L'Institut Català d'Ornitologia ha estudiat l'impacte del canvi climàtic en les poblacions d'ocells. En concret, ha desenvolupat un indicador de connectivitat climàtica en alguns d'aquests animals. L'indicador s'ha elaborat tenint en compte dues variables de 88 espècies d'ocells: els canvis en la distribució climàtica i els canvis en la mida de les zones òptimes d'aquests animals. D'aquesta manera, s'ha fet un mapa d'idoneïtat climàtica de cadascun dels 88 ocells analitzats. Cada mapa mostra la distribució de l'espècie a principis del segle XXI a Catalunya i els canvis en la seva distribució de cara al 2050 a causa dels efectes del canvi climàtic.

Segons els mapes d'idoneïtat climàtica, alguns dels ocells analitzats que ara són presents a les comarques gironines es preveu que l'any 2050, com a conseqüència del canvi climàtic, s'hagin desplaçat a altres zones que no formen part de la demarcació de Girona. L'estudi de l'Institut Català d'Ornitologia ha conclòs que més d'una trentena de les 88 espècies analitzades deixaran de ser presents a les comarques gironines el 2050 o hauran reduït la seva presència a la demarcació de Girona. Un dels ocells que perdrà presència als municipis gironins a causa del canvi climàtic serà l'alosa vulgar, ja que l'any 2050 la seva distribució haurà disminuït un 60% al conjunt de Catalunya (una part correspon a la demarcació de Girona).

Un altre cas és el picot garser gros perquè es preveu una caiguda de la seva presència (d'un 58%) per la desaparició de la població de l'espècie a la zona mediterrània. Per tant, també repercutirà a les comarques gironines. Altres de les espècies amb un índex negatiu de connectivitat climàtica i que deixaran de ser presents a la demarcació de Girona són el tudó (la seva distribució es reduirà un 76%), el picot verd (un 73%), la mallerenga emplomallada (un 82%), el tallarol gros (un 82%) i l'esparver (un 79%). El 2050, com a conseqüència del canvi climàtic, també perdran presència als municipis gironins alguns ocells com el caragolet (un 77%), la mallerenga cuallarga (un 73%), l'aligot comú (un 70%), el pinsà borroner (un 75%) i el tord comú (un 73%).

Entre la trentena d'espècies que disminuiran la seva distribució a la demarcació de Girona també s'hi troba la gralla (un 48%, tot i que pot guanyar presència al Ripollès), l'oreneta comuna (un 52%), la griva (un 84%), el falcó perdiguer (un 68%) i el passerell (un 60%). Malgrat tot, segons l'estudi de l'Institut Català d'Ornitologia, es preveu que els efectes del canvi climàtic -en alguns dels 88 ocells analitzats- deixin de cara l'any 2050 un índex positiu de connectivitat climàtica. D'aquesta manera, algunes espècies, com és el cas de la gralla, poden augmentar la seva presència o mantenir la seva distribució a les comarques gironines i al conjunt de Catalunya. Per això, l'estudi ha remarcat que en el futur caldrà establir quins canvis de connectivitat són responsables dels canvis de població d'ocells.