Cop de porta de l'Estat a la recuperació del municipi de Medinyà. El Consell de Ministres del Govern espanyol d'ahir va decidir portar al Tribunal Constitucional (TC) la llei de la Generalitat per a la creació d'aquesta població. L'Executiu en funcions del PP ho va argumentar pel fet que la llei de bases de règim local de l'Estat estableix que els nous municipis han de tenir, com a mínim, 5.000 habitants. Es tracta d'un requisit que, evidentment, Medinyà no compleix perquè el poble disposava de 866 habitants el 2014. Una decisió que contrasta amb la posició del PP català, ja que al Parlament el partit va donar suport a la llei 8/2015 per a la creació de la població de Medinyà.

El Govern espanyol del PP va plantejar la impugnació d'aquesta llei sense suspensió per evitar que Medinyà es quedi, a la pràctica, sense Ajuntament. Per això, la directora general d'Administració Local de la Generalitat, Montserrat Mundi, va avançar ahir que la comissió gestora del municipi continuarà operativa i va afegir que per a l'Executiu català Medinyà «és un poble». Mundi va recordar que la població disposa dels serveis bàsics obligatoris, «fins i tot d'una escola pública», a més de la capacitat de «generar recursos». També va explicar que la Generalitat presentarà al·legacions a la impugnació de l'Estat.

En aquesta línia, Mundi va destacar que en la Comissió Bilateral entre el Govern espanyol i la Generalitat per a la creació de Medinyà, l'Estat «no havia posat sobre la taula» la possibilitat de portar la llei al TC. Aquesta Comissió Bilateral -que va començar a treballar el setembre de l'any passat- tenia com a objectiu acabar la seva activitat aquest març «amb alguna conclusió», tot i que Mundi va lamentar que la resposta de l'Executiu del PP hagi estat la impugnació de la llei. La directora general també va subratllar que s'han produït «incongruències» per part del Govern espanyol, ja que el Ministeri de Justícia ha acceptat la creació del jutjat de pau de Medinyà mentre s'ha negat la inscripció del municipi al registre d'ens locals de l'Estat.

Mundi va insistir que Medinyà havia estat una població fins al 1972, quan un decret franquista va determinar que el poble passava a formar part de Sant Julià de Ramis. Per això, va remarcar que el municipi no ha perdut el codi postal i disposa del rètol de localitat a la carretera d'accés al poble, quan es tracta d'una retolació que és competència del Ministeri de Foment. Des del territori, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va qualificar ahir de sorpresa la decisió del Govern espanyol, malgrat que va afegir: «Sabíem que això podia passar». Puigtió es va mostrar «decebut» pel comportament del PP i va recordar que no es tracta de crear un poble nou, sinó de «restituir» una població que ja havia estat municipi.

Com que de moment la llei de creació del municipi no ha quedat suspesa, l'alcalde va avançar ahir que es continuarà treballant en el desenvolupament de la segregació de la població, de la mateixa manera que es mantindrà el funcionament per separat de Sant Julià de Ramis i Medinyà. També l'Ajuntament de Sant Julià ha convocat un ple extraordinari per avui per donar suport a la llei que va aprovar el Parlament el passat 4 de juny per recuperar el municipi de Medinyà. En paral·lel, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, es reunirà demà amb la comissió gestora d'aquesta població.

De fet, aquesta comissió gestora va rebre ahir «com un gerro d'aigua freda» el recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat. La presidenta de la comissió gestora de Medinyà, Montse Garcia, va admetre -en declaracions a l'ACN- que amb la llei espanyola a la mà, el municipi no compleix «cap requisit» per poder constituir-se com a nova localitat. Ara bé, Garcia va insistir: «Nosaltres no estem creant un municipi nou, estem restituint una condició que ja teníem fins al 1972».