gestionava el menjador va ser una altra motivació de l'AMPA. "I tant que fan negoci", afirma Company, qui remarca que "vam decidir posar-nos-hi perquè aquests diners es quedin a l'escola i no vagin a engrandir altres empreses". Excepte un curs, la presidenta de l'entitat explica que sempre han aconseguit un petit guany, "que hem reinvertit en projectes i material concret per a l'escola".

Pel que fa al pagament de les beques menjador per part del Consell comarcal, Company assegura que tot va canviar quan, fa dos anys, van deixar clar que "o pagaven o tancàvem al cap de 15 dies. Vam posar ultimàtums perquè no hauríem pogut pagar les nòmines". "Va ser una temporada molt concreta", diu Company, que remarca que "la situació ha canviat i l'any passat va anar molt bé".

L'AMPA de l'escola El Rodonell, de Corçà, tampoc estava satisfeta amb el servei de la gran empresa que gestionava el seu menjador i, després de dues experiències que no van quallar, ha trobat el que buscava en una companyia petita, Tot Oci. Les seves reduïdes dimensions, amb 110 alumnes i 25 o 30 que s'hi queden a dinar, ha complicat la recerca d'una empresa a la que li surti a compte el servei i que ofereixi els nivells de qualitat exigits pels pares. En aquest cas, ha estat possible perquè Tot Oci ha incorporat Corçà a la ruta de Bordils, on també cobreix el menjador. A El Rodonell, l'AMPA no ha volgut assumir la gestió econòmica del servei i és el Consell comarcal el que contracta la companyia, en conveni amb l'associació de mares i pares.

El proveïdor s'espera a cobrar

L'institut-escola Francesc Cambó de Verges, amb prop de 400 alumnes i una mitjana de 200 al menjador, ofereix un altre model de gestió del servei. Aquí les famílies fa 7 anys que se'n fan càrrec i han contractat Càtering Vilanova sense la intervenció del Consell, guien l'empresa en el tipus de menús i ella aporta el personal, compra la matèria primera i cuina al centre.

A l'escola de Verges es dóna la particularitat que el 70% del seu alumnat és de municipis veïns sense col·legi i que, com que s'han de desplaçar, tenen el menjador gratuït. Sobre aquest fet, la presidenta de l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA), Diana Canals, informa que "la llei obliga la població que té l'escola a fer-ne el manteniment" i opina que això "crea un greuge comparatiu". Afegeix que els altres ajuntaments fan aportacions econòmiques o en material, "però voluntàriament". Canals també lamenta que en les quotes del 30% d'infants de Verges que les seves famílies sí paguen el menjador "no es distingeixen rendes per càpita".

Aquest febrer, l'AFA del Francesc Cambó ha rebut les beques corresponents a setembre i octubre. Un retard que segons l'expresidenta i actual coordinadora del menjador, Anna Boadas, no és res "en comparació d'abans, que anava 7 o 8 mesos tard" -fa 3 anys van patir el període més crític. En el seu cas, l'empresa proveïdora ha accedit a cobrar quan les famílies reben les beques. "El problema rau en quan has de pagar i a l'empresa no li importa el retard, però en el nostre cas s'espera", explica.