L'origen pagà de les maredeus, negres, els pelegrinatges medievals, el romànic gironí i monografies de la Garrotxa i del Cabreres són els temes de la bibliografia d'Antoni Noguera i Massa. Era un apassionat de la història medieval i antiga. La buscava en els llibres i els documents, però també en els camins. Antoni Noguera i Massa va morir sobtadament abans-d'ahir al matí a Barcelona. Faran els ?funerals a Olot i serà sepultat a Mieres.

Va néixer el 1921 a Girona. El seu avi Francesc Massa i Vall-llosera (catedràtic de Literatura i alcalde de Girona) li va encomanar el gust per la lectura. Això on obstant, va estudiar les carreres de Medicina i Odontologia a les universitats de Barcelona, Valladolid i Madrid.

Després de la Guerra, es va casar i es va establir a Barcelona, on va tenir clínica durant 35 anys. Recordava la Garrotxa, perquè de petit havia estiuejat a la Salut a Sant Feliu de Pallerols. Ja amb una edat va deixar Barcelona i va establir clíniques dentals a Olot i Banyoles.

La nova ubicació li va permetre gaudir de l'excursionisme. Era un excursionista cultural que raonava la situació de les ermites, la dimensió dels masos, els passos dels camins, l'esplendor de les boscúries.

La idea d'explicar el paisatge i raonar-lo amb el contacte amb la gent el va motivar a escriure el llibre Collsacabra (premi Maspons i Camarasa-1963). Després del primer llibre va començar a col·laborar a la premsa comarcal Olot-Mision, l'Olotí i la Comarca d'Olot. Per aquella època es va començar a interessar per l'estudi de l'art Romànic.

Va explicar a Jordi Pujiula:?«Em vaig plantejar dedicar-me a d'altres aspectes que eren pràcticament inèdits com el de la iconografia. Només teníem algunes mencions en l'obra de Puig i Cadalfalch i pel que fa a les marededéus, només hi havia l'obra de Delclor, a Tolosa».

El 1977 va publicar l'obra Les maredéus romàniques de les terres gironines. Més tard va abordar els pantocrators i les majestats.

A ell, el que li agradava més era el tema de les maredéus per motiu de la transformació que el cristianisme va fer dels cultes primitius. «Si bé -va explicar-, el cristinisme és una religió celestial, la incorporació del culte a la verge té unes connotacions tel·lúriques». Segons explicava, la majoria de les maredéus es veneraven en criptes i coves per causa del culte que ja hi havien fet els celtes que habitaven Catalunya, abans de la romanització.

De principis dels 90 fins al 2008 va presidir l'entitat d'estudis històrics, Amics de Besalú. Va ser una època, en la qual va fer moltes conferències i presentacionsde llibres. Va estudiar el pelegrins que feien el camí de Sant Jaume. Es va basar en els testaments que els pelegrins feien abans de marxar. Explicava com havien de ser les raons que motivaven les persones a caminar mal calçades i per rutes perilloses per aconseguir redimir-se i per què el seu pas va motivar la construcció de ponts que encara ara ens sorprenen.

Era una persona que acceptava les propostes que li feien per col·laborar en publicacions, encara que fossin humils, i per fer conferències encara que fossin en llocs petits.

Sempre somrient, aconseguia entusiasmar els que l'escoltaven. Els feia veure la vida medieval en forma de pelegrins i artesans.