La dita popular resa que «allò que comença malament, sol acabar pitjor». Això és el que ha succeït a l'alcaldia de Girona una vegada en Carles Puigdemont fou cridat a ocupar la primera magistratura de Catalunya i designà Albert Ballesta com a successor seu al davant de l'Ajuntament. Coneixent Puigdemont, la seva decisió no fou fruit de la improvisació, sinó resultat d'una anàlisi suficient de l'espai, el temps i les persones, que òbviament no pot explicar en públic. S'hi afegim les circumstàncies, les seves com a recent arribat a la presidència de la Generalitat i les legals per evitar un buit de poder a Girona, podríem trobar els condicionants de les formes emprades, que no han estat les millors.

Tanmateix, la giragonsa, més estreta que una faixa per fer suar, no disposà mai d'una política de comunicació encertada, potser perquè era difícil d'explicar allò que objectivament era inexplicable per estrambòtic. L'aterratge d'en Ballesta, per tant, fou sense paracaigudes. La conseqüent plantofada provocà una enclotada sense precedents a la política municipal gironina i ningú del món convergent va treure l'ambulància medicalitzada per ajudar-lo a recuperar-se. Quan dic ningú, vull dir ningú. Ni el grup municipal, noquejat per la notícia arribada des dels mitjans que no pas des de la jerarquia, ni la seva organització territorial, que s'expressa per silencis. Tampoc de cap diputat al Parlament ni de cap diputat o senador a Corts Generals. Ningú va sortir a ajudar-lo i a dir, per exemple, que en els bancs d'ERC s'asseu qui més diners percep dels pressupostos públics i assenyalar-lo amb el dit, mentre la seva mestressa posava a parir a Ballesta per un sou que a la llei i per la banda baixa s'hi troba i que, endemés, era netament inferior al que guanyava abans d'arribar-se a la plaça del Vi, oblidant-se d'aquell president de la Diputació de Girona, també d'ERC, que es posà un sou per damunt del que percebia el president del govern d'Espanya. En Ballesta es va haver de defensar sol de potencials pecats que ni tan sols eren seus.

La Convergència d'avui apareix com una germandat d'insolidaris, de porucs i d'evacuats que observa, emmudida i paralitzada, com cada vegada són menys les cadires públiques a ocupar. Això els ha fet interioritzat la frase de l'Alfonso Guerra que «qui es mogui, no surt a la fotografia», i d'aquí el silenci del sepulcre que molts practiquen. Hi ha excepcions, com en tots els col·lectius, però no tots tenen el coratge de dir les coses pel seu nom. Per exemple, com acaba de fer l'Artur Mas, president de CDC, afirmant que ERC ha tingut «manca de sensibilitat» en aquest afer i que ha practicat «politiqueria petita». O que el potencial pacte entre CDC i ERC, força treballat i avançat pel desembre de 2015, sota el lideratge d'en Puigdemont, ha estat torpedinat des de Girona en el minut zero des que es coneix l'arribada d'en Ballesta a l'alcaldia. O que algú ha confós la realitat vinguda de les urnes amb la fantasia que a tota novel·la s'hi troba, fins i tot quan per higiene no són recomanables de llegir.

L'Albert Ballesta haurà après molt en aquest curset accelerat d'enveges, ambicions frustrades i de gent que va a missa pensant com destruir una persona que li fa nosa. Haurà recordat allò que «els adversaris es troben en els altres partits, mentre que els enemics es troben en el teu» i haurà recordat igualment les recents paraules del conseller Santi Vila, afirmant que CDC porta temps «fent de mala còpia d'ERC» i que així no es pot seguir. Exactament el que jo vaig dir l'any 2002, aproximadament, en el Comitè Executiu Nacional de CDC enfront del «pinyol» que encapçalava l'Oriol Pujol, avui multi imputat per presumptes delictes varis. Si els de CDC segueixen jugant a l'oca cega, els aniran posant a la casella de sortida quan no al carrer, un darrere l'altre, com li ha passat a l'Albert Ballesta, entre els propis i els socis preferents dels propis. Això no obstant, la seva dimissió, honorable, ha facilitat acomiadar tres càrrecs de confiança de CDC que en res no l'han ajudat, ben al contrari, i lliurar a la ciutat de Girona un pacte de govern amb el PSC, sempre soci fiable, que posa en mans de Marta Madrenas, la seva successora, un govern estable i amb majoria absoluta. Doncs mira per on, en Ballesta ha fet neteja i sense cobrar ni un euro.