L'éxode llatinoamericà és una evidència. Una quarta part dels equatorians instal·lats a Catalunya va decidir marxar del país durant el 2014. La població estrangera resident a Catalunya es va situar l'any passat en 1.028.069 persones, segons l'últim padró municipal, fet que suposa un descens del 5,6% respecte al 2014, una disminució que es produeix per tercer any consecutiu i que afecta especialment el col·lectiu llatinoamericà. A les comarques gironines, la població es va reduir en més de 3.000 persones, però el nombre de persones d'origen estranger es va reduir en 6.552 ciutadans. És el tercer any consectiu que el nombre de persones estrangeres es redueix.

Segons va informar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la població estrangera, que ara representa un 13,7% del total de la població catalana -una xifra similar a la de 2007-, ha disminuït en l'últim any en 61.145 persones. Mentre que els estrangers més grans de 55 anys augmenten, disminueixen els de la resta de grups d'edats.

A Catalunya hi ha residents de 161 nacionalitats diferents, encara que els marroquins i els romanesos són els més nombrosos, seguits dels xinesos. Les comarques amb una proporció més elevada de població estrangera són l'Alt Empordà (un 25,5%) i la Segarra (un 24,2%), seguides del Baix Empordà, Gironès, la Selva i el Pla d'Urgell (al voltant del 19%). Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès, el Berguedà, el Ripollès i l'Anoia (amb valors entre el 7 % i el 8 %).

El nombre d'estrangers ha experimentat una disminució generalitzada en la majoria de nacionalitats, encapçalades pels originaris de l'Equador (-24,5%), el Perú (-21,0%), Colòmbia (-18,8%), Bolívia (-15,8%) i la República Dominicana (-11,9%).

Segons l'Idescat, destaca, no obstant això, l'augment de la població procedent de la Xina (3,5%), Rússia (6,8%) i Hondures (5,4%). La població de nacionalitat xinesa, que ocupa la tercera posició en el rànquing de països, es caracteritza per concentrar-se en zones urbanes, ja que el 54,3 % resideix en el Barcelonès. Les persones originàries de Rússia i Hondures, la majoria dones, tenen una presència significativa en el Barcelonès, però en el cas dels russos també destaquen en la Selva (12,2%) i els hondurenys, en el Gironès (23,4%). En el conjunt de les comarques gironines, els marroquins representen un 17% dels instal·lats a tot Catalunya, mentre que els russos signifiquen un 26% del conjunt del país. En això, els hondurenys els avantatgen amb molta diferència. Els més de 8.200 que hi ha a les comarques gironines suposen un 38% del total de Catalunya.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, la població marroquina és la més nombrosa (214.250) i equival a la cinquena part del total de la població estrangera (20,8%) a Catalunya, seguida dels romanesos (93.668), amb una representació del 9,1%.

Els segueixen la població xinesa (51.510) amb un 5,0%, la italiana (48.733) amb un 4,7%, i la pakistanesa (42.787) amb un 4,2%.

Disminueixen els joves

En el conjunt de Catalunya, augmenta la població estrangera més gran de 55 anys, mentre que disminueix la de la resta d'edats. Les més grans reduccions (al voltant del 9%) es registren a la població de 25 a 34 anys i en els trams d'edats joves, de 10 a 14 anys i de 0 a 4 anys.

La disminució ha estat lleugerament superior a la població masculina que la femenina, ja que el nombre d'homes disminueix en 34.127 (-6,0%) i el de dones, en 27.018 (-5,2%).

Aquestes variacions en el nombre d'estrangers estan afectades no només per la intensitat dels corrents migratoris, sinó també per l'evolució del creixement vegetatiu i pel procés d'adquisició de la nacionalitat espanyola.

El 2014, un total de 21.658 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 50,8% d'ells originaris d'Amèrica del Sud i Central.

En relació a l'any anterior, les més grans reduccions corresponen a la població procedent del continent americà (-13,0%), com a conseqüència de la pèrdua de residents procedents d'Amèrica del Sud (-35.575 persones).

La marroquina és la primera nacionalitat en 25 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 11 i l'Aran, mentre que al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la pakistanesa; a la Garrotxa, la de l'Índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l'Alt Urgell, la portuguesa; i a la Cerdanya, la boliviana. En el cas de la Garrotxa, la població marroquina és la segona que més residents hi té, mentre que a la Cerdanya, els orignaris de Portugal, Romania, França i Colòmbia son més nombrosos que els nascuts al Magreb.

El percentatge de colombians que han marxat de les comarques gironines és molt semblant al dels equatorians i arriba fins a un 18% del total.

Població estrangera a Girona 2015

Create bar charts